La transmissió lingüística del catalàestat de la qüestió i avaluació analítica

  1. Montoya Abat, Brauli
  2. Mas i Miralles, Antoni
Revista:
Treballs de sociolingüística catalana

ISSN: 2013-9136

Año de publicación: 2011

Número: 21

Páginas: 95-103

Tipo: Artículo

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Treballs de sociolingüística catalana

Resumen

Aquest article consta de tres parts. En la introducció exposem la conveniència d'analitzar la transmissió, que inclou la interrupció i la revernacularització, com un procés imprescindible per a conèixermillor la realitat sociolingüística d'una llengua.Aquesta anàlisi es basa en els fonaments teòrics de la psicologia social, la sociologia i la sociolingüística. En segon lloc, femun breu repàs de l'estat de la qüestió dels estudis realitzats fins ara en català, tant des de l'òptica quantitativa com qualitativa. Finalment, en les conclusions comentem una sèrie de suggeriments i propostes que van des de la necessitat de comptar amb un marc teoricometodològic propi, de disposar d'una terminologia específica, de la importància de comptar amb aquest tipus d'anàlisi, que conjumine l'aspecte quantitatiu i qualitatiu, i de la possibilitat de reorientar la planificació també cap a la recuperació de la llengua en l'àmbit familiar.

Referencias bibliográficas

  • ACADÈMIA VALENCIANA DE LA LLENGUA (AVL) (2004). Enquesta sobre la situació social del valencià. Disponible en línia a: <http//www.cult.gva.avl>.
  • BOIX,Emili (1997). «Ideologías lingüísticas en familias lingüísticamentemixtas (catalán-castellano) en la regiónmetropolitana de Barcelona».A: ZIMMERMANN,K.; BIERBACH,C. (ed.).Lenguaje y comunicación intercultural en el mundo hispánico. Frankfurt: Vervuert, p. 169-190.
  • CASESNOVES, Raquel (2002). «La transmission intergénérationelle du valencien et son usage comme langue seconde». Langage et Société, núm. 101, p. 11-33.
  • CHESSA, Enrico (2003). La llengua interrompuda:Transmissió intergeneracional i futur del català a l’Alguer. Alguer: Càller. (Arxiu de Tradicions de l’Alguer. Lingua; 1)
  • MAS, Antoni (2006). La interrupció lingüística a Guardamar (El camí cap a la substitució). Sant Vicent del Raspeig: Publicacions de la Universitat d’Alacant.
  • MOLLÀ, Damià [et al.] (1989). Enquesta sociolingüística al País Valencià: 1985 [4 microfitxes]. Alacant: Universitat d’Alacant.
  • MONTOYA, Brauli (1996). Alacant: La llengua interrompuda. València: Denes.
  • MONTOYA, Brauli; MAS, Antoni (2011). La transmissió familiar del valencià. València: Acadèmia Valenciana de la Llengua.
  • MONTOYA, Brauli; VILA, F. Xavier; GOMÀRIZ, Eva (ed.) (2010). La revernacularització del valencià a la ciutat d’Alacant. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans.
  • QUEROL, Ernest (1989). «El procés de substitució lingüística: la comarca dels Ports com a exemple».Miscel·lània, núm. 89 [València], p. 85-196.
  • QUEROL, Ernest(ed.) (2006). Llengua i societat als territoris de parla catalana a l’inici del segle XXI: L’Alguer, Andorra, Catalunya, Catalunya Nord, la Franja, Illes Balears i Comunitat Valenciana. Barcelona: Secretaria de Política Lingüística, p. 73-98.
  • STRUBELL, Miquel (2009). «Discussió de la ponència “La transmissió lingüística familiar intergeneracional: una proposta de model d’anàlisi”». A: VILA i MORENO, F. Xavier (dir.). Estudis de demolingüística: Actes de la Primera Jornada de Demolingüística de la Xarxa CRUSCAT. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, p. 33-38.
  • SUBIRATS, Marina [et al.] (1991). Enquesta metropolitana 1986: condicions de vida i hàbits de la població de l’àrea metropolitana de Barcelona. Vol. 20: Transmissió i coneixement de la llengua catalana a l’àrea metropolitana de Barcelona. Barcelona: Institut d’Estudis Metropolitans de Barcelona.
  • SUBIRATS, Marina [et al.] (1992). Enquesta de la Regió Metropolitana de Barcelona 1990: condicions de vida i hàbits de la població.Vol. 4: Informe general de l’estudi Educació, llengua i hàbits culturals. Barcelona: Mancomunitat de Municipis de l’Àrea Metropolitana.
  • TORRES, Joaquim (2006). «Ús familiar i transmissió lingüística». A: Enquesta sobre els usos lingüístics a Andorra 2004: Llengua i societat a Andorra en els inicis del segle XXI. Barcelona: Secretaria de Política Lingüística, p. 73-98.
  • TORRES, Joaquim (2007). «Ús familiar i transmissió lingüística». A: Enquesta sobre els usos lingüístics a Catalunya 2003: Llengua i societat a Catalunya en els inicis del segle XXI. Barcelona: Secretaria de Política Lingüística, p. 81-108.
  • TORRES, Joaquim (2009). «La transmissió lingüística familiar intergeneracional: una proposta de model d’anàlisi». A: VILA i MORENO, F. Xavier (dir.). Estudis de demolingüística: Actes de la Primera Jornada de Demolingüística de la Xarxa CRUSCAT. Barcelona: Institut d’Estudis Catalans, p. 23-37.
  • VILLAVERDE, Joan Albert (2009). «La transmissió de la llengua catalana a les Illes Balears». Text presentat a la XIV Jornada de Sociolingüística d’Alcoi «La transmissió intergeneracional del valencià. La integració lingüística de la immigració» (abril 2009).
  • WRIGHT, Sue (ed.) (1996). Language and the state: Revitalization and revival in Israel and Eire. Clevedon: Multilingual Matters.
Fuente de los datos: Dialnet