La pervivència de la postmemòria en la narrativa hispànica actualUn home que se’n va de Vicenç Villatoro i El monarca de las sombras de Javier Cercas

  1. Joaquim Espinós Felipe
Revista:
Llengua i literatura: Revista anual de la Societat Catalana de Llengua i literatura

ISSN: 0213-6554,  2013-9527

Año de publicación: 2019

Número: 29

Páginas: 123-141

Tipo: Artículo

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Llengua i literatura: Revista anual de la Societat Catalana de Llengua i literatura

Resumen

El concepte de postmemòria, encunyat per Marian Hirsch, al·ludeix al procés d’elaboració de la memòria traumàtica de l’Holocaust per part de les generacions posteriors. Aquest concepte ha demostrat ser d’una gran eficàcia analítica, aplicant-se en àmbits diferents, com les dictadures Sud-americanes o la guerra civil espanyola. En aquest paper volem aplicar-lo a dues obres recents produïdes en el marc del polisistema literari hispànic. Una, procedent del sistema català —Un home que se’n va (2014), de Vicenç Villatoro—, i una altra del sistema castellà —El monarca de las sombras (2017), de Javier Cercas. Tots dos són autors pertanyents a la generació dels nets dels que van patir directament l’efecte de la guerra civil espanyola i la posterior dictadura. Aspectes fonamentals de la postmemòria, com ara la necessitat de maduració del trauma heretat, la seua mediació i manipulació artística o la instrumentalització de les fotografies com a mitjà de projecció emocional i de reconeixement del passat, hi ocupen un lloc rellevant. La manera com les recreacions literàries dels autors estudiats subjectivitzen els llocs de memòria dels avantpassats ens parla de la capacitat de la literatura per a sublimar artísticament una herència traumàtica per a possibilitar, així, la seua assimilació.

Referencias bibliográficas

  • Cercas (2001): Javier Cercas, Soldados de Salamina, Barcelona: Tusquets.
  • Cercas (2014): El impostor, Barcelona: Literatura Random House. — (2017): El monarca de las sombras, Barcelona: Literatura Random House.
  • Colmeiro (2005): J. F. Colmeiro, Memoria histórica e identidad cultural. De la postguerra a la postmodernidad, Barcelona: Anthropos.
  • Espinós (2006): Joaquim Espinós, «La poesia hispànica de postguerra com a polisistema», Catalan Review, XX, ps. 101-116.
  • Espinosa (2017): F. Espinosa Maestre, «Javier Cercas blanquea de nuevo el fascismo», El Digital, 15 de març.
  • Even-Zohar (1979): Itamar Even-Zohar, «Polisystem Theory», Poetics Today, I, 1-2, ps. 287-310.
  • Ferran (2007): ofelia Ferran, Working through Memory. Writing and Remembrance in Contemporary Spanish Narrative, Lewisburg: Bucknell University Press.
  • Hirsch (1993): Marian Hirsch, «Family pictures: Maus, Mourning and Post-Memory», Discourse: Journal for Theoretical Studies in Media and Culture, 15, 2.
  • Hirsch (1997): Marian Hirsch, Family Frames: Photography, Narrative, and Postmemory, Cambridge-Londres: Harvard University Press.
  • Hirsch (2008): «The Generation of Postmemory», Poetics Today; 29, 1, ps. 103-128.
  • Luengo (2004): Ana Luengo, La encrucijada de la memoria. La memoria de la Guerra Civil Española en la novela contemporánea, Berlín: Edition tranvía Verlag Walter Frey.
  • Nora (2001): Pierre Nora, «Entre mémoire et histoire», dins Pierre Nora (ed.), Les lieux de mémoire, t. 1, La République, 2a ed., París: Gallimard, ps. 23-43.
  • Rivero Machina (2016): Antonio Rivero Machina, «La poesía española de posguerra a la luz de la hermenéutica contemporánea. Tres catas críticas», Prosema, Revista de Estudios Poéticos, 2, ps. 9-34.
  • Villatoro (1997): Vicenç Villatoro, La claror del juliol, Barcelona: Ed. 62.
  • Villatoro (2001): La ciutat del fum, Barcelona: Ed. 62. — (2014): Un home que se’n va, Barcelona: Proa.
Fuente de los datos: Dialnet