Una identitat qüestionadael valencianisme davant els problemes de delimitació i denominació dels territoris del sud del País Valencià

  1. Carlos Cárdenas Blesa 1
  1. 1 Universitat d'Alacant
    info

    Universitat d'Alacant

    Alicante, España

    ROR https://ror.org/05t8bcz72

Revista:
La Rella: anuari de L'Institut d'Estudis Comarcals del Baix Vinalopó

ISSN: 1886-1032

Año de publicación: 2022

Número: 35

Páginas: 99-124

Tipo: Artículo

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: La Rella: anuari de L'Institut d'Estudis Comarcals del Baix Vinalopó

Resumen

The Valencian nationalist thought in the 20th century was particu-larly concerned about the territorial issue. In some ways, Valencian nationalists saw the configuration of the contemporary Valencian Country as an attempt to disintegrate its boundaries and to dissolve its particular Valencian identity. They considered that these facts were especially marked in the south of the territory due to the presence of a bilingual and territorially complex frontier zone. They feared that the southern part of the country was moving away and that the Valencian unity would be broken, while new, more particularistic iden-tities derived from the provinces were emerging. That is why, in their attempts to structure the country, Valencian nationalists claimed the use of the so-called ‘comarcas’ (traditional county-like regions) as opposed to the provinces, and tried to confront new alternative names that emerged for the Valencian territory, which were especially welcomed in the south, such as ‘Levante’ (the East).

Referencias bibliográficas

  • Avantprojecte d’Estatut del País Valencià (1975), Arxiu Municipal d’Elx, CGA, llig. 14, núm. 17.
  • Ayuntamiento de Benidorm (1966), El sol pasa el invierno en Benidorm y la brisa el verano, Arxiu de la Universitat d’Alacant, Fons Documental Pedro Zaragoza, 19-03/01.
  • Ayuntamiento de Benidorm (ca. 1960-1970). Costa Blanca. España. Arxiu de la Universitat d’Alacant, Fons Documental Pedro Zaragoza.
  • Azorín (2000), Superrealismo, introducció de Ricardo Senabre, Biblioteca Nueva, Madrid.
  • Bayón Mariné, Fernando (dir.) (1999), 50 años del turismo español. Un análisis histórico y estructural, Centro de Estudios Ramón Areces S.A., Escuela Oficial de Turismo, Madrid.
  • Beüt i Belenguer, Emili (1971), Geografia elemental del Regne de València, Lo Rat Penat, València.
  • Català Oltra, Lluís (2012), Fonaments de la identitat territorial amb especial atenció a la identitat nacional, (Tesi Doctoral), Universitat d’Alacant.
  • Català Oltra, Lluís(2016), Comarques Centrals. La via per a la vertebració territorial del País Valencià, Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa, València.
  • Fragua Social (19 de gener de 1937), «Proyecto de Bases para el Estatuto del País Valenciano presentado por la CNT de Valencia», p. 11.
  • Fuster, Joan (1971), Obres completes III. Viatge pel País Valencià, Edicions 62, Barcelona.
  • Fuster, Joan (1982), País Valencià, per què?, Eliseu Climent Editor, València.
  • Fuster, Joan (1985), «Les paraules perdurables», Festa d’Elx, 2, p. 50-51.
  • Fuster, Joan (1996), Nosaltres, els valencians, 16a edició, Edicions 62, Barcelona.
  • Fuster, Joan (2007), Contra Unamuno i tots els altres, introducció de Ferran Garcia Oliver, Bromera, Alzira.
  • Gaceta de Madrid (8 de gener de 1884), «Proyecto de ley de reforma de la provincial».
  • Gaceta de Madrid (30 de setembre de 1847), «Real Decreto. Disposiciones orgánicas para la Gobernación civil del Reino».
  • Gran Enciclopedia de la Región Valenciana (GERV) (1973), «Levante», p. 130.
  • Gonzálvez, Vicente (1975), «Aspectos de la geografía política del Bajo Vinalopó», Revista de Estudios Alicantinos, 16, p. 33-49.
  • Información (13 de febrer de 1992), «La Universidad de Valencia estudia la viabilidad de crear una nueva provincia en la Comunidad».
  • Información (2 d’agost de 2000), «¿La cuarta provincia?»
  • Mateu i Llopis, Felip (1933), El País Valencià, L’Estel, Quaderns d’Orientació Valencianista, València.
  • Levante, Revista Quincenal Ilustrada (5 d’octubre de 1921).
  • Pérez i Moragón, Francesc (1996), «Informe sobre el terme “Levante” com a denominació del territori valencià», València.
  • Peyro Carrió (1909), «Levantinismo: conferencia leída en el círculo de BellasArtes», Doménech, València.
  • Piqueras, Juan Membrado, Joan Carles (1995), «La política territorial de la Generalitat Valenciana: la comarcalització pendent», Cuadernos de Geografía, 58, p. 337-364.
  • Rico i Garcia, Antoni (2009). «País, identitat i nació en l’obra de Joan Fuster: el cas de les terres del Vinalopó», Revista del Vinalopó, 12, p. 163-182.
  • Roselló i Verger, Vicenç M. (1964), «Ensayo de una división comarcal en la provincia de Alicante», Cuadernos de geografía, 1, p. 157-177.
  • Sanchis Guarner, Manuel (1966), Contribució al nomenclàtor geogràfic del País Valencià, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.
  • Sanchis Guarner, Manuel (1982), Els pobles valencians parlen els uns dels altres, Tres i Quatre, València.
  • Sanchis Guarner, Manuel (1993), Gramàtica Valenciana, edició a cura d’Antoni Ferrando, Alta Fulla, Barcelona.
  • Sarrión Martínez, Vicente (1969), «Transformaciones de Benidorm y su impacto en las costumbres populares», Actas del I Congreso Nacional de Artes y Costumbres Populares, Institución «Fernando el Católico», Zaragoza, Arxiu de la Universitat d’Alacant, Fons Documental Pedro Zaragoza, 019/13.
  • Soler, Joan (1970), en Lluch, Ernest Fuster, Joan Bono Martínez, Emérit, L’estructura econòmica del País Valencià, L’Estel, València.
  • Zaragoza Orts, Pedro (2002), Desde el azul Mediterráneo, Zarivars Editores, S.L., Benidorm.
Fuente de los datos: Dialnet