Una identitat qüestionadael valencianisme davant els problemes de delimitació i denominació dels territoris del sud del País Valencià

  1. Carlos Cárdenas Blesa 1
  1. 1 Universitat d'Alacant
    info

    Universitat d'Alacant

    Alicante, España

    ROR https://ror.org/05t8bcz72

Revista:
La Rella: anuari de L'Institut d'Estudis Comarcals del Baix Vinalopó

ISSN: 1886-1032

Any de publicació: 2022

Número: 35

Pàgines: 99-124

Tipus: Article

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAccés obert editor

Altres publicacions en: La Rella: anuari de L'Institut d'Estudis Comarcals del Baix Vinalopó

Resum

El pensament valencianista del segle XX va manifestar una especial inquietud per la qüestió territorial, donat que veia en la configuració del País Valencià contemporani certs intents de disgregació dels seus límits i de dissolució de la seua identitat valenciana particular. Aquests fets, per als valencianistes, eren especialment acusats al sud del territori per la presència d’una frontera bilingüe i territorialment complexa. Temien que l’espai meridional del país fora allunyant-se i que la unitat valenciana es trencara, alhora que afloraven noves identitats més particularistes derivades de les províncies. És per això que, en els seus intents d’estructuració del país, els valencianistes reivindiquen l’ús de les comarques enfront de les províncies, i s’oposen a noves denominacions alternatives que van sorgir per al territori, i que van ser especialment acollides des del sud, com Levante.

Referències bibliogràfiques

  • Avantprojecte d’Estatut del País Valencià (1975), Arxiu Municipal d’Elx, CGA, llig. 14, núm. 17.
  • Ayuntamiento de Benidorm (1966), El sol pasa el invierno en Benidorm y la brisa el verano, Arxiu de la Universitat d’Alacant, Fons Documental Pedro Zaragoza, 19-03/01.
  • Ayuntamiento de Benidorm (ca. 1960-1970). Costa Blanca. España. Arxiu de la Universitat d’Alacant, Fons Documental Pedro Zaragoza.
  • Azorín (2000), Superrealismo, introducció de Ricardo Senabre, Biblioteca Nueva, Madrid.
  • Bayón Mariné, Fernando (dir.) (1999), 50 años del turismo español. Un análisis histórico y estructural, Centro de Estudios Ramón Areces S.A., Escuela Oficial de Turismo, Madrid.
  • Beüt i Belenguer, Emili (1971), Geografia elemental del Regne de València, Lo Rat Penat, València.
  • Català Oltra, Lluís (2012), Fonaments de la identitat territorial amb especial atenció a la identitat nacional, (Tesi Doctoral), Universitat d’Alacant.
  • Català Oltra, Lluís(2016), Comarques Centrals. La via per a la vertebració territorial del País Valencià, Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa, València.
  • Fragua Social (19 de gener de 1937), «Proyecto de Bases para el Estatuto del País Valenciano presentado por la CNT de Valencia», p. 11.
  • Fuster, Joan (1971), Obres completes III. Viatge pel País Valencià, Edicions 62, Barcelona.
  • Fuster, Joan (1982), País Valencià, per què?, Eliseu Climent Editor, València.
  • Fuster, Joan (1985), «Les paraules perdurables», Festa d’Elx, 2, p. 50-51.
  • Fuster, Joan (1996), Nosaltres, els valencians, 16a edició, Edicions 62, Barcelona.
  • Fuster, Joan (2007), Contra Unamuno i tots els altres, introducció de Ferran Garcia Oliver, Bromera, Alzira.
  • Gaceta de Madrid (8 de gener de 1884), «Proyecto de ley de reforma de la provincial».
  • Gaceta de Madrid (30 de setembre de 1847), «Real Decreto. Disposiciones orgánicas para la Gobernación civil del Reino».
  • Gran Enciclopedia de la Región Valenciana (GERV) (1973), «Levante», p. 130.
  • Gonzálvez, Vicente (1975), «Aspectos de la geografía política del Bajo Vinalopó», Revista de Estudios Alicantinos, 16, p. 33-49.
  • Información (13 de febrer de 1992), «La Universidad de Valencia estudia la viabilidad de crear una nueva provincia en la Comunidad».
  • Información (2 d’agost de 2000), «¿La cuarta provincia?»
  • Mateu i Llopis, Felip (1933), El País Valencià, L’Estel, Quaderns d’Orientació Valencianista, València.
  • Levante, Revista Quincenal Ilustrada (5 d’octubre de 1921).
  • Pérez i Moragón, Francesc (1996), «Informe sobre el terme “Levante” com a denominació del territori valencià», València.
  • Peyro Carrió (1909), «Levantinismo: conferencia leída en el círculo de BellasArtes», Doménech, València.
  • Piqueras, Juan Membrado, Joan Carles (1995), «La política territorial de la Generalitat Valenciana: la comarcalització pendent», Cuadernos de Geografía, 58, p. 337-364.
  • Rico i Garcia, Antoni (2009). «País, identitat i nació en l’obra de Joan Fuster: el cas de les terres del Vinalopó», Revista del Vinalopó, 12, p. 163-182.
  • Roselló i Verger, Vicenç M. (1964), «Ensayo de una división comarcal en la provincia de Alicante», Cuadernos de geografía, 1, p. 157-177.
  • Sanchis Guarner, Manuel (1966), Contribució al nomenclàtor geogràfic del País Valencià, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona.
  • Sanchis Guarner, Manuel (1982), Els pobles valencians parlen els uns dels altres, Tres i Quatre, València.
  • Sanchis Guarner, Manuel (1993), Gramàtica Valenciana, edició a cura d’Antoni Ferrando, Alta Fulla, Barcelona.
  • Sarrión Martínez, Vicente (1969), «Transformaciones de Benidorm y su impacto en las costumbres populares», Actas del I Congreso Nacional de Artes y Costumbres Populares, Institución «Fernando el Católico», Zaragoza, Arxiu de la Universitat d’Alacant, Fons Documental Pedro Zaragoza, 019/13.
  • Soler, Joan (1970), en Lluch, Ernest Fuster, Joan Bono Martínez, Emérit, L’estructura econòmica del País Valencià, L’Estel, València.
  • Zaragoza Orts, Pedro (2002), Desde el azul Mediterráneo, Zarivars Editores, S.L., Benidorm.
Fuente de los datos: Dialnet