De la percepció cognitiva a la percepció auditival’evolució del verb entendre en català antic (segles XIII-XVI)

  1. Antolí Martínez, Jordi Manuel 1
  1. 1 Universitat d'Alacant
    info

    Universitat d'Alacant

    Alicante, España

    ROR https://ror.org/05t8bcz72

Revista:
Mirabilia/MedTrans: Mirabilia/Mediterranean and Transatlantic Approaches to the Culture of the Crown of Aragon

Año de publicación: 2015

Número: 1

Páginas: 46-71

Tipo: Artículo

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Resumen

En aquest estudi analitzem el procés de canvi semàntic pel qual, en català antic (segles XIII-XVI), el verb entendre, partint d’un nucli semàntic de percepció intel·lectual, arribarà a esdevenir verb de percepció auditiva. En concret, constatem que en la llengua antiga aquest verb sols arribarà a semantitzar (a finals del s. XIV) la percepció d’estímuls lingüístics; així, doncs, no convergirà totalment amb el verb oir, a diferència del que ocorre amb altres evolucions romàniques de INTENDĔRE (en francès, en occità o en sard). Aquest estudi l’hem fonamentat en l’anàlisi dades de corpus lingüístics informatitzats i aplicant-hi els conceptes teòrics de la Invited Inferencing Theory of Semantic Change (TCSII) d’E. C. Traugott (2012) i el concepte d’evidencialitat. "

Referencias bibliográficas

  • ALEGRE I URGELL, M. ed. Diàlegs de sant Gregori. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2006.
  • ANTOLÍ, J. M. “Recursos léxicos en la expresión de la evidencialidad: el verbo catalán veure en los Col·loquis de la insigne ciutat de Tortosa”. Revista Internacional d’Humanitats, 31 (2014).
  • CIGCA = MARTINES, J. i V. Martines dirs. “Corpus Informatitzat de la Gramàtica del Català Antic.” En Corpus Informatitzat Multilingüe de Textos Antics i Contemporanis [CIMTAC]. Alacant: ISIC-IVITRA.
  • CORNILLIE, B. Evidentiality and Epistemic Modality in Spanish (Semi-) Auxiliaries. Berlin/New York: Mouton de Gruyter, 2007.
  • DAlguerès = Diccionari d’alguerès. http://www.algueres.net/contactes.aspx
  • DCantalausa = CANTALAUSA, J. de. Diccionari general occitan. Rodez: Edicions Cultura d’Oc, 2003.
  • DCECH = COROMINES, J. i J. A. Pascual. Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico. Madrid: Gredos, 1982-1991.
  • DCuervo = INSTITUTO CARO Y CUERVO. Diccionario de construcción y régimen de la lengua castellana. Barcelona: Herder Editorial, 1998.
  • DCVB = ALCOVER, A. M. & F. de B. Moll. Diccionari Català-Valencià-Balear. Palma de Mallorca: Moll, 1985.
  • DDLC = RAFEL, J. dir. Diccionari descriptiu de la llengua catalana. Barcelona: Institut Estudis Catalans. http://dcc.iec.cat/ddlc/index.asp
  • DDuCange = DU CANGE, C. Glossarium mediæ et infimæ latinitatis. París, 1883-1887. http://ducange.enc.sorbonne.fr/doc/dia/.
  • DECat = COROMINES, J. Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana. Barcelona: Curial Edicions Catalanes/La Caixa, 1995.
  • DÉCT = LFA/UNIVERSITÉ D'OTTAWA & ATILF/UNIVERSITÉ DE LORRAINE, Dictionnaire Électronique de Chrétien de Troyes. http://www.atilf.fr/dect/
  • DEWagner = Wagner M. L. Dizionario Etimologico Sardo. Heidelberg: Carl Winter, 1969.
  • DFaraudo = FARAUDO DE SAINT-GERMAIN, Ll. Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval de Lluís Faraudo de Saint-Germain. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans. http://www.iec.cat/faraudo/default.asp#top.
  • DGodefroy = GODEFROY, F. Dictionnaire de l’ancienne langue française et de tous ses dialectes du IXe au XVe siècle. París, 1880-1902.
  • DGRobert = REY, A. i J. Rey-Debove. Le grand Robert de la langue française. París: Le Robert, 1986.
  • DLSarda = Carboni, M. coord. Ditzionàriu de sa limba sarda. Cagliari: Edizioni Condaghes, 2000-2015. http://www.ditzionariu.org
  • DMF = Dictionnaire du Moyen Français. ATILF/CNRS/Université de Lorraine, 2010. http://www.atilf.fr/dmf.
  • DMichaelis = Moderno Dicionário da Língua Portuguesa. São Paulo: Melhoramentos, 1998. http://michaelis.uol.com.br/moderno/portugues/index.php
  • DNiermeyer = NIERMEYER, J. F. Mediae latinitati lexicon minus. Leiden: E. J. Brill, 1976.
  • DPiemontese = Santalbino, V. di. Dizionario Piemontese-Italiano. Torí: Società l’Unione Tipografico Editore, 1859.
  • DShort&Lewis = LEWIS, C. T. i C. Short. A Latin Dictionary. Oxford: Oxford University Press, 1879.
  • Endize = NAGORE, F. dir. Endize de bocables de l’aragonés. Hosca: Instituto de Estudios Altoaragoneses, 1999.
  • GDIU = DE MAURO, Tullio. Grande dizionario italiano dell'uso, Torino: UTET, 2008.
  • Lexique Roman = RAYNOUARD, F. J. M. Lexique roman: ou, Dictionnaire de la langue des troubadours. París: Chez Silvestre, 1842.
  • MARTINES, J. “Diacronia i neologia: canvi semàntic, subjectivació i representació del pensament. El català esmar, des de ‘taxar’ fins a ‘inferir’ i ‘imaginar’ i més enllà.” Caplletra (en premsa).
  • MARTINES, J. “El verb estimar i l’amor hereós i Joan Roís de Corella. Un acostament segons la pragmàtica diacrónica”. Afers, 76 (2013): 717-739.
  • MIGLIO, V. G. “Online databases and language change: the case of Spanish dizque”. En S. Th. Gries, S. Wulff i M. Davies, Language and Computers, Corpus-linguistic applications Current studies, new directions. Amsterdam/Nova York: Rodopi, 2010. 7-28.
  • PÉREZ SALDANYA, M. “Les relacions temporals i aspectuals.” En J. Solà, M. R. Lloret, J. Mascaró i M. Pérez-Saldanya eds. Gramàtica del català contemporani. Barcelona: Empúries, 2002. 2571-2664.
  • PICOCHE, J. “Ouir, entendre, comprendre: une vue psychoméchanique sur le renouvellement du lexique”. En H. Andersen i E. F. K. Koerner eds. Historical Linguistics, 1987. Amsterdam: John Benjamins, 1990. 375-386.
  • REW = MEYER-LÜBKE, W. Romanisches Etymologisches Wörterbuch. Heidelberg: C. Winter, 1911-1920.
  • RIERA I SANS, J. “La invenció literària de Sant Pere Pasqual”. Caplletra: Revista Internacional De Filologia, 1 (1986): 45-60.
  • SQUARTINI, M. “The internal structure of evidentiality in romance”. Studies in Language, 25 (2001): 297-334.
  • SQUARTINI, M. “Lexical vs. grammatical evidentiality in French and Italian”. Linguistics, 46-5 (2008): 917-947.
  • TLFI = Trésor de la Langue Française informatisé. París: CNRS Éditions, 2004. http://atilf.atilf.fr
  • TRAUGOTT, E. C. “Revisiting subjectification and intersubjectification.” En K. Davidse, L. Vandelanotte i H. Cuyckens eds. Subjectification, Intersubjectification and Grammaticalization. Berlín/Nova York: De Gruyter Mouton, 2010. 29-70.
  • TRAUGOTT, E. C. “Pragmatics and language change.” En K. Allan i K. Jaszczolt eds. The Cambridge Handbook of Pragmatics. Cambridge: Cambridge University Press, 2012. 549-565.
  • TRAUGOTT, E. i G. Trousdale. Constructionalization and Constructional Changes. Oxford: Oxford University Press, 2013.
  • VCrusca = ACCADEMIA DELLA CRUSCA. Vocabolario degli Accademici della Crusca. Edizione elettronica. http://vocabolario.sns.it/html/_s_index2.html
  • VNapolitano = Vocabolario Napoletano-Italiano. Nàpols: Arturo Berisio Editore, 1966.
  • VTreccani = ISTITUTO DELL’ENCICLOPEDIA ITALIANA. Vocabolario Treccani. http://www.treccani.it/vocabolario/
  • Willett, T. “A cross-linguistic survey of the grammaticalization of evidentiality”. Studies in Language, 12-1 (1988): 51-97.
Fuente de los datos: Dialnet