Influència de l’alfabetització familiar i escolar en l’ús i la competència en la llengua minoritzada a la comarca del Baix Cinca

  1. Campos-Bandrés, Iris-Orosia 1
  2. Baldaquí-Escandell, Josep-Maria 2
  1. 1 Universidad de Zaragoza
    info

    Universidad de Zaragoza

    Zaragoza, España

    ROR https://ror.org/012a91z28

  2. 2 Universitat d'Alacant
    info

    Universitat d'Alacant

    Alicante, España

    ROR https://ror.org/05t8bcz72

Revista:
Caplletra: revista internacional de filología

ISSN: 0214-8188

Año de publicación: 2024

Número: 76

Páginas: 119-144

Tipo: Artículo

DOI: 10.7203/CAPLLETRA.76.28211 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Caplletra: revista internacional de filología

Resumen

Aragon is a Spanish autonomous community located in the northeast of the Iberian Peninsula where two languages are spoken in addition to Spanish: Aragonese and Catalan. Both languages have a sociolinguistic minority language status in Aragon and have a very limited legal protection. The objective of this work is to contribute data to the analysis of the sociolinguistic situation of Catalan in Aragon, especially among the younger generations, and to analyse the influence of the most relevant literacy contexts, family and educational, on knowledge and use of this language.

Referencias bibliográficas

  • Aguado, T. (1987) «La influencia del bilingüismo en el rendimiento y adaptación escolar de los alumnos de EGB en la franja oriental de Aragón», Cuadernos de Estudios Caspolinos, 13, p. 287-356.
  • Alcover, C. & A. Quintana (2000) Plans reguladors d’ensenyament de l’aragonès i el català a l’Aragó, Zaragoza, Rolde de Estudios Aragoneses.
  • Aliaga, J. L., J. Giralt & M. T. Moret (2016) «Tres hitos en la historiografía de Aragón», dins M. C. Horno, I. Ibarretxe-Antuñano & J. Mendívil (ed.), Panorama actual de las ciencias del lenguaje. Primer sexenio de Zaragoza Lingüística, Zaragoza, Prensas Universitarias de Zaragoza, p. 403-427.
  • Benítez, M. P. (2015) «(De)construindo o marco lechislatibo ta l’amostranza ofizial de l’aragonés», Luenga & fablas, 19, p. 39-44.
  • Cohen, J. (1988) Statistical Power Analysis for the Social Sciences, Hillsdale, Lawrence Erlbaum Associates.
  • Currubí, A. (2017) «Estudi de la substitució o del manteniment del català al Matarranya», Treballs de Sociolingüística Catalana, 27, p. 27-42.
  • España = Ley Orgánica 8/1982, de 10 de agosto, de Estatuto de Autonomía de Aragón. (BOE, núm. 195, 16-8-1982, p. 22033-22040).
  • Giralt, J. & M. T. Moret (2018) «Les llengües a la Franja», dins N. Sorolla (coord.), Llengua i societat a la Franja. Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics (2004-2014), Zaragoza, Prensas de la Universidad de Zaragoza, p. 67-92.
  • Hernández, R. & Ch. P. Mendoza (2018) Metodología de la investigación. Las rutas cuantitativa, cualitativa y mixta, Madrid, McGraw Hill.
  • Huguet, Á. (1992) «Hábitos lingüísticos en un contexto social diglósico: el caso del Baix Cinca», Comunicación, Lenguaje y Educación, 16, p. 111-118.
  • Huguet, Á. (1995) «Evaluación del conocimiento lingüístico de los escolares de la franja oriental de Aragón: incidencias de algunos factores», Revista de Educación, 308, p. 217-227.
  • Huguet, Á. (2001) «Lenguas en contacto y educación: influencia del prestigio de las lenguas en las actitudes lingüísticas de los escolares», Revista de Educación, 326, p. 355-371.
  • Huguet, Á. (2006) Plurilingüismo y escuela en Aragón, Huesca, Instituto de Estudios Altoaragoneses.
  • Huguet, Á. & J. Biscarri (1995) «Actitudes lingüísticas de los escolares en el Baix Cinca: incidencia de algunos factores», Revista Interuniversitaria de Formación del Profesorado, 23, p. 63-175.
  • Martín, M. A., R. M. Fort, M. L. Arnal & J. Giralt (1995) Estudio sociolingüístico de la Franja Oriental de Aragón, Zaragoza, Prensas de la Universidad de Zaragoza.
  • Martínez, J. (1995) Bilingüismo y enseñanza en Aragón, Zaragoza, Edizions l’Astral.
  • Moret, H. (1997) «Aproximació descriptiva a l’Aragó catalanòfon», Treballs de sociolingüística catalana, 13, p. 39-48.
  • Sistac, R. (2018) «Conclusions i orientacions», dins N. Sorolla (coord.), Llengua i societat a la Franja. Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics (2004-2014), Zaragoza, Prensas de la Universidad de Zaragoza, p. 167-181.
  • Solé, J. & A. Torrijos (2018) «Els coneixements lingüístics», dins N. Sorolla (coord.), Llengua i societat a la Franja. Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics (2004-2014), Zaragoza, Prensas de la Universidad de Zaragoza, p. 49-66.
  • Sorolla, N. (2014) «Els catalanoparlants, els diglòssics i els monolingües. Grups sociolingüístics a la Franja», Revista de Llengua i Dret, 61, p. 87-122. [DOI: 10.2436/20.8030.02.56]
  • Sorolla, N. (2016) «Tria de llengües i rols sociolingüístics a la Franja des de la perspectiva de xarxes socials», tesi doctoral, Universitat de Barcelona. [Recuperat de: <https://www.tdx.cat/handle/10803/373905>.]
  • Sorolla, N., coord. (2018) Llengua i societat a la Franja. Anàlisi de l’Enquesta d’usos lingüístics (2004-2014), Zaragoza, Prensas de la Universidad de Zaragoza.