El verb «semblar» en català antic

  1. Antolí Martínez, Jordi M. 1
  1. 1 Universitat d'Alacant
    info

    Universitat d'Alacant

    Alicante, España

    ROR https://ror.org/05t8bcz72

Journal:
Caplletra: revista internacional de filología

ISSN: 0214-8188

Year of publication: 2017

Issue: 62

Pages: 37-63

Type: Article

DOI: 10.7203/CAPLLETRA.62.9568 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openOpen access editor

More publications in: Caplletra: revista internacional de filología

Abstract

Abstract: In current Catalan, the verbs semblar and parèixer are two verbs mostly synonyms distributed territorially in a unequal way: While verb parèixer persists in the Valencian Country, in the Balearic Islands and in the northwestern Catalan, the verb semblar coexists with parèixer. Moreover, it has become hegemonic in the centre north of the linguistic domain. However, this distribution is not the one we find in the ancient language, where semblar is a verb relatively uncommon if we compare it with parèixer. In addition, most of the examples for this verb are confirmed in a very small group of works (especially those from the 13th and 15th century). This paper tries to describe the syntactic uses and meanings of verb semblar in ancient Catalan and it also tries to explain the relation that has with parèixer. In outline, we conclude with the fact that the difference founded between both verbs is semantic and the fact that the convergence showed in specific works can be explained as an influence of the Occitan language, as a calque in translations or as a dialectal feature. The study is based in the data obtained from the Corpus Informatitzat de la Gramàtica del Català Antic (CIGCA). Key words: Old Catalan, Gallo-Romance languages, Iberian Romance languages, verb parèixer, verb sembla

€ View funding

Funding information

Aquest estudi ha estat desenvolupat al si de l’Institut Superior d’Investigació Cooperativa IVITRA (ISIC-IVITRA) de la Generalitat Valenciana (Programa de la Generalitat Valenciana per a la Constitució i Acreditació d’Instituts Superiors d’Investigació Cooperativa d’Excel·lència [Ref. ISIC/012/042]), i en el marc dels projectes de recerca següents: «Gramàtica del Català Modern (1601-1834)» (MINECO, Ref. FFI2012-37103); «Constitució d’un corpus textual per a una gramàtica del català modern (Gcm)» (IEC [PT 2012-S04-MARTINES]); Digico-tracam (Programa PROMETEU per a Grups d’Investigació en I+D d’Excel·lència, Generalitat Valenciana [Ref.: PROMETEOII-2014-018], finançat per FEDER de la UE); i el «Grup d’Investigació en Tecnologia Educativa en Història de la Cultura, Diacronia lingüística i Traducció» (Universitat d’Alacant [Ref. GITE-09009-UA]).

Funders

Bibliographic References

  • Académie des Inscriptions et Belles-Lettres (1906) «Documents arméniens», dins Recueil des historiens des croisades, vol. II, París, Imprimerie Nationale.
  • Alegre i Urgell, M. ed. (2006) Diàlegs de sant Gregori, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • Antolí Martínez, J. (2012) «Canvi semà ntic i gramaticalització en el sorgiment de marcadors evidencials. Evolució semà ntica de PARERE i derivats en el llatí tardà i en el català antic (s. iii-xvi)», eHumanista/IVITRA 2, pp. 41-84.
  • Antolí Martínez, J. (2015) «Estudi diacrònic de les estructures evidencials parèixer / semblar + infi nitiu i parèixer / semblar + ser + que. Un castellanisme sintàctic?». dins C. Sinner i K. Wieland eds., Norma, ús i actituds lingüístiques. El paper del català en la vida quotidiana, Leipziger Universitätsverlag GmbH, pp. 41-60.
  • Antolí Martínez, J. (en premsa) «De si­mi­lare als derivats gal·loromànics: la subjectivació com a tendència del canvi semàntic en llatí tardà», dins Actes del VI Congrés Internacional de Llatí Medieval Hispànic, Florència, Sismel.
  • Bohigas, P. & J. Vidal Alcover eds. (1984) La Faula, Tarragona, Edicions Tàrraco. CIGCA = Martines, J. & V. Martines dirs. «Corpus Informatitzat de la Gramà tica del Català Antic», dins el Corpus Informatitzat Multilingü e de Textos Antics i Contemporanis [CIMTAC], Alacant, ISIC-IVITRA.
  • COC = Payrató, L. & N. Alturo eds. Corpus Oral de Conversa Col·loquial, Barcelona, Dipòsit Digital de la UB. Consultable en línia <http://www.ub.edu/cccub/ corpusoraldeconversacolloquial-coc.html>.
  • COD = Perea, M. P. & J. Viaplana Corpus Oral Dialectal, Barcelona, Dipòsit Digital de la UB. Consultable en línia <http://www.ub.edu/cccub/corpusoraldialectalcod.html>.
  • CODOLCAT = Quetglas Nicolau, P. J. dir. (2013) Corpus Documentale Latinum Cataloniae, Barcelona, Institució Milà i Fontanals.
  • CODOLVA = Mesa Sanz, J. F. Corpus Documentale Latinum Valencie, Alacant, Universitat d’Alacant.
  • COR = Alturo, N., Ò. Bladas, M. Payà & L. Payrató eds. Corpus oral de registres. Materials de treball, Barcelona, Dipòsit Digital de la UB. Consultable en línia <http://www.ub.edu/cccub/corpusoralderegistres-cor.html>.
  • CORDE = Real Academia Española, Corpus Diacrónico del Español. Consultable en línia <http://corpus.rae.es/cordenet.html>
  • Cornillie, B. (2007) Evidentiality and Epistemic Modality in Spanish (Semi-) Auxiliaries. Berlin / New York, Mouton de Gruyter.
  • Coromines, J. (1971) «Les «Vides de Sants» rosselloneses del manuscrit 44 de París», dins Lleures i converses d’un fi lòleg, Barcelona, Club Editor, pp. 276-362.
  • Coromines, J. Diccionario crítico etimológico de la lengua castellana, Madrid, Gredos.
  • CTILC = Rafel, J. dir. Corpus Textual Informatitzat de la Llengua Catalana, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans. Consultable en línia: http://ctilc.iec.cat/.
  • DAF = Dictionnaire de L’Acadé mie Franç aise (1932-1935), Parí s, Acadé mie Franç aise.
  • DAlibèrt = Alibèrt, L. (1988) Dicctionnaire occitan-français d’aprés les parlers languedo ciens, Tolosa de Llenguadoc, Institut d’Estudis Occitans.
  • DBréal = Bréal, M. & A. Bailly (1918) Dictionnaire Étymologique Latin, París, Hachette.
  • DCantalausa = Cantalausa, J. de (2003) Diccionari general occitan, Rodez, Edicions Cultura d’Oc.
  • DCVB = Alcover, A. M. & F. de B. Moll (1985) Diccionari Català -Valencià -Balear, Palma de Mallorca, Moll.
  • DECat = Coromines, J. (1995) Diccionari etimolò gic i complementari de la llengua catalana, Barcelona, Curial edicions catalanes/La Caixa.
  • DCECH = Coromines, J. & J. A. Pascual (1982-1991) Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico, Madrid, Gredos.
  • Dendale, P. & L. Tasmowski (2001) «Introduction: Evidentiality and Related No tions», Journal of Pragmatics 33, pp. 339-348.
  • DLewis = Lewis, C. T. & C. Short (1879) A Latin Dictionary, Oxford, Oxford University Press.
  • DMF = Dictionnaire du Moyen Français (2010), ATILF/CNRS/Université de Lorraine. Disponible en línia <http://www.atilf.fr/dmf>.
  • Fernández Leborans, M. J. (2000) La predicación: las oraciones copulativas, dins Bosque, I. & V. Demonte, Gramática descriptiva de la lengua española, vol. II, Madrid, Espasa.
  • Ferrando, A. (2001) «Aproximació dialectològica al Llibre dels Fets, de Jaume I», Arxiu de textos catalans antics 20, pp. 511-531.
  • Furió Vayà, Joan M. (2007) «La llengua del Nou Testament al manuscrit Marmoutier», dins Actes del Tretzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, vol. III, Barcelona, Abadia de Montserrat, pp. 233-245)
  • Martines, V. (1997) El Tirant políglota. Estudi sobre el Tirant lo Blanch a partir de les seues traduccions espanyola, italiana i francesa dels segles XVI-XVIII, Barcelona, Curial Edicions Catalanes/Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • Martines, J. (2015) «Diacronia i neologia: canvi semàntic, subjectivació i representació del pensament. El català esmar, des de ‘taxar’ fi ns a ‘inferir’ i ‘imaginar’ i més enllà», Caplletra 59, pp. 221-248.
  • Martines, J. (en premsa) «Une approche du futur épistémique du catalan médiéval: les premiers pas (xiii s.)», dins L. Baranzini, J. Sanchez Mendez & L. de Saussure (eds.), Le futur dans les langues romanes, Université de Neuchâtel.
  • Martines, J. & S. Montserrat (2014) «Subjetivización e inferencia en la evolución semántica y en el inicio de la gramaticalización de jaquir (s. xi-xii)», Caplletra 56, p. 185-211.
  • Pauphilet, A. ed. (1923) La Queste del Saint Graal, París, Honoré Champion. Quer, J. (2002) «Subordinació i Mode», dins J. Solà , M. R. Lloret, J. Mascaró & M.
  • Pérez Saldanya (eds.), Gramà tica del català contemporani, Barcelona, Empú ries, vol. II, pp. 2799-2866.
  • Ramos, J. R. (2002) «La predicació no verbal obligatòria», dins J. Solà et al. eds. Gramàtica del català contemporani, Barcelona, Empúries, pp. 1953-2016.
  • Ramos, J. R. (2013) «Distribució sintàctica de parer, aparer i apparer en català antic (segles XIIIXVII)», eHumanista/IVITRA 4, pp. 349-369.
  • Raynouard, M. (1842) Lexique roman: ou, Dictionnaire de la langue des troubadours, París, Chez Silvestre.
  • RIALTO = Di Girolamo, C. (coord.), Repertorio informatizzato dell’antica letteratura trobadorica e occitana. Consultable en línia: <http://www.rialto.unina.it.>
  • Sentí, A. (2013) «Modalitat i evidencialitat. Un estudi de deure epistèmic al segle XV», dins Actes del 26é Congrés de Lingüística i Filologia Romàniques, Berlin / New York, W. de Gruyter.
  • Sentí, A. & J. Antolí (2014) «La inferència en l’afl orament de valors evidencials en català antic», Caplletra 56, pp. 157-184.
  • Squartini, M. (2001) «Th e internal structure of evidentiality in romance», Studies in Language 25, pp. 297-334.
  • Squartini, M. (2008) «Lexical vs. grammatical evidentiality in French and Italian», Linguistics 46-5, pp. 917-947
  • TLFI = Trésor de la Langue Française informatisé (2004), París, CNRS Éditions. Consultable en línia <http://atilf.atilf.fr>
  • Traugott, E. (2012) «Pragmatics and language change», dins K. Allan & K. M. Jaszczolt (eds.), Th e Cambridge Handbook of Pragmatics, Cambridge, Cambridge University Press, pp. 549-566.
Data source: Dialnet