Dames pietoses i cavallers extraviats.

Resum

Dos joves, un amor i una aventura que es bifurca. Mentre l'aventura és comuna la sort els somriu; després, però, causes humanes o divines trunquen la trama amorosa i un reguitzell d'obstacles de tota mena impediran el retrobament de la parella. La narració geminada d'aventures té unes clares arrels clàssiques, i es remunta als primers segles de la nostra era en el que s'ha anomenat comunament novel·la bizantina o novel·la grega d'aventures. Estem referint-nos a títols com "Les Etiòpiques", etc. El paper nuclear de la separació, del viatge, que propicia les aventures es va reprende a partir de l'edat mitjana en altres textos que conjuminaven la novel·la sentimental, la cavalleresca o la més marcadament hagiogràfica, fins a l'extrem que "l'homo bellator" capgira la seua espasa i, tot exhibint-la com a símbol imperible de la seua fe, esdevindrà un "homo viator". La nómina de títols relacionats amb la separació i la narració geminada d'aventures no és inesgotable, però sí força extensa. L'esdevenidor dels enamorats per separat ha estat analitzat en diversos treballs, molt especilament pel que fa a les aventures del cavaller. L'objetiu d'aquest article és analitzar el capteniment de les donzelles, diguem-ne «abandonades», a partir del moment en què prenen consciència de la seua nova situació, parant especial esment en aquelles dones que es refugien en llur fe cristiana. Només tres obres, " Apol·loni de Tir", "La filla del rey d'Hongria" i "Pierres de Provença", ens ofereixen històries en què la protagonista haguera pogut viure una vida que fregara el relat hagiogràfic.