El "Diccionario valenciano-castellano (1851) de Josep Escrig i la proposta de recuperació del model ortogràfic tradicional

  1. María Isabel Guardiola i Savall
Revista:
Revista de filología románica

ISSN: 0212-999X,  1988-2815

Año de publicación: 2016

Número: 33

Páginas: 85-103

Tipo: Artículo

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Revista de filología románica

Resumen

The Valencian-Castilian dictionary by Josep Escrig, Diccionario valenciano-castellano (1851), has been one of the most condemned works in the history of the Catalan lexicography. However, current studies have shown that most of the expressed opinions about it are the result of prejudices, and reveal a questionable rigour in the research. In this paper, we aim at commenting on the traditional orthographical proposal of Josep Escrig’s dictionary (1851), which represents an additional merit of this work and comes to reassert its value

Referencias bibliográficas

  • Alpera Leiva, Lluís (1991). “Actituds lingüístiques dels lexicògrafs valencians del segle XIX”. Caplletra 11:51-67.
  • Azorín Fernández, Dolores (2000). Los diccionarios del español en su perspectiva histórica. Alacant: Universitat d’Alacant.
  • Bajo Pérez, Elena (2000). Los diccionarios. Introducción a la lexicografía del español Gijón: Trea.
  • Cabrera, Josep Maria (1868). Vocabulario valenciano-castellano. València: Impremta de F.Campos.
  • Carreté Parera, Ramon (1991). “Propostes ortogràfiques en alguns diccionaris del segle XIX”, en Miscel·lània Joan Fuster. Estudis de llengua i literatura, Antoni Ferrando i Albert G. Hauf (cur.), vol. IV, pp. 213-252. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • Colomina i Castanyer, Jordi (1985). L’alacantí. Un estudi sobre la variació lingüística. Alacant: Institut d’Estudis “Juan Gil-Albert”.
  • Colomina i Castanyer, Jordi (1994). “La primera arreplega sistemàtica del lèxic valencià: el Diccionario valenciano-castellano de Josep Escrig (1851)”, en Miscel·lània Joan Fuster. Estudis de llengua i literatura, Antoni Ferrando i Albert G. Hauf (cur.), vol. IV, pp. 473-503. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat. [Reeditat en Colomina i Castanyer, Jordi (1995): “La primera arreplega sistemàtica del lèxic valencià: el Diccionario valenciano-castellano de Josep Escrig (1851)”, en Els valencians i la llengua normativa. Alacant: Generalitat Valenciana- Institut de Cultura “Juan Gil-Albert”, pp. 99-129. Citem per aquesta versió].
  • Colón, Germà i Soberanas, Amadeu-J. (19912). Panorama de la lexicografia catalana. De les glosses medievals a Pompeu Fabra. Barcelona: Enciclopèdia Catalana.
  • Escrig, Josep (1851) [Escrig-1851]. Diccionario valenciano-castellano. València: Impremta de J. Ferrer de Orga.
  • Esteve Serrano, Abraham (1982). Estudios de teoría ortográfica del español. Murcia: Publicaciones del Departamento de Lingüística General y Crítica Literaria de la Universidad de Murcia.
  • Fuster i Tarongí, Just Pastor (1827). Breve vocabulario valenciano-castellano sacado de varios autores. València: Impremta de José Gimeno.
  • Guardiola i Savall, M. Isabel (2004). Estudi introductori i edició a Ràro Diccionàrio Valenciàno-Castellano, ùnico, y singulàr de vòzes monosylabas. Alacant: Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant.
  • Guardiola i Savall, M. Isabel (2005). "L’aportació de Llombart al diccionari d’Escrig", en Constantí Llombart i el seu temps, Vicent Josep Escartí i Rafael Roca (cur.), pp. 233-255. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  • Guardiola i Savall, M. Isabel (2007). "El diccionari de Constantí Llombart, novetats microestructurals", en Estudis de Llengua i Literatura catalanes. Homenatge a Joseph Gulsoy, vol. 2, pp. 163-196. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat
  • Gulsoy, Joseph (1964). “La lexicografia valenciana”. Revista Valenciana de Filología VI:109-141.
  • Gulsoy, Joseph (2001). Estudis de filologia valenciana. Escrits seleccionats. València: Universitat de València.
  • Labèrnia, Pere (1839-1840). Diccionari de la llengua catalana ab la correspondencia castellana y llatina. Barcelona: Hereus de la vídua Pla, 2 vol.
  • Lamarca, Lluís (1839 i 1842). Ensayo de un diccionario valenciano-castellano. València: Impremta de J. Ferrer de Orga.
  • Llombart, Constantí (1887). Diccionario Valenciano-Castellano de D. José Escrig y Martínez. Tercera edición corregida y aumentada con un considerable caudal de voces, frases, locuciones, modismos, adagios y refranes, de que las anteriores carecían, y precedida además de un nuevo prólogo, la biografía de su autor, y un Ensayo de Ortografía Lemosino-Valenciana. València: Libería de Pascual Aguilar.
  • Martí i Mestre, Joaquim (1998). “L’ortografia al segle XVIII al País Valencià. Entre la tradició i la innovació. Les propostes de Joan Baptista Escorigüela”. Llengua & Literatura 9:101-151.
  • Martí i Mestre, Joaquim (2002). “La toponímia valenciana en el diccionari de Josep Escrig (1851)”, en Congrés Internacional de Toponímia i Onomàstica catalanes. (València, 18-21 d’abril de 2001), Emili Casanova i Vicenç M. Rosselló (cur.), pp. 823-842. València: Universitat de València – Comercial Denes.
  • Mayans, Joan Antoni (1787). Diccionari valencià-castellà. Inèdit conservat a l’Arxiu del Patriarca de València, ms. 328 [transcripció pròpia].
  • Orellana, Marc Antoni (c. 1802). “Llistat de mots absents en els diccionaris de Carles Ros”, en Valencia antigua y moderna, vol. I, pp. 134-140. València: Acción Bibliográfica Valenciana.
  • Orellana, Marc Antoni (c. 1802). “Abecedario de nombre monosílabos valencianos”, en Valencia antigua y moderna, vol. III, pp. 41-45. València: Acción Bibliográfica Valenciana.
  • Rico, Albert i Joan Solà (1995). Gramàtica i lexicografia catalanes: síntesi històrica. València: Universitat de València.
  • Ros, Carles (1732). Practica de Orthografia, para los dos idiomas, Castellano y Valenciano. València: Impremta de Vicent Cabrera.
  • Ros, Carles (1739). Breve Diccionario Valenciano-Castellano. València: Impremta de Josep Garcia.
  • Ros, Carles (1751). Breve esplicacion de las cartillas valencianas. València, Impremta de Cosme Granja. Ros, Carles (1764). Diccionario Valenciano-Castellano. València: Impremta de Benet Monfort.
  • Rosanes, Miquel (1864). Miscelánea que comprende 1º un Vocabulario Valenciano-Castellano, dividido en grupos para facilitar la memoria de las palabras en él contenidas. 2º Apuntes para facilitar la enseñanza de la gramática en las escuelas de las poblaciones de esta provincia en que no se habla la lengua castellana. València: Impremta de José M. Ayoldi, pp. 5-69.
  • Rozalén Igual, Francesc (1988). “Josep Escrig i el seu diccionari valencià-castellà”. Lauro 3:137-158.
  • Salvà, Vicent (1838). Compendio de la gramática castellana, arreglado por él mismo para el uso de las escuelas. Con un apéndice mui útil para los niños de la provincia de Valencia. València: Librería de Mallén y sobrinos, pp. 109-134.
  • Sanelo, Manuel Joaquim (c. 1802). “Ensayo, Diccionario del Lemosino, y Valenciano antiguo y moderno, al Castellano”, en El Diccionario valenciano-castellano de Manuel Joaquín Sanelo. Edició, estudi de fonts i lexicologia, Joseph Gulsoy (ed.), pp. 59-234. Castelló de la Plana: Societat Castellonenca de Cultura.
  • Sanelo, Manuel Joaquim (c. 1802). “Diccionario valenciano-castellano”, en El Diccionario valenciano-castellano de Manuel Joaquín Sanelo. Edició, estudi de fonts i lexicologia, Joseph Gulsoy (ed.), pp. 235-283. Castelló de la Plana: Societat Castellonenca de Cultura. Segarra, Mila (1985). Història de l’ortografia catalana. Barcelona: Empúries.
  • Torres Navarrete, Francesc (1995). La llengua de Carles Ros. Tesi doctoral inèdita llegida a la Universitat de València i dirigida pel Dr. Emili Casanova.
  • Vives Ciscar, José (1882). Los diccionarios y vocabularios valencianos. València: Impremta de Doménech.
Fuente de los datos: Dialnet