L'esport com a instrument reforçador del sentiment nacional. Les implicacions dels triomfs de la selecció espanyola de futbol en el discurs de la militància valenciana d'esquerra i centreesquerra

  1. Català Oltra, Lluís
Journal:
OBETS: Revista de Ciencias Sociales

ISSN: 1989-1385

Year of publication: 2013

Volume: 8

Issue: 2

Pages: 209-232

Type: Article

DOI: 10.14198/OBETS2013.8.2.01 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openDialnet editor

More publications in: OBETS: Revista de Ciencias Sociales

Sustainable development goals

Abstract

In this work firstly we review the role played by the sport in the reinforcement of national identity. Next, we focus on the football, to talk about the centre-periphery dynamic brought to the terrain of Spanish League clubs; and about the successes of the Spanish national team and their implications for the national feeling. This last serves us as a base for the empirical study developed from semistructured interviews to militants of left-wing and centre-left-wing Valencian parties. With this material we analyse the discourses of the militants about these victories and their relation with national identity.

Bibliographic References

  • Adán, Teresa (2004). «Ultras. Culturas del fútbol». Estudios de Juventud, 64, 87-100.
  • Alcaraz, Albert (2006). Moros i cristians. Una festa. Picanya (València): Edicions del Bullent.
  • Anderson, Benedict R.O. (1993). Comunidades imaginadas. Reflexiones sobre el origen y la difusión del nacionalismo. Mèxic D.F.: Fondo de Cultura Económica.
  • Arnaud, Pierre (1991). «Dividing and uniting: sports societies and nationalism, 1870- 1914». A Robert Tombs (editor), Nationhood and nationalism in France: from Bou langism to the Great War, 1889-1918. Nova York (EUA): Routledge, 182-194.
  • Bairner, Alan (2001). Sport, nationalism, and globalization. Albany (Nova York, EUA): State University of New York Press.
  • Billig, Michael (2006). Nacionalisme banal. Catarroja (València): Afers-Universitat de València.
  • Coller, Xavier i Rafael Castelló (1999). «Las bases sociales de la identidad dual: el caso valenciano». REIS, 88, 155-183.
  • Colomé, Gabriel (2007). «Una nota sobre deporte y política». A Carlos Taibo (dir.), Na cionalismo español. Esencias, memoria e instituciones. Madrid: Los Libros de la Cata rata, 377-382.
  • Dekker, Henk; Darina Malová i Sander Hoogendoorn (2003). «Nationalism and its ex planations». Political Psychology, 24 (2), 345-376.
  • Díaz Noci, Javier (2000). «Los nacionalistas van al fútbol: deporte, ideología y periodismo en los años 20 y 30». Zer-Komunikazio Ikasketen Aldizkaria, 9.
  • Finn, Gerry P.T. i Richard Giulianotti [eds.] (2000). Football culture. Local contests, global visions. Londres (Anglaterra): Frank Cass Publishers.
  • Gellner, Ernest (1998). Nacionalisme. Catarroja (València): Afers.
  • González-Ramallal, Manuel E. (2008). «La identidad contada: la información deportiva en torno a la selección española de fútbol». Universitas Humanística, 66, 219-238.
  • Hobsbawm, Eric J. (1992). Naciones y nacionalismo desde 1780. Barcelona: Crítica.
  • Letamendia, Francisco (1997). Juego de espejos. Conflictos nacionales centro-periferia. Madrid: Trotta.
  • Llopis, Ramón (2007). «Identity, nation�state and football in Spain. The evolution of nationalist feelings in Spanish Football». Soccer & Society, 9 (1), 56-63.
  • Llopis, Ramón (2006). «Clubes y selecciones nacionales de fútbol: la dimensión etno territorial del fútbol español». Revista Internacional de Sociología, 45, 37-66.
  • Maguire, Joseph (1999). Global sport: identities, societies, civilizations. Cambridge (An glaterra): Polity Press.
  • Medina, Federico (2009). «El fútbol y la vivencia festiva de la nacionalidad». Razón y Palabra, 69.
  • Mollà, Damià i Eduard Mira (1986). De impura natione. El valencianisme, un joc de poder. Valencia: Tres i Quatre.
  • Naranjo, Alicia (2011). Tratamiento de la información deportiva en la prensa: la crónica como género prevalente. El caso de los encuentros de fútbol entre el Real Madrid y el FC Barcelona. Málaga: Universidad de Málaga (tesi doctoral).
  • Núñez, Xosé M. (2007). «Conservadores y patriotas: el nacionalismo de la derecha española ante el siglo XXI». En Carlos Taibo (dir.), Nacionalismo español. Esencias, memoria e instituciones. Madrid: Los Libros de la Catarata, 159-192.
  • Payero, Lucía (2009). «La nación se la juega: relaciones entre el nacionalismo y el deporte en España». Ágora para la Educación Física y el Deporte, 10, 81-117.
  • Piqueras, Andrés (1996). La identidad valenciana. La difícil construcción de una identidad colectiva. Madrid: Escuela Libre Editorial-Edicions Alfons el Magnànim.
  • Plaza, Diana (2009). «La construcción discursiva de la nación a través del fútbol. Un discurso social de éxito». Prisma Social, 2, 21 pàg.
  • Robertson, Roland i Richard Giulianotti (2006). «Fútbol, globalización y glocalización». Revista Internacional de Sociología, LXIV (45), 9-35.
  • Rogers, Gary i Joel Rookwood (2007). «Cardiff City Football Club as a vehicle to promote Welsh national identity». Journal of Qualitative Research in Sports Studies, 1 (1), 57-68.
  • Santacana, Carles (2005). El Barça i el franquisme. Crònica d’uns anys decisius per a Catalunya (1968-1978). Barcelona: Mina.
  • Seco, Carlos (2011). «El Celtic FC y la expresión del republicanismo a través de los cánticos de fútbol». Oceánide, 3, 6 pàg.
  • Shobe, Hunter (2008). «Place, identity and football: Catalonia, Catalanisme and Football Club Barcelona, 1899-1975». National Identities, 10 (3), 329-343.
  • Sopena, Jordi; Xavier Ginesta i Cristina Pozo (2008). «Identidad y medios de comunicación deportivos en España. El éxito de la selección de baloncesto en el Campeo nato del Mundo de Japón 2006». RUTA-Revista Universitària de Treballs Acadèmics, 1, 25 pàg.
  • Sternberger, Dolf (2001). Patriotismo constitucional. Bogotà (Colòmbia): Universidad Externado de Colombia.
  • Szabó, Róbert G. (2012). «Identity and soccer in Corsica». Soccer and Society, 13 (1), 36-55.
  • Taibo, Carlos [dir.] (2007). Nacionalismo español. Esencias, memoria e instituciones. Madrid: Los Libros de la Catarata.
  • Young, Christopher (2005). «When Pierre met Adolf? The Olympic Games in the age of technical reproduction». Conference on Globalization and Sport in Historical Context. San Diego: University of California, març, 36 pàg.