El verb «semblar» en català antic

  1. Antolí Martínez, Jordi M. 1
  1. 1 Universitat d'Alacant
    info

    Universitat d'Alacant

    Alicante, España

    ROR https://ror.org/05t8bcz72

Revista:
Caplletra: revista internacional de filología

ISSN: 0214-8188

Año de publicación: 2017

Número: 62

Páginas: 37-63

Tipo: Artículo

DOI: 10.7203/CAPLLETRA.62.9568 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Caplletra: revista internacional de filología

Objetivos de desarrollo sostenible

Resumen

Resum: En català actual, els verbs semblar i parèixer són dos verbs quasi sinònims distribuïts territorialment de forma desigual: mentre que el verb parèixer perviu al País Valencià, a les Illes Balears i al català nord-occidental, el verb semblar, a més de conviure amb parèixer als territoris anteriors, ha esdevingut hegemònic al centre-nord del domini lingüístic. Aquesta distribució no és, però, la que trobem en la llengua antiga, en la qual semblar és un verb relativament poc freqüent si el comparem amb parèixer i, a més, la major part dels exemples els constatem en un grup reduït d’obres (especialment dels ss. XIII i XIV). En aquest article volem descriure els usos sintàctics i significats del verb semblar en català antic i explicar la relació que manté amb parèixer. A grans trets, concloem que la diferència que trobem entre tots dos verbs és semàntica i que la convergència que testimoniem en determinades obres pot explicar-se com a influència de l’occità, com a calc en traduccions o com un tret dialectal. Fonamentarem l’estudi en les dades que obtenim del Corpus Informatitzat de la Gramàtica del Català Antic (CIGCA).Mots clau: català antic, llengües gal·loromàniques, llengües iberoromàniques, verb parèixer, verb semblar.

€ Ver financiación

Información de financiación

Aquest estudi ha estat desenvolupat al si de l’Institut Superior d’Investigació Cooperativa IVITRA (ISIC-IVITRA) de la Generalitat Valenciana (Programa de la Generalitat Valenciana per a la Constitució i Acreditació d’Instituts Superiors d’Investigació Cooperativa d’Excel·lència [Ref. ISIC/012/042]), i en el marc dels projectes de recerca següents: «Gramàtica del Català Modern (1601-1834)» (MINECO, Ref. FFI2012-37103); «Constitució d’un corpus textual per a una gramàtica del català modern (Gcm)» (IEC [PT 2012-S04-MARTINES]); Digico-tracam (Programa PROMETEU per a Grups d’Investigació en I+D d’Excel·lència, Generalitat Valenciana [Ref.: PROMETEOII-2014-018], finançat per FEDER de la UE); i el «Grup d’Investigació en Tecnologia Educativa en Història de la Cultura, Diacronia lingüística i Traducció» (Universitat d’Alacant [Ref. GITE-09009-UA]).

Financiadores

Referencias bibliográficas

  • Académie des Inscriptions et Belles-Lettres (1906) «Documents arméniens», dins Recueil des historiens des croisades, vol. II, París, Imprimerie Nationale.
  • Alegre i Urgell, M. ed. (2006) Diàlegs de sant Gregori, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • Antolí Martínez, J. (2012) «Canvi semà ntic i gramaticalització en el sorgiment de marcadors evidencials. Evolució semà ntica de PARERE i derivats en el llatí tardà i en el català antic (s. iii-xvi)», eHumanista/IVITRA 2, pp. 41-84.
  • Antolí Martínez, J. (2015) «Estudi diacrònic de les estructures evidencials parèixer / semblar + infi nitiu i parèixer / semblar + ser + que. Un castellanisme sintàctic?». dins C. Sinner i K. Wieland eds., Norma, ús i actituds lingüístiques. El paper del català en la vida quotidiana, Leipziger Universitätsverlag GmbH, pp. 41-60.
  • Antolí Martínez, J. (en premsa) «De si­mi­lare als derivats gal·loromànics: la subjectivació com a tendència del canvi semàntic en llatí tardà», dins Actes del VI Congrés Internacional de Llatí Medieval Hispànic, Florència, Sismel.
  • Bohigas, P. & J. Vidal Alcover eds. (1984) La Faula, Tarragona, Edicions Tàrraco. CIGCA = Martines, J. & V. Martines dirs. «Corpus Informatitzat de la Gramà tica del Català Antic», dins el Corpus Informatitzat Multilingü e de Textos Antics i Contemporanis [CIMTAC], Alacant, ISIC-IVITRA.
  • COC = Payrató, L. & N. Alturo eds. Corpus Oral de Conversa Col·loquial, Barcelona, Dipòsit Digital de la UB. Consultable en línia <http://www.ub.edu/cccub/ corpusoraldeconversacolloquial-coc.html>.
  • COD = Perea, M. P. & J. Viaplana Corpus Oral Dialectal, Barcelona, Dipòsit Digital de la UB. Consultable en línia <http://www.ub.edu/cccub/corpusoraldialectalcod.html>.
  • CODOLCAT = Quetglas Nicolau, P. J. dir. (2013) Corpus Documentale Latinum Cataloniae, Barcelona, Institució Milà i Fontanals.
  • CODOLVA = Mesa Sanz, J. F. Corpus Documentale Latinum Valencie, Alacant, Universitat d’Alacant.
  • COR = Alturo, N., Ò. Bladas, M. Payà & L. Payrató eds. Corpus oral de registres. Materials de treball, Barcelona, Dipòsit Digital de la UB. Consultable en línia <http://www.ub.edu/cccub/corpusoralderegistres-cor.html>.
  • CORDE = Real Academia Española, Corpus Diacrónico del Español. Consultable en línia <http://corpus.rae.es/cordenet.html>
  • Cornillie, B. (2007) Evidentiality and Epistemic Modality in Spanish (Semi-) Auxiliaries. Berlin / New York, Mouton de Gruyter.
  • Coromines, J. (1971) «Les «Vides de Sants» rosselloneses del manuscrit 44 de París», dins Lleures i converses d’un fi lòleg, Barcelona, Club Editor, pp. 276-362.
  • Coromines, J. Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana, Madrid, Gredos.
  • CTILC = Rafel, J. dir. Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans. Consultable en línia: http://ctilc.iec.cat/.
  • DAF = Dictionnaire de L’Acadé mie Franç aise (1932-1935), Parí s, Acadé mie Franç aise.
  • DAlibèrt = Alibèrt, L. (1988) Dicctionnaire occitan-français d’aprés les parlers languedo ciens, Tolosa de Llenguadoc, Institut d’Estudis Occitans.
  • DBréal = Bréal, M. & A. Bailly (1918) Dictionnaire Étymologique Latin, París, Hachette.
  • DCantalausa = Cantalausa, J. de (2003) Diccionari general occitan, Rodez, Edicions Cultura d’Oc.
  • DCVB = Alcover, A. M. & F. de B. Moll (1985) Diccionari Català -Valencià -Balear, Palma de Mallorca, Moll.
  • DECat = Coromines, J. (1995) Diccionari etimolò gic i complementari de la llengua catalana, Barcelona, Curial edicions catalanes/La Caixa.
  • DCECH = Coromines, J. & J. A. Pascual (1982-1991) Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico, Madrid, Gredos.
  • Dendale, P. & L. Tasmowski (2001) «Introduction: Evidentiality and Related No tions», Journal of Pragmatics 33, pp. 339-348.
  • DLewis = Lewis, C. T. & C. Short (1879) A Latin Dictionary, Oxford, Oxford University Press.
  • DMF = Dictionnaire du Moyen Français (2010), ATILF/CNRS/Université de Lorraine. Disponible en línia <http://www.atilf.fr/dmf>.
  • Fernández Leborans, M. J. (2000) La predicación: las oraciones copulativas, dins Bosque, I. & V. Demonte, Gramática descriptiva de la lengua española, vol. II, Madrid, Espasa.
  • Ferrando, A. (2001) «Aproximació dialectològica al Llibre dels Fets, de Jaume I», Arxiu de textos catalans antics 20, pp. 511-531.
  • Furió Vayà, Joan M. (2007) «La llengua del Nou Testament al manuscrit Marmoutier», dins Actes del Tretzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, vol. III, Barcelona, Abadia de Montserrat, pp. 233-245)
  • Martines, V. (1997) El Tirant políglota. Estudi sobre el Tirant lo Blanch a partir de les seues traduccions espanyola, italiana i francesa dels segles XVI-XVIII, Barcelona, Curial Edicions Catalanes/Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • Martines, J. (2015) «Diacronia i neologia: canvi semàntic, subjectivació i representació del pensament. El català esmar, des de ‘taxar’ fi ns a ‘inferir’ i ‘imaginar’ i més enllà», Caplletra 59, pp. 221-248.
  • Martines, J. (en premsa) «Une approche du futur épistémique du catalan médiéval: les premiers pas (xiii s.)», dins L. Baranzini, J. Sanchez Mendez & L. de Saussure (eds.), Le futur dans les langues romanes, Université de Neuchâtel.
  • Martines, J. & S. Montserrat (2014) «Subjetivización e inferencia en la evolución semántica y en el inicio de la gramaticalización de jaquir (s. xi-xii)», Caplletra 56, p. 185-211.
  • Pauphilet, A. ed. (1923) La Queste del Saint Graal, París, Honoré Champion. Quer, J. (2002) «Subordinació i Mode», dins J. Solà , M. R. Lloret, J. Mascaró & M.
  • Pérez Saldanya (eds.), Gramà tica del català contemporani, Barcelona, Empú ries, vol. II, pp. 2799-2866.
  • Ramos, J. R. (2002) «La predicació no verbal obligatòria», dins J. Solà et al. eds. Gramàtica del català contemporani, Barcelona, Empúries, pp. 1953-2016.
  • Ramos, J. R. (2013) «Distribució sintàctica de parer, aparer i apparer en català antic (segles XIIIXVII)», eHumanista/IVITRA 4, pp. 349-369.
  • Raynouard, M. (1842) Lexique roman: ou, Dictionnaire de la langue des troubadours, París, Chez Silvestre.
  • RIALTO = Di Girolamo, C. (coord.), Repertorio informatizzato dell’antica letteratura trobadorica e occitana. Consultable en línia: <http://www.rialto.unina.it.>
  • Sentí, A. (2013) «Modalitat i evidencialitat. Un estudi de deure epistèmic al segle XV», dins Actes del 26é Congrés de Lingüística i Filologia Romàniques, Berlin / New York, W. de Gruyter.
  • Sentí, A. & J. Antolí (2014) «La inferència en l’afl orament de valors evidencials en català antic», Caplletra 56, pp. 157-184.
  • Squartini, M. (2001) «Th e internal structure of evidentiality in romance», Studies in Language 25, pp. 297-334.
  • Squartini, M. (2008) «Lexical vs. grammatical evidentiality in French and Italian», Linguistics 46-5, pp. 917-947
  • TLFI = Trésor de la Langue Française informatisé (2004), París, CNRS Éditions. Consultable en línia <http://atilf.atilf.fr>
  • Traugott, E. (2012) «Pragmatics and language change», dins K. Allan & K. M. Jaszczolt (eds.), Th e Cambridge Handbook of Pragmatics, Cambridge, Cambridge University Press, pp. 549-566.
Fuente de los datos: Dialnet