L'esport com a instrument reforçador del sentiment nacional. Les implicacions dels triomfs de la selecció espanyola de futbol en el discurs de la militància valenciana d'esquerra i centreesquerra

  1. Català Oltra, Lluís
Revista:
OBETS: Revista de Ciencias Sociales

ISSN: 1989-1385

Ano de publicación: 2013

Volume: 8

Número: 2

Páxinas: 209-232

Tipo: Artigo

DOI: 10.14198/OBETS2013.8.2.01 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openDialnet editor

Outras publicacións en: OBETS: Revista de Ciencias Sociales

Obxectivos de Desenvolvemento Sustentable

Resumo

En aquest treball es repassa primerament el paper que ha tingut l'esport en el reforçament de la identitat nacional. A continuació, centrem l'atenció en el futbol per a parlar de la dinàmica centre-perifèria duta al terreny dels clubs de la Lliga espanyola; i dels èxits de la selecció espanyola i les implicacions per al sentiment nacional. Això últim ens serveix de base per a l'estudi empíric desenvolupat a partir d'entrevistes semiestructurades a militants de base de partits valencians d'esquerra i centreesquerra. Amb aquest material analitzem els discursos dels militants sobre aquestes victòries i la seua relació amb la identitat nacional.

Referencias bibliográficas

  • Adán, Teresa (2004). «Ultras. Culturas del fútbol». Estudios de Juventud, 64, 87-100.
  • Alcaraz, Albert (2006). Moros i cristians. Una festa. Picanya (València): Edicions del Bullent.
  • Anderson, Benedict R.O. (1993). Comunidades imaginadas. Reflexiones sobre el origen y la difusión del nacionalismo. Mèxic D.F.: Fondo de Cultura Económica.
  • Arnaud, Pierre (1991). «Dividing and uniting: sports societies and nationalism, 1870- 1914». A Robert Tombs (editor), Nationhood and nationalism in France: from Bou langism to the Great War, 1889-1918. Nova York (EUA): Routledge, 182-194.
  • Bairner, Alan (2001). Sport, nationalism, and globalization. Albany (Nova York, EUA): State University of New York Press.
  • Billig, Michael (2006). Nacionalisme banal. Catarroja (València): Afers-Universitat de València.
  • Coller, Xavier i Rafael Castelló (1999). «Las bases sociales de la identidad dual: el caso valenciano». REIS, 88, 155-183.
  • Colomé, Gabriel (2007). «Una nota sobre deporte y política». A Carlos Taibo (dir.), Na cionalismo español. Esencias, memoria e instituciones. Madrid: Los Libros de la Cata rata, 377-382.
  • Dekker, Henk; Darina Malová i Sander Hoogendoorn (2003). «Nationalism and its ex planations». Political Psychology, 24 (2), 345-376.
  • Díaz Noci, Javier (2000). «Los nacionalistas van al fútbol: deporte, ideología y periodismo en los años 20 y 30». Zer-Komunikazio Ikasketen Aldizkaria, 9.
  • Finn, Gerry P.T. i Richard Giulianotti [eds.] (2000). Football culture. Local contests, global visions. Londres (Anglaterra): Frank Cass Publishers.
  • Gellner, Ernest (1998). Nacionalisme. Catarroja (València): Afers.
  • González-Ramallal, Manuel E. (2008). «La identidad contada: la información deportiva en torno a la selección española de fútbol». Universitas Humanística, 66, 219-238.
  • Hobsbawm, Eric J. (1992). Naciones y nacionalismo desde 1780. Barcelona: Crítica.
  • Letamendia, Francisco (1997). Juego de espejos. Conflictos nacionales centro-periferia. Madrid: Trotta.
  • Llopis, Ramón (2007). «Identity, nation�state and football in Spain. The evolution of nationalist feelings in Spanish Football». Soccer & Society, 9 (1), 56-63.
  • Llopis, Ramón (2006). «Clubes y selecciones nacionales de fútbol: la dimensión etno territorial del fútbol español». Revista Internacional de Sociología, 45, 37-66.
  • Maguire, Joseph (1999). Global sport: identities, societies, civilizations. Cambridge (An glaterra): Polity Press.
  • Medina, Federico (2009). «El fútbol y la vivencia festiva de la nacionalidad». Razón y Palabra, 69.
  • Mollà, Damià i Eduard Mira (1986). De impura natione. El valencianisme, un joc de poder. Valencia: Tres i Quatre.
  • Naranjo, Alicia (2011). Tratamiento de la información deportiva en la prensa: la crónica como género prevalente. El caso de los encuentros de fútbol entre el Real Madrid y el FC Barcelona. Málaga: Universidad de Málaga (tesi doctoral).
  • Núñez, Xosé M. (2007). «Conservadores y patriotas: el nacionalismo de la derecha española ante el siglo XXI». En Carlos Taibo (dir.), Nacionalismo español. Esencias, memoria e instituciones. Madrid: Los Libros de la Catarata, 159-192.
  • Payero, Lucía (2009). «La nación se la juega: relaciones entre el nacionalismo y el deporte en España». Ágora para la Educación Física y el Deporte, 10, 81-117.
  • Piqueras, Andrés (1996). La identidad valenciana. La difícil construcción de una identidad colectiva. Madrid: Escuela Libre Editorial-Edicions Alfons el Magnànim.
  • Plaza, Diana (2009). «La construcción discursiva de la nación a través del fútbol. Un discurso social de éxito». Prisma Social, 2, 21 pàg.
  • Robertson, Roland i Richard Giulianotti (2006). «Fútbol, globalización y glocalización». Revista Internacional de Sociología, LXIV (45), 9-35.
  • Rogers, Gary i Joel Rookwood (2007). «Cardiff City Football Club as a vehicle to promote Welsh national identity». Journal of Qualitative Research in Sports Studies, 1 (1), 57-68.
  • Santacana, Carles (2005). El Barça i el franquisme. Crònica d’uns anys decisius per a Catalunya (1968-1978). Barcelona: Mina.
  • Seco, Carlos (2011). «El Celtic FC y la expresión del republicanismo a través de los cánticos de fútbol». Oceánide, 3, 6 pàg.
  • Shobe, Hunter (2008). «Place, identity and football: Catalonia, Catalanisme and Football Club Barcelona, 1899-1975». National Identities, 10 (3), 329-343.
  • Sopena, Jordi; Xavier Ginesta i Cristina Pozo (2008). «Identidad y medios de comunicación deportivos en España. El éxito de la selección de baloncesto en el Campeo nato del Mundo de Japón 2006». RUTA-Revista Universitària de Treballs Acadèmics, 1, 25 pàg.
  • Sternberger, Dolf (2001). Patriotismo constitucional. Bogotà (Colòmbia): Universidad Externado de Colombia.
  • Szabó, Róbert G. (2012). «Identity and soccer in Corsica». Soccer and Society, 13 (1), 36-55.
  • Taibo, Carlos [dir.] (2007). Nacionalismo español. Esencias, memoria e instituciones. Madrid: Los Libros de la Catarata.
  • Young, Christopher (2005). «When Pierre met Adolf? The Olympic Games in the age of technical reproduction». Conference on Globalization and Sport in Historical Context. San Diego: University of California, març, 36 pàg.