Morfologia valorativa i canvi semàntic. El procés de subjectivació del sufix «?et/eta» en català antic

  1. Antolí Martínez, Jordi M. 1
  1. 1 IIFV, Universitat de València
Revista:
Caplletra: revista internacional de filología

ISSN: 0214-8188

Any de publicació: 2024

Número: 76

Pàgines: 153-190

Tipus: Article

DOI: 10.7203/CAPLLETRA.76.28213 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAccés obert editor

Altres publicacions en: Caplletra: revista internacional de filología

Objectius de Desenvolupament Sostenible

Resum

El sufix -et/eta presenta en català contemporani tres valors: (a) un de menys subjectiu, pel qual modifica l’extensió o la intensitat del significat denotat pel lexema; (b) un de subjectiu, pel qual valora positivament o negativament la base que modifica; i (c) uns valors pragmàtics, de caràcter intersubjectiu, vinculats a l’expressió de la cortesia o l’atenuació. Aquesta situació en sincronia és resultat d’un procés diacrònic de canvi semàntic. Per explicar-lo, hem analitzat semàntica- ment el sufix -et/-eta en català antic amb dades de corpus i hem explicat les tendències de canvi observades. D’acord amb els resultats, i seguint la tendència d’(inter)subjectivació definida per E. C. Traugott, el sufix passa de denotar valors vinculats a la dimensió i l’extensió durant els s. XIII i XIV, a desenvolupar uns nuclis més subjectius especialment durant els s. XV i XVI, vinculats a la valoració subjectiva o emocional. I, fins i tot, des de la darreria del s. XV es documenten usos del sufix de caràcter intersubjectiu. Hem explicat el procés com a resultat de la convencionalització d’implicatures conversacionals, fruit de metonímies del tipus causa & efecte.

Referències bibliogràfiques

  • Antolí, J. M. (en premsa) «La conceptualització del cor en català antic. Entre la història cultural i el canvi semàntic», dins M. I. Guardiola, J. Martines & C. Martínez (ed.), Miscel·lània d’estudis en honor d’Antoni Ferrando, València, Tirant lo Blanch.
  • Ahumada, E. de, ed. (2003) Epistolaris d’Hipòlita Roís de Liori i d’Estefania de Requesens (segle xvi), València, Universitat de València.
  • Bartra, A. (en premsa) «El nom i el sintagma nominal», dins J. Martines, M. Pérez Saldanya & G Rigau (ed.), Gramàtica del català antic, Barcelona, Empúries.
  • Bernal, E. (2015) «Catalan», dins N. Grandi & L. Körtvélyessy (ed.), The handbook of evaluative morphology, Edinburgh, Edinburgh University Press, p. 205-215. [<https://doi.org/10.1515/9780748681754-020>]
  • Brüch, J. (1926) «Das Suffix -attus, -ittus, -ottus», Revue de Linguistique Romane, 2, p. 98-112.
  • Cabré Monné, M. T. (2002) «Altres sistemes de formació de mots», dins J. Solà, M.-R. Lloret, J. Mascaró & M. Pérez Saldanya (ed.), Gramàtica del català contemporani, vol. i, Barcelona, Empúries, p. 889-932.
  • Cabré, M. T. (2002) «La derivació», dins J. Solà, M.-R. Lloret, J. Mascaró & M. Pérez Saldanya (ed.), Gramàtica del català contemporani, vol. i, Barcelona, Empúries, p. 731-775.
  • Cantavella, R. (2013) «El denominat “estil afectiu” en la Vita Christi d’Isabel de Villena», dins G. Colón (ed.), Els escriptors valencians del segle xv, Castelló, Universitat Jaume I, p. 193-233.
  • Casanova, E. (1998) «La llengua d’Isabel de Villena», Anuari de l’Agrupació Borrianenca de Cultura, 9, p. 99-120.
  • Colomina, J. (2001) «Pròleg», dins M. À. Diéguez, El llibre de Cort de Justícia de València, 1279-1321: estudi lingüístic, València/Barcelona, IIFV /PAM, p. 9-14.
  • CICA = Torruella, J., M. Pérez Saldanya & J. Martines (dir.) Corpus Informatitzat del Català Antic. [<http://cica.cat/index.php>]
  • CTILC = Rafel, J. (dir.) Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana, Institut d’Estudis Catalans. [<http://ctilc.iec.cat/>]
  • DCVB = Alcover, A. M. & F. de B. Moll (1985) Diccionari català-valencià-balear, Palma de Mallorca, Moll.
  • Diéguez, M. À. (2002) Clams i crims en la València medieval segons el «Llibre de cort reial de justícia (1279-1321)», Alacant, Universitat d’Alacant, 2002.
  • Dressler, W. U. & L. M. Barbaresi (1994) Morphopragmatics: Diminutives and Intensifiers in Italian, German and other Languages, Berlín, Mouton de Gruyter. [<https://doi.org/10.1515/9783110877052>]
  • GIEC (2016) = Institut d’Estudis Catalans (2016) Gramàtica de la llengua catalana, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.
  • GNV = Acadèmia Valenciana de la Llengua (2006) Gramàtica normativa valenciana, València, Publicacions de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  • Gràcia, L. & L. Turon (1998) «Els sufixos apreciatius: una descripció del problema i una proposta d’anàlisi semàntica», Estudi General, 17, p. 11-35.
  • Grandi, N. & L. Körtvélyessy (2015) «Introduction: Why evaluative morphology», dins N. Grandi & L. Körtvélyessy (ed.), The handbook of evaluative morphology, Edinburgh, Edinburgh University Press, p. 3-20. [<https://doi. org/10.1515/9780748681754-005>]
  • Hasselrot, B. (1953) «Les suffixes en -ttet la formation de verbes fréquentatifs», dins Mélanges de linguistique et de littérature romanes offerts à Mario Roques, vol. 2, París, Éditions Art et Science, p. 139-149.
  • Hauf, A. (1980) «L’espiritualitat catalana medieval i la “devotio moderna”», dins J. Bruguera & J. Massot i Muntaner (ed.), Actes del Cinquè Col·loqui International de Llengua i Literatura catalanes, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • Hauf, A. (1995) «Introducció», dins Isabel de Villena, Vita Christi, Barcelona, Edicions 62.
  • Jara, M. (2021) «Subjetividad e intersubjetividad de los diminutivos en -it en el español amazónico peruano», Revista Española de Lingüística, 51 (1), p. 23-57. [<https:// doi.org/10.31810/RSEL.51.1.2>]
  • Jurafsky, D. (1996) «Universal tendencies in the semantics of the diminutive», Language, 72 (3), p. 533-578. [<https://doi.org/10.2307/416278>]
  • Martines, J. (1997), «El sufix -aire al País Valencià», dins Miscel·lània Germà Colon, vol. 7, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 229-262.
  • Martines, J. (2020a), «De paraire (s. xiii) a tuitaire (s. xxi): el sufix -aire en català» (ponència), dins Jornada sobre diccionarització, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 29 març 2019.
  • Martines, J. (2020b) «General lexicon», dins J. Argenter & J. Lüdtke (ed.), Manual of Catalan Linguistics, Berlín, Walter de Gruyter, p. 311-350.
  • Martines, J. (2021) «Història del lèxic i Curial e Güelfa. El cas del verb palesar», dins A. Ferrando & A. M. Babbi (ed.), La «cavalleria umanistica» italiana: Enyego (Inico) d’Àvalos e ‘Curial e Guelfa’, Amsterdam / Nova York, John Benjamins, p. 77-126. [<https://doi.org/10.1075/ivitra.29.06mar>]
  • Millo, L. (1997) Gastronomia valenciana, València, Generalitat Valenciana. Moll, F. de B. (1982) Els llinatges catalans, Mallorca/Barcelona, Editorial Moll / Grup del llibre.
  • Mutz, K. (2015) «Evaluative morphology in a diachronic perspective», dins N. Grandi & L. Körtvélyessy (ed.), The handbook of evaluative morphology, Edinburgh, Edinburgh University Press, p. 142-154. [<https://doi.org/10.1515/9780748681754- 015>]
  • Peirsman, Y. & D. Geeraerts (2006) «Metonymy as a prototypical category», Cognitive Linguistics, 17, p. 269-316. [<https://doi.org/10.1515/COG.2006.007>]
  • Pérez Saldanya, M., M. Sifre & J. Todolí (2004) Morfologia catalana, Barcelona, Editorial UOC.
  • Ponsoda, J. J. (1996) El català i l’aragonés en els inicis del Regne de València segons el Llibre de Cort de Justícia de Cocentaina (1269-1295), Alcoi, Marfil.
  • Ponsonnet, M. (2018) «A preliminary typology of emotional connotations in morphological diminutives and augmentatives», Studies in Language, 42 (1), p. 17-50. [<https://doi.org/10.1075/sl.00002.pon>]
  • Prieto, V. (2015) «The semantics of evaluative morphology», dins N. Grandi & L. Körtvélyessy (ed.), The handbook of evaluative morphology, Edinburgh, Edinburgh University Press, p. 21-31.
  • Riera, J. (1973) El cavaller i l’alcavota: un procés medieval, Barcelona, Club Editor. Riquer, M. de (1980) Història de la literatura catalana, vol. iii, Barcelona, Ariel. Rull, X. (en premsa) «La sufixació», dins J. Martines, M. Pérez Saldanya & G Rigau
  • (ed.), Gramàtica del català antic, Barcelona, Empúries. Traugott, E. C. (2010) «Revisiting subjectification and intersubjectification», dins
  • K. Davidse, L. Vandelanotte & H. Cuyckens (ed.), Subjectification, Intersubjectification and Grammaticalization, Berlín, De Gruyter Mouton, p. 29-70.
  • Traugott, E. C. (2012) «Pragmatics and language change», dins K. Allan & K. M. Jaszczolt (ed.), The Cambridge Handbook of Pragmatics, Cambridge, Cambridge University Press, p. 549-566. [<https://doi.org/10.1017/CBO9781139022453.030>]
  • Traugott, E. C. & G. Trousdale (2013) Constructionalization and Constructional Changes, Oxford, Oxford University Press. [<https://doi.org/10.1093/acprof:o so/9780199679898.001.0001>]
  • Traugott, E. C. & R. Dasher (2002) Regularity in Semantic Change, Cambridge, Cambridge University Press. [<https://doi.org/10.1017/CBO9780511486500>]
  • Wierzbicka, A. (1984) «Diminutives and depreciatives: semantic representation for derivational categories», Quaderni di Semantica, 5, p. 123-130.
  • Wierzbicka, A. (1991) Cross-cultural pragmatics: The semantics of human interaction, Berlín, Mouton de Gruyter. [<https://doi.org/10.1515/9783112329764>]
Fuente de los datos: Dialnet