Problemes de la periodització en història de la llengua

  1. Montoya Abat, Brauli 1
  1. 1 Universitat d'Alacant
    info

    Universitat d'Alacant

    Alicante, España

    ROR https://ror.org/05t8bcz72

Revista:
Caplletra: revista internacional de filología

ISSN: 0214-8188

Año de publicación: 2021

Número: 71

Páginas: 157-173

Tipo: Artículo

DOI: 10.7203/CAPLLETRA.71.21036 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Caplletra: revista internacional de filología

Resumen

El treball analitza l’adequació de les perioditzacions de la història de la llengua catalana amb l’objectiu proposar-ne una que siga compatible amb el caràcter social de què actualment pretenen revestir-se la majoria de les històries de la llengua. Així, es considera fora de lloc el tractament d’algun període previ a l’existència de la llengua catalana, com la de la romanització, i es rebutja alguna etiqueta que és una tradició inventada, com la de la reconquista. La proposta d’una periodització es resumeix en quatre etapes basades en factors sociolingüístics: sorgiment, consciència, plenitud i conflicte lingüístic.

Referencias bibliográficas

  • Anderson, B. (1993 [1a ed. 1983]) Comunidades imaginadas: Reflexiones sobre el origen y la difusión del nacionalismo, Mèxic, Fondo de Cultura Económica.
  • Anderson, B. (2005) Comunitats imaginades. Reflexions sobre l’origen i la propagació del nacionalisme,Catarroja, Afers.
  • Aracil, L. V. (1982 [1a ed. 1965]) «Conflicte lingüístic i normalització lingüística a l’Europa nova», dins Papers de sociolingüística, Barcelona, Edicions de la Ma-grana, p. 23-38.
  • Aracil, L. V. (1983 [1a ed. 1980]) «La història sociolingüística d’Europa: el tema i la temptació», dins Dir la realitat, Barcelona, Edicions Països Catalans, p. 31-46.
  • Aracil, L. V. (2004) Do latim às línguas nacionais. Introduçao à História Social das Línguas Euro-peias, Santiago de Compostel·la, Associaçao de Amizade Galiza-Portugal.
  • Barrio, J. A. (2005) «La formación de la identidad nacional en el sur del país valenciano en el siglo xv», dins J. Millán (ed.), Fronteras e identidades en el sur valenciano, siglos xiii-xvi, Oriola, Ayuntamiento de Orihuela, p. 29-38.
  • Barrio, J. A. (2011) «Per servey de la Corona d’Aragó. Identidad urbana y discurso político en la frontera meridional del Reino de Valencia: Orihuela en la Corona de Aragón, ss. xiii-xv», Hispania. Revista Española de Historia, 238, vol. lxxi, p. 437-465.
  • Bernat, F. (2014) «Una proposta de periodització per a la història social de la llengua catalana», Association Française des Catalanistes. Colloque international (Nanterre). Recherches sur la langue catalane: actes du Colloque international, Nanterre 4 et 5 novembre 2010, Llemotges, Lambert-Lucas, p. 267-277
  • Boix, E. (2014) «La història social de la llengua: presentació», Llengua, Societat i Comunicació, 12, p. 1-2.
  • Cabré, T. (2016) «Una història social a través del fil de la llengua», dins R. Ortega, En defensa de la llengua. Discursos, manifestos i textos decisius en la història del català,Barcelona, Angle editorial, p. 9-14.
  • Carbonell, J. (2017a [1a ed. 1979])«Elements d’història social i política de la llengua catalana», dins Elements d’història de la llengua catalana, València, Publicacions de la Universitat de València, p. 15-33.
  • Carbonell, J. (2017b [1a ed. 1984])«La història lingüística catalana com a expressió d’una unitat cultural», dins Elements d’història de la llengua catalana, València, Publicacions de la Universitat de València, p. 35-44.
  • Carrasco, A. (2005) «Las manifestaciones del sentimiento nacionalista oriolano en el siglo xvi», dins J. Millán (ed.), Fronteras e identidades en el sur valenciano, siglos xiii-xvi, Oriola, Ayuntamiento de Orihuela, p. 39-47.
  • Comas, A. (1978) La decadència,Barcelona, Dopesa 2.
  • Duarte, C. & À. Massip (1981) Síntesi d’història de la llengua catalana, Barcelona, La Magrana.
  • Ferrando, A. (1980) Consciència idiomàtica i nacional dels valencians, València, Institut de Filologia Valenciana - Universitat de València.
  • Ferrando, A. (1999) «El paper dels primers editors (1473-1523) en la fixació del català modern», Caplletra,27, p. 109-136.Ferrando, A. & M. Nicolás (1993) Panorama d’història de la llengua, València, Tàndem.
  • Ferrando, A. & M. Nicolás (2005) Història de la llengua catalana,Barcelona, Uni-versitat Oberta de Catalunya / Pòrtic, 2011.
  • Fuster, J. (1976) La Decadència al País Valencià, Barcelona, Curial.
  • Fuster, J. (1986) «Decadència i castellanització», Caplletra, 1, p. 29-36.
  • Fuster, J. (1990) «Per a una cultura catalana majoritària», dins A. Ferrando (ed.), La llengua als mitjans de comunicació, València, Institut de Filologia Valenciana, p. 149-171.
  • García Fitz, F. (2009) «La Reconquista: un estado de la cuestión», Clío & Crimen: Revista del Centro de Historia del Crimen de Durango, 6, p. 142-215.
  • Gimeno, F. (2016) «Historia social de los protorromances hispanos», dins J. Terrado & F. Sabaté (eds.), El naixement de la consciència lingüística a l’edat mitjana, Lleida, Pagès Editors, p. 15-42.
  • Ginebra, J. (1999) «Problemes de la història social de la llengua dels segles xix i xx», Caplletra, 27, p. 13-21.
  • Hastings A. (2003 [1a ed. 1997]) La construcción de las nacionalidades, Madrid, Akal
  • Història de la llengua catalana,Viquipèdia. [En línia: <https://ca.wikipedia.org/wiki/Història_de_la_llengua_catalana>, consulta: 5/7/2020.]
  • Hobsbawm, E. (1998 [1a ed. 1991]) Naciones y nacionalismo desde 1780, Barcelona, Crítica.
  • Hobsbawm, E. & T. Ranger, T., eds. (1989 [1a ed. 1983]) L’invent de la tradició, Vic, Eumo.
  • Iglésias, N. (2014) «Els altres parlants i la història social de la llengua», Llengua, So-cietat i Comunicació, 12, p. 18-24.
  • Joan, B. & E. Marí (2019) Breu història de la llengua als Països Catalans, Barcelona, Pagès Editors.
  • Kremnitz, G., dir. (2013) Histoire sociale des langues de France, Rennes, Presses Universitaires de Rennes.
  • Labov, W. (1994) Principles of Linguistic Change. Internal Factors,Oxford UK / Cam-bridge USA, Blackwell.
  • Lapesa, R. (1981 [1a ed. 1942]) Historia de la lengua española,Madrid, Gredos.
  • López Zapata, I. (2018) «El legado catalán en Cartagena». [En línia: <https://www.memoriadecartagena.es/legado-catalan-cartagena/>, consulta: 5/6/2020.]
  • Marcet, P. (1987) Història de la llengua catalana, Barcelona, Teide.Marfany, J. L. (2008) Llengua, nació i diglòssia, Barcelona, L’Avenç.
  • Mas, A. (2014) «La identitat nacional d’Oriola en l’època foral: la llengua com a argument», dins A. Mas, J. Millán & B. Montoya (eds), Llengua i identitat a Oriola en l’època foral, Oriola / Alacant, Ajuntament d’Oriola / Universitat d’Alacant, p. 9-29.
  • Mascaró, J. (2014) «El concepte de llengua i la història de la llengua catalana», Els Marges, 103, p. 39-68.
  • Migliorini, B. (1960) Storia della lingua italiana, Florència / Milà, Bompiani, 2001.
  • Milroy, J. & L. Milroy (1985) «Linguistic Change, Social Network and Speaker Innovation», Journal of Linguistics, 21, p. 339-384.
  • Monteagudo, H. (1999) Historia social da lingua galega. Idioma, sociedade e cultura a través do tempo, Vigo, Galaxia.
  • Montoya, B. (1995) «L’observació del canvi fonològic en el català balear», dins M. T. Turell, La sociolingüística de la variació, Barcelona, Publicacions i Promocions Universitàries
  • Montoya, B. (2018) Aproximació a la història social de la llengua catalana, Alzira, Bromera.
  • Moreno, F. (2005) Historia social de las lenguas de España, Barcelona, Ariel.
  • Nadal, J. M. (2005) La llengua sobre el paper, Girona, CCG Edicions.
  • Nadal, J. M. & M. Prats (1982) Història de la llengua catalana. 1/ Dels inicis fins al segle xv, Barcelona, Edicions 62.
  • Nicolás, M. (1990) «Presentació. Llengua i literatura de la “Decadència”», Caplletra, 9, p. 9-12.
  • Nicolás, M. (1995) «El recurs a la toponímia: implicacions metodològiques per a la història social de la llengua», dins V. M. Rosselló & E. Casanova (eds.), Materials de Toponímia. (Mestratge de Toponímia, 1990-1991),València, Comercial Denes / Universitat de València / Generalitat Valenciana, vol. ii, p. 1097-1107.
  • Nicolás, M. (1998) La història de la llengua catalana. La construcció d’un discurs, València / Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • Ninyoles, R. L. (1985 [1a ed. 1969]) Conflicte lingüístic valencià, València, Eliseu Climent, 1985.
  • Ninyoles, R. L.(1975) Estructura social y política lingüística,València, Fernando Torres.
  • Ríos Saloma, M. F. (2011) La Reconquista. Una construcción historiogràfica (siglos xvi-xvii), Mèxic D. F. / Madrid, Universidad Nacional Autónoma de México / Instituto de Investigaciones Históricas / Marcial Pons Historia.
  • Rossich, A. (1990) «La literatura catalana entre el Barroc i el Romanticisme», Cap-lletra, 9, p. 35-57.
  • Sabaté, F. (2016) Percepció i identificació dels catalans a l’edat mitjana, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.
  • Salvador, V. (1996) «Sobre història social de la llengua: dialectes, llengua, història», Miscel·lània Germà Colón 5,Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 183-216.
  • Sanchis Guarner, M. (1963) Els valencians i la llengua autòctona durant els segles xvi, xvii i xviii, València, Universitat de València, 2001.
  • Sanchis Guarner, M. (1972) La llengua dels valencians,València, Tres i Quatre.
  • Sanchis Guarner, M. (1980) Aproximació a la història de la llengua catalana. Creixença i esplendor, Barcelona, Salvat.
  • Sanchis Guarner, M. (1998) Sobre la llengua dels valencians. Informes i documents,València, Universitat de València.
  • Solà, J. (1976) «Per a una història de la llengua», dins J. Solà, A l’entorn de la llengua,Barcelona, Laia, p. 189-193.
  • Tavani, G. (1994) Breu història de la llengua catalana, Barcelona, Edicions 62.
  • Terrado, J. & F. Sabaté, eds. (2016) El naixement de la consciència lingüística a l’edat mitjana, Lleida, Pagès Editors.
  • Torró, J. (2000) «Pour en finir avec la “Reconquête”. L’occupation chrétienne d’al-Andalus, la soumission et la disparition des populations musulmanes (xiie-xiiie siècle)», Cahiers d’histoire. Revue d’histoire critique, 78, p. 79-97.
  • Vallverdú, F., ed. (2001) «Història de la llengua», Enciclopèdia de la llengua catalana, Barcelona, Edicions 62, p. 25-99.
  • Weinreich, U., W. Labov & M. I. Herzog (1968) «Empirical Foundations for a Theory of Language Change», dins W. P. Lehmann & Y. Malkiel (eds.), Directions for Historical Linguistics: A Symposium, Austin, University of Texas Press, p. 95-195.
  • Wheeler, M. W. (1993) «El contacte, l’aïllament i la tipologia dialectal», Actes del Novè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes,iii, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, p. 69-77
  • Sanchis Guarner, M. (1973) «Estudi preliminar», dins Sant Vicent Ferrer. Sermons de Quaresma,València, Albatros, p. 7-35.
Fuente de los datos: Dialnet