Identidad y delimitación textual del poema 29 de Ausiàs March.

  1. Martin Pascual, Llúcia 1
  1. 1 Universitat d'Alacant
    info

    Universitat d'Alacant

    Alicante, España

    ROR https://ror.org/05t8bcz72

Journal:
Estudios románicos

ISSN: 0210-4911

Year of publication: 2020

Issue Title: Paseo y paisaje en las letras románicas

Issue: 29

Pages: 319-330

Type: Article

DOI: 10.6018/ER.425131 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openOpen access editor

More publications in: Estudios románicos

Abstract

The poem 29 by Ausiàs March, Si com lo taur se’n va fuyt pel desert, consisting of a single stanza, is one of the most popular and widespread of this author. It is preserved in most of the handwritten and printed testimonies. However, possibly due to a copy error, the poem 29 was spread together with the poem 30, Vengut és temps que será conegut, like a single composition. This possible error coincides in a series of testimonies. Perhaps, the relation between certain manuscripts and the presence of the poetry in the printed books can contribute to a better understanding of the textual tradition. The joint writing of the two poems is due to a problem of transmission because they are not relatable texts in terms of subject matter. In this work we will observe the behavior of the two texts and the possible reasons for their joint location, as well as the decision to edit them separately.

Bibliographic References

  • ARCHER, Robert (1990-1991): “El manuscrit N d'Ausiàs March a la Hispanic Society of America”. Llengua & Literatura. 4: 359-422.
  • BADIA, Lola (1993): “Sentències i exemples de Sèneca, ovidi i Lucà en alguns poemes de March”. Tradició i modernitat als segles XIV i XV. Estudis de cultura literària i lectures d’Ausiàs March, València-Barcelona, Institut Universitari de Filologia Valenciana-Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1993: 196-207. [publicado anteriormente: Lola Badia (1981), “Sí com lo taur…”, Els Marges. 22-23: 19-31]
  • BELTRAN, Vicenç (2006): Poesia, escriptura i societat: els camins de March. Castelló/Barcelona: Fundació Germà Colón Doménech / Publicacions de l'Abadia de Montserrat.
  • Biblioteca de autor Ausiàs March, (secciones: Bibliografia y Edición sinóptica).
  • DEJEANNE, Jean (1097): “Alegret, jongleur gascon du XIIe siècle”. Annales du Midi, XIX: 221-231.
  • DURÁN, Eulàlia (2004): Estudis sobre cultura catalana al Renaixement. València: Tres i Quatre.
  • ESCARTÍ, Vicent J. (1997): “Les primeres lectures de l’obra ausiasmarquiana”. La primera edición valenciana de l’obra d’Ausiàs March 1539. València: Bancaixa: 27-34.
  • FUSTER, Joan (1989): Llibres i problemes del Renaixement. València Barcelona: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana-Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • GÓMEZ, Francesc. J. (2019): “La tradició textual d'Ausiàs March en els manuscrits ALM: aportació a un nou Stemma Codicum”. Llengua & Literatura, 29: 59-99.
  • JEANROY, Alfred (1923): Jongleurs et troubadours gascons. Paris: 4-11.
  • LATINI, Brunetto (1976) Llibre del tresor, traducció catalana de Guillem de Copons, edició a cura de Curt Wittlin, Barcelona, Barcino, vol. II.
  • LLORET, Albert (2005): “La formazione diun canzionere a stampa”. Ecdotica, 5: 103-125.
  • LLORET, Albert (2013): Printing Ausias March. Material culture and Renaissance Poetics. Madrid: Centro para la Edición de Clásicos Españoles.
  • LÓPEZ CASAS, Maria Mercè (2010): “¿El Cancionero D de Ausiàs March, un original de imprenta?”, José Manuel Fradejas Rueda, Déborah Dietrick Smithbauer, Demetrio Martín Sanz, María Jesús Díez Garretas (eds.), Actas del XIII Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval. In memoriam Alan Deyermond, II, Valladolid: Universidad de Valladolid: 1181-1200.
  • LÓPEZ CASAS, Maria Mercè (2011): “De los impresos al cancionero E de Ausiàs March”, Josep Lluís Martos (ed.), Del impreso al manuscrito en los cancioneros. Alcalá de Henares: Centro de Estudios Cervantinos: 171-186
  • LÓPEZ CASAS, Maria Mercè (2017): “Lectores humanistas y doble versión: variantes impresas para el cancionero manuscrito E de Ausiàs March”, Josep Lluís Martos (ed.), Variación y testimonio único. La reescritura de la poesia. Alicante: Universitat d’Alacant: 181-196.
  • LÓPEZ CASAS, Maria Mercè (2018): “Claudi Bornat, editor d’Ausiàs March? Estudi material d’un cançoner imprés”. eHumanista/IVITRA 13: 472-488.
  • LÓPEZ CASAS, Maria Mercè (2019): “Los cancioneros impresos de Ausiàs March: variantes y filiación textual”, Josep Lluís Martos, Natalia Mangas (eds.), Pragmática y Metodologías para el estudio de la poesía medieval, Alicante: Universitat d’Alacant: 53-88.
  • MARCH, Ausiàs (1991[1912]): Les obres d'Auzias March. 2 vols., Amadeu Pagès (ed.). Barcelona: Institut d’Estudis Catalans [reed., Valencia: Generalitat Valenciana].
  • MARCH, Ausiàs (1997): Obra completa, 2 vols., Robert Archer (ed.). Barcelona: Barcanova.
  • MARCH, Ausiàs (2000 [1952-59]): Poesies. 5 vols., Pere Bohigas (ed.). Barcelona: Barcino.
  • MARTOS, Josep L. (2003): “Cuadernos y génesis del Cancionero O1 de Ausiàs March (Biblioteca Universitaria de Valencia Ms. 210)”, J. L. Serrano Reyes (ed.), Actas del II Congreso Internacional Cancionero de Baena. Baena: Ayuntamiento de Baena: 129-142.
  • MARTOS, Josep L. (2009): “La duplicació de poemes en el cançoner G d'Ausiàs March i el copista G2b”. Cancionero General, 7: pp. 35-69.
  • MARTOS, Josep L. (2010): “La gènesi del Cançoner G d'Ausiàs March. Les mans dels copistes de G2 i G4”, José Manuel Fradejas Rueda, Déborah Dietrick Smithbauer, Demetrio Martín Sanz, María Jesús Díez Garretas (eds.), Actas del XIII Congreso de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval. In memoriam Alan Deyermond, Valladolid: Universidad de Valladolid: 1349-1359, vol. II.
  • MARTOS, Josep L. (2014): “Ausiàs March en Italia: variantes y contextos de un codex descriptus”. Revista de Poética Medieval, 28: 265-294.
  • MARTOS, Josep L. (2015): “De la filología material a los textos y sus variantes: el proceso de copia del cancionero B de Ausiàs March”. Cultura Neolatina, 74(1-2): 119-142.
  • Repertorio informatizzatto dell’antica letteratura catalana (sección Ausiàs March).
  • RIQUER, Martín (1982): Los trovadores. Historia literaria y textos. Barcelona: Planeta.
  • TORRÓ, Jaume (2009): “El Cançoner de Saragossa”, Anna Alberni, Lola Badia, Lluís Cabré L. (eds.), Translatar i transferir. La transmissió dels textos i el saber (1200-1500). Santa Coloma de Queralt: Obrador Edèndum-Publicacions Universitt Rovira i Virgili: 379-423.
Data source: Dialnet