Identidad y delimitación textual del poema 29 de Ausiàs March.

  1. Martin Pascual, Llúcia 1
  1. 1 Universitat d'Alacant
    info

    Universitat d'Alacant

    Alicante, España

    ROR https://ror.org/05t8bcz72

Revista:
Estudios románicos

ISSN: 0210-4911

Año de publicación: 2020

Título del ejemplar: Paseo y paisaje en las letras románicas

Número: 29

Páginas: 319-330

Tipo: Artículo

DOI: 10.6018/ER.425131 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Estudios románicos

Resumen

La poesía 29 de Ausiàs March Si com lo taur se’n va fuyt pel desert, formada por una única estrofa, es una de las más populares y difundidas de su Cancionero. Se conserva en la mayor parte de los testimonios manuscritos e impresos. Sin embargo, posiblemente debido a un error de copia, la poesía 29 se difundió junto con la 30, Vengut és temps que será conegut, como si de una sola composición se tratase. Este posible error coincide en una serie de testimonios. La hipótesis de una filiación entre los diferentes manuscritos y el tratamiento de la poesía en los impresos puede contribuir a conocer mejor la tradición textual. La redacción conjunta de las dos poesías se debe a un problema de transmisión pues por su temática no son textos relacionables. En este trabajo observaremos el comportamiento de los dos textos y las posibles razones de su localización conjunta, así como también la decisión de editarlas por separado.

Referencias bibliográficas

  • ARCHER, Robert (1990-1991): “El manuscrit N d'Ausiàs March a la Hispanic Society of America”. Llengua & Literatura. 4: 359-422.
  • BADIA, Lola (1993): “Sentències i exemples de Sèneca, ovidi i Lucà en alguns poemes de March”. Tradició i modernitat als segles XIV i XV. Estudis de cultura literària i lectures d’Ausiàs March, València-Barcelona, Institut Universitari de Filologia Valenciana-Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1993: 196-207. [publicado anteriormente: Lola Badia (1981), “Sí com lo taur…”, Els Marges. 22-23: 19-31]
  • BELTRAN, Vicenç (2006): Poesia, escriptura i societat: els camins de March. Castelló/Barcelona: Fundació Germà Colón Doménech / Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
  • Biblioteca de autor Ausiàs March, (secciones: Bibliografia y Edición sinóptica).
  • DEJEANNE, Jean (1097): “Alegret, jongleur gascon du XIIe siècle”. Annales du Midi, XIX: 221-231.
  • DURÁN, Eulàlia (2004): Estudis sobre cultura catalana al Renaixement. València: Tres i Quatre.
  • ESCARTÍ, Vicent J. (1997): “Les primeres lectures de l’obra ausiasmarquiana”. La primera edición valenciana de l’obra d’Ausiàs March 1539. València: Bancaixa: 27-34.
  • FUSTER, Joan (1989): Llibres i problemes del Renaixement. València Barcelona: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana-Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • GÓMEZ, Francesc. J. (2019): “La tradició textual d'Ausiàs March en els manuscrits ALM: aportació a un nou Stemma Codicum”. Llengua & Literatura, 29: 59-99.
  • JEANROY, Alfred (1923): Jongleurs et troubadours gascons. Paris: 4-11.
  • LATINI, Brunetto (1976) Llibre del tresor, traducció catalana de Guillem de Copons, edició a cura de Curt Wittlin, Barcelona, Barcino, vol. II.
  • LLORET, Albert (2005): “La formazione diun canzionere a stampa”. Ecdotica, 5: 103-125.
  • LLORET, Albert (2013): Printing Ausias March. Material culture and Renaissance Poetics. Madrid: Centro para la Edición de Clásicos Españoles.
  • LÓPEZ CASAS, Maria Mercè (2010): “¿El Cancionero D de Ausiàs March, un original de imprenta?”, José Manuel Fradejas Rueda, Déborah Dietrick Smithbauer, Demetrio Martín Sanz, María Jesús Díez Garretas (eds.), Actas del XIII Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval. In memoriam Alan Deyermond, II, Valladolid: Universidad de Valladolid: 1181-1200.
  • LÓPEZ CASAS, Maria Mercè (2011): “De los impresos al cancionero E de Ausiàs March”, Josep Lluís Martos (ed.), Del impreso al manuscrito en los cancioneros. Alcalá de Henares: Centro de Estudios Cervantinos: 171-186
  • LÓPEZ CASAS, Maria Mercè (2017): “Lectores humanistas y doble versión: variantes impresas para el cancionero manuscrito E de Ausiàs March”, Josep Lluís Martos (ed.), Variación y testimonio único. La reescritura de la poesia. Alicante: Universitat d’Alacant: 181-196.
  • LÓPEZ CASAS, Maria Mercè (2018): “Claudi Bornat, editor d’Ausiàs March? Estudi material d’un cançoner imprés”. eHumanista/IVITRA 13: 472-488.
  • LÓPEZ CASAS, Maria Mercè (2019): “Los cancioneros impresos de Ausiàs March: variantes y filiación textual”, Josep Lluís Martos, Natalia Mangas (eds.), Pragmática y Metodologías para el estudio de la poesía medieval, Alicante: Universitat d’Alacant: 53-88.
  • MARCH, Ausiàs (1991[1912]): Les obres d'Auzias March. 2 vols., Amadeu Pagès (ed.). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans [reed., Valencia: Generalitat Valenciana].
  • MARCH, Ausiàs (1997): Obra completa, 2 vols., Robert Archer (ed.). Barcelona: Barcanova.
  • MARCH, Ausiàs (2000 [1952-59]): Poesies. 5 vols., Pere Bohigas (ed.). Barcelona: Barcino.
  • MARTOS, Josep L. (2003): “Cuadernos y génesis del Cancionero O1 de Ausiàs March (Biblioteca Universitaria de Valencia Ms. 210)”, J. L. Serrano Reyes (ed.), Actas del II Congreso Internacional Cancionero de Baena. Baena: Ayuntamiento de Baena: 129-142.
  • MARTOS, Josep L. (2009): “La duplicació de poemes en el cançoner G d'Ausiàs March i el copista G2b”. Cancionero General, 7: pp. 35-69.
  • MARTOS, Josep L. (2010): “La gènesi del Cançoner G d'Ausiàs March. Les mans dels copistes de G2 i G4”, José Manuel Fradejas Rueda, Déborah Dietrick Smithbauer, Demetrio Martín Sanz, María Jesús Díez Garretas (eds.), Actas del XIII Congreso de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval. In memoriam Alan Deyermond, Valladolid: Universidad de Valladolid: 1349-1359, vol. II.
  • MARTOS, Josep L. (2014): “Ausiàs March en Italia: variantes y contextos de un codex descriptus”. Revista de Poética Medieval, 28: 265-294.
  • MARTOS, Josep L. (2015): “De la filología material a los textos y sus variantes: el proceso de copia del cancionero B de Ausiàs March”. Cultura Neolatina, 74(1-2): 119-142.
  • Repertorio informatizzatto dell’antica letteratura catalana (sección Ausiàs March).
  • RIQUER, Martín (1982): Los trovadores. Historia literaria y textos. Barcelona: Planeta.
  • TORRÓ, Jaume (2009): “El Cançoner de Saragossa”, Anna Alberni, Lola Badia, Lluís Cabré L. (eds.), Translatar i transferir. La transmissió dels textos i el saber (1200-1500). Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum-Publicacions Universitt Rovira i Virgili: 379-423.