La figura de la dona à l'Aplec de Rondaies Mallorquines d'Antoni M. Alcover

  1. Gelabert Miró, Maria Magdalena
Dirigida per:
  1. Caterina Valriu Llinàs Director/a

Universitat de defensa: Universitat de les Illes Balears

Fecha de defensa: 14 de de juliol de 2017

Tribunal:
  1. Carme Oriol Carazo President/a
  2. Jaume Guiscafrè Danús Secretari/ària
  3. Joan Borja Sanz Vocal

Tipus: Tesi

Resum

Introducció La investigació que es presenta estudia com apareix la figura de la dona a l'Aplec de Rondaies Mallorquines d'Antoni M. Alcover. S'inicia amb una contextualització per tal d'explicar quin és el marc que envoltà i condicionà la vida i l'obra d'aquest autor i quines foren les figures que més l'influïren. Es destaca, especialment, el paper del bisbe Josep Torras i Bages i el de l'escriptor basc Antonio de Trueba. S'analitza la tasca d'Alcover com a recopilador i autor de l'Aplec de Rondaies, tot comparant la seva feina amb la d'altres folkloristes i escriptors. Es constata que el model social que s'hi troba encaixa amb el que l'autor considera l'ideal per a la seva època i també s'examina quina era la situació de la dona en temps del canonge manacorí. Contingut de la investigació De manera aprofundida, s'estudia el paper de la dona a la col·lecció de rondalles d'Antoni M. Alcover i es defensa que n'és un personatge clau. El corpus d'estudi està format per 433 rondalles —segons la denominació que s'adopta i que usava Alcover, ja que els materials narratius són diversos i també hi ha llegendes, anècdotes, etc.— que s'analitzen detalladament a partir d'una àmplia base de dades que estableix 25 camps i 81 subcamps de classificació. L'aplicació de la base de dades permet extreure percentatges i generalitzacions numèriques en les quals es fomenten les afirmacions i conclusions tretes que s'expliquen i es demostren amb exemples. Després de les referències i consideracions generals, es contempla el paper de les persones informants, sobretot la diferenciació per sexes, i s'estudia el sentit i la significació dels títols de les rondalles com a primera presentació del que serà el contingut complet de cada rondalla. L'anàlisi de la figura de la dona comprèn diverses perspectives: des de l'estatus social o la situació civil fins a com apareixen les dones a les diferents etapes de la vida o com es presenten i es descriuen —tant des de la perspectiva de les qualitats femenines com dels principals defectes i també es presta atenció a la indumentària femenina. En relació amb el protagonisme de les dones, s'ofereix una comparació entre personatges masculins i femenins i es destaca el paper de la dona com a model d'intel·ligència. Per altra banda, s'assenyalen els principals estereotips i les figures més destacades: les heroïnes i princeses, les fades, les gegantes, les bruixes, les mares i madrastres, les madones, etc. i s'analitzen minuciosament. A la compilació de rondalles que constitueixen la base de la investigació, se li apliquen els set rols actancials establerts pel folklorista rus Vladimir Propp que són els següents: agressor, donador, auxiliar, personatge cercat, comanador, heroi i heroïna, i fals heroi i falsa heroïna. Així es pot observar i estudiar el repartiment dels rols entre homes i dones i establir una distribució amb percentatges que permet distingir els predominis i les particularitats en cada cas. Entre altres aspectes, resulta significativa la presència a l'Aplec d'un model social matriarcal implícit i se'n mostren les traces. També apareix el patriarcat i altres situacions d'equilibri que permeten parlar d'un model mixt. Alhora, s'analitzen els episodis de violència que hi apareixen —tant referits a les dones com a altres persones— i en quines circumstàncies es manifesten, els prejudicis i tòpics contra les dones dels quals es fan ressò i el pes de la paraula com a eina poderosa en mans femenines. Conclusió Es dedueix de l'estudi, i del resultat de la comparació entre les llibretes manuscrites i les edicions, que és molt important el pes d'Alcover en la configuració final de l'obra i es constata com el folklorista manacorí resulta ser un potenciador de la figura de la dona.