Morfologia valorativa i canvi semàntic. El procés de subjectivació del sufix «?et/eta» en català antic

  1. Antolí Martínez, Jordi M. 1
  1. 1 IIFV, Universitat de València
Revista:
Caplletra: revista internacional de filología

ISSN: 0214-8188

Ano de publicación: 2024

Número: 76

Páxinas: 153-190

Tipo: Artigo

DOI: 10.7203/CAPLLETRA.76.28213 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso aberto editor

Outras publicacións en: Caplletra: revista internacional de filología

Obxectivos de Desenvolvemento Sustentable

Resumo

The suffix -et/eta has three values in contemporary Catalan: (a) a less subjective one, by which it modifies the extension or intensity of the meaning denoted by the lexeme; (b) a subjective one, by which it positively or negatively evaluates the lexeme it modifies; and (c) some pragmatic values, with an intersubjective nature, linked to the expression of politeness or attenuation. This situation in synchrony is the result of a diachronic process of semantic change. To explain this situation, we have semantically analysed the suffix -et/-eta in Old Catalan with corpus data and explained the observed trends of change. According to the results, and following the trend of (inter)subjectification defined by E. C. Traugott, the suffix goes from values linked to dimension and extension during the 13th and 14th centuries, to developing more subjective nuclei especially during the 15th and 16th centuries, linked to subjective or emotional evaluation. And even from the end of the 15th century onwards, inter-subjective uses of the suffix are documented. We have explained the process as a result of the conventionalisation of conversational implicatures, the result of metonymies of cause & efect type.

Referencias bibliográficas

  • Antolí, J. M. (en premsa) «La conceptualització del cor en català antic. Entre la història cultural i el canvi semàntic», dins M. I. Guardiola, J. Martines & C. Martínez (ed.), Miscel·lània d’estudis en honor d’Antoni Ferrando, València, Tirant lo Blanch.
  • Ahumada, E. de, ed. (2003) Epistolaris d’Hipòlita Roís de Liori i d’Estefania de Requesens (segle xvi), València, Universitat de València.
  • Bartra, A. (en premsa) «El nom i el sintagma nominal», dins J. Martines, M. Pérez Saldanya & G Rigau (ed.), Gramàtica del català antic, Barcelona, Empúries.
  • Bernal, E. (2015) «Catalan», dins N. Grandi & L. Körtvélyessy (ed.), The handbook of evaluative morphology, Edinburgh, Edinburgh University Press, p. 205-215. [<https://doi.org/10.1515/9780748681754-020>]
  • Brüch, J. (1926) «Das Suffix -attus, -ittus, -ottus», Revue de Linguistique Romane, 2, p. 98-112.
  • Cabré Monné, M. T. (2002) «Altres sistemes de formació de mots», dins J. Solà, M.-R. Lloret, J. Mascaró & M. Pérez Saldanya (ed.), Gramàtica del català contemporani, vol. i, Barcelona, Empúries, p. 889-932.
  • Cabré, M. T. (2002) «La derivació», dins J. Solà, M.-R. Lloret, J. Mascaró & M. Pérez Saldanya (ed.), Gramàtica del català contemporani, vol. i, Barcelona, Empúries, p. 731-775.
  • Cantavella, R. (2013) «El denominat “estil afectiu” en la Vita Christi d’Isabel de Villena», dins G. Colón (ed.), Els escriptors valencians del segle xv, Castelló, Universitat Jaume I, p. 193-233.
  • Casanova, E. (1998) «La llengua d’Isabel de Villena», Anuari de l’Agrupació Borrianenca de Cultura, 9, p. 99-120.
  • Colomina, J. (2001) «Pròleg», dins M. À. Diéguez, El llibre de Cort de Justícia de València, 1279-1321: estudi lingüístic, València/Barcelona, IIFV /PAM, p. 9-14.
  • CICA = Torruella, J., M. Pérez Saldanya & J. Martines (dir.) Corpus Informatitzat del Català Antic. [<http://cica.cat/index.php>]
  • CTILC = Rafel, J. (dir.) Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana, Institut d’Estudis Catalans. [<http://ctilc.iec.cat/>]
  • DCVB = Alcover, A. M. & F. de B. Moll (1985) Diccionari català-valencià-balear, Palma de Mallorca, Moll.
  • Diéguez, M. À. (2002) Clams i crims en la València medieval segons el «Llibre de cort reial de justícia (1279-1321)», Alacant, Universitat d’Alacant, 2002.
  • Dressler, W. U. & L. M. Barbaresi (1994) Morphopragmatics: Diminutives and Intensifiers in Italian, German and other Languages, Berlín, Mouton de Gruyter. [<https://doi.org/10.1515/9783110877052>]
  • GIEC (2016) = Institut d’Estudis Catalans (2016) Gramàtica de la llengua catalana, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.
  • GNV = Acadèmia Valenciana de la Llengua (2006) Gramàtica normativa valenciana, València, Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  • Gràcia, L. & L. Turon (1998) «Els sufixos apreciatius: una descripció del problema i una proposta d’anàlisi semàntica», Estudi General, 17, p. 11-35.
  • Grandi, N. & L. Körtvélyessy (2015) «Introduction: Why evaluative morphology», dins N. Grandi & L. Körtvélyessy (ed.), The handbook of evaluative morphology, Edinburgh, Edinburgh University Press, p. 3-20. [<https://doi. org/10.1515/9780748681754-005>]
  • Hasselrot, B. (1953) «Les suffixes en -ttet la formation de verbes fréquentatifs», dins Mélanges de linguistique et de littérature romanes offerts à Mario Roques, vol. 2, París, Éditions Art et Science, p. 139-149.
  • Hauf, A. (1980) «L’espiritualitat catalana medieval i la “devotio moderna”», dins J. Bruguera & J. Massot i Muntaner (ed.), Actes del Cinquè Col·loqui International de Llengua i Literatura catalanes, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • Hauf, A. (1995) «Introducció», dins Isabel de Villena, Vita Christi, Barcelona, Edicions 62.
  • Jara, M. (2021) «Subjetividad e intersubjetividad de los diminutivos en -it en el español amazónico peruano», Revista Española de Lingüística, 51 (1), p. 23-57. [<https:// doi.org/10.31810/RSEL.51.1.2>]
  • Jurafsky, D. (1996) «Universal tendencies in the semantics of the diminutive», Language, 72 (3), p. 533-578. [<https://doi.org/10.2307/416278>]
  • Martines, J. (1997), «El sufix -aire al País Valencià», dins Miscel·lània Germà Colon, vol. 7, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 229-262.
  • Martines, J. (2020a), «De paraire (s. xiii) a tuitaire (s. xxi): el sufix -aire en català» (ponència), dins Jornada sobre diccionarització, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 29 març 2019.
  • Martines, J. (2020b) «General lexicon», dins J. Argenter & J. Lüdtke (ed.), Manual of Catalan Linguistics, Berlín, Walter de Gruyter, p. 311-350.
  • Martines, J. (2021) «Història del lèxic i Curial e Güelfa. El cas del verb palesar», dins A. Ferrando & A. M. Babbi (ed.), La «cavalleria umanistica» italiana: Enyego (Inico) d’Àvalos e ‘Curial e Guelfa’, Amsterdam / Nova York, John Benjamins, p. 77-126. [<https://doi.org/10.1075/ivitra.29.06mar>]
  • Millo, L. (1997) Gastronomia valenciana, València, Generalitat Valenciana. Moll, F. de B. (1982) Els llinatges catalans, Mallorca/Barcelona, Editorial Moll / Grup del llibre.
  • Mutz, K. (2015) «Evaluative morphology in a diachronic perspective», dins N. Grandi & L. Körtvélyessy (ed.), The handbook of evaluative morphology, Edinburgh, Edinburgh University Press, p. 142-154. [<https://doi.org/10.1515/9780748681754- 015>]
  • Peirsman, Y. & D. Geeraerts (2006) «Metonymy as a prototypical category», Cognitive Linguistics, 17, p. 269-316. [<https://doi.org/10.1515/COG.2006.007>]
  • Pérez Saldanya, M., M. Sifre & J. Todolí (2004) Morfologia catalana, Barcelona, Editorial UOC.
  • Ponsoda, J. J. (1996) El català i l’aragonés en els inicis del Regne de València segons el Llibre de Cort de Justícia de Cocentaina (1269-1295), Alcoi, Marfil.
  • Ponsonnet, M. (2018) «A preliminary typology of emotional connotations in morphological diminutives and augmentatives», Studies in Language, 42 (1), p. 17-50. [<https://doi.org/10.1075/sl.00002.pon>]
  • Prieto, V. (2015) «The semantics of evaluative morphology», dins N. Grandi & L. Körtvélyessy (ed.), The handbook of evaluative morphology, Edinburgh, Edinburgh University Press, p. 21-31.
  • Riera, J. (1973) El cavaller i l’alcavota: un procés medieval, Barcelona, Club Editor. Riquer, M. de (1980) Història de la literatura catalana, vol. iii, Barcelona, Ariel. Rull, X. (en premsa) «La sufixació», dins J. Martines, M. Pérez Saldanya & G Rigau
  • (ed.), Gramàtica del català antic, Barcelona, Empúries. Traugott, E. C. (2010) «Revisiting subjectification and intersubjectification», dins
  • K. Davidse, L. Vandelanotte & H. Cuyckens (ed.), Subjectification, Intersubjectification and Grammaticalization, Berlín, De Gruyter Mouton, p. 29-70.
  • Traugott, E. C. (2012) «Pragmatics and language change», dins K. Allan & K. M. Jaszczolt (ed.), The Cambridge Handbook of Pragmatics, Cambridge, Cambridge University Press, p. 549-566. [<https://doi.org/10.1017/CBO9781139022453.030>]
  • Traugott, E. C. & G. Trousdale (2013) Constructionalization and Constructional Changes, Oxford, Oxford University Press. [<https://doi.org/10.1093/acprof:o so/9780199679898.001.0001>]
  • Traugott, E. C. & R. Dasher (2002) Regularity in Semantic Change, Cambridge, Cambridge University Press. [<https://doi.org/10.1017/CBO9780511486500>]
  • Wierzbicka, A. (1984) «Diminutives and depreciatives: semantic representation for derivational categories», Quaderni di Semantica, 5, p. 123-130.
  • Wierzbicka, A. (1991) Cross-cultural pragmatics: The semantics of human interaction, Berlín, Mouton de Gruyter. [<https://doi.org/10.1515/9783112329764>]
Fonte de datos: Dialnet