Corpus de fraseologia de les Illes Balearsclassificació, descripció i contextualització

Resum

El treball que presentam constitueix un corpus de fraseologia representativa del parlar de les Illes Balears. Les unitats fraseològiques que el conformen provenen del buidatge de les obres següents: -Els 24 volums de l’Aplec de Rondaies Mallorquines d’En Jordi d’es Racó. -Les Rondayes de Mallorca, de l’Arxiduc Lluís Salvador. -Les Rondayes de Menorca recopilades per Andreu Ferrer Ginard. -Les Rondaies Eivissenques i les Rondaies de Formentera recopilades per Joan Castelló Guasch. -El Diccionari Català-Valencià-Balear (DCVB). -El Cançoner Popular de Mallorca de Rafel Ginard Bauçà. Es tracta, en tots els casos, d’obres representatives de l’anomenat discurs folklòric. Llurs autors inicien una tasca de recopilació d’una producció literària popular que, a causa dels canvis socials i econòmics produïts a partir de la segona meitat del s.XIX, es troba en perill de desaparèixer. En volen deixar constància escrita perquè la consideren representant de l’ànima del poble que li dóna vida. Aquesta voluntat romàntica es tradueix, entre molts d’altres aspectes, en un respecte cap a la modalitat lingüística que les vehicula, la qual cosa fa que hi aparegui una llengua fidel a la tradició més genuïna, mesella d’expressions i mots que en confirmen la riquesa. Indubtablement, aquest aspecte les ha fet especialment idònies per al nostre treball. Les unitats que integren el corpus apareixen ordenades alfabèticament per la primera paraula de cada enunciat. A cada entrada hi apareix la classificació de la unitat, la descripció semàntica, la font o fonts en la qual s’ha localitzat la unitat i la transcripció del fragment en el qual l’hem localitzada. L’estudi introductori que precedeix el corpus inclou, en primer lloc, la delimitació i l’abast dels conceptes i termes sobre fraseologia que s’usaran al llarg del treball. A continuació es justifica la selecció de les fonts esmentades i se’n descriu l’aportació en cada cas. Tot seguit dedicam un apartat a justificar els criteris que regeixen la classificació de la totalitat d’unitats que integren el corpus, i, finalment analitzam de manera més exhautiva una part representativa del conjunt. Així, duem a terme una anàlisi estructural, funcional, formal, semàntica i pragmàtica dels enunciats de valor específic i de les locucions nominals, adjectives, verbals i adverbials documentats a l’Aplec de Rondaies Mallorquines d’En Jordi d’es Racó. Hem restringit l’anàlisi a aquestes unitats perquè, per una banda, són representatives de la comunicació folklòrica i per altra banda, el fet d’aparèixer inserides en una unitat textual superior permet fer-ne l’anàlisi pragmàtica, impossible de fer en unitats que apareixen decontextualitzades. Amb tot, l’extensió del corpus –més de desset mil entrades–, evidencia la riquesa fraseològica del parlar illenc, i, si tenim en compte el valor testimonial de les unitats fraseològiques, també podem esmentar-ne el valor antropològic. Finalment, el fet d’aplicar de manera pràctica els principis teòrics formulats per especialistes de renom en matèria fraseològica suposa una aportació als estudis fraseològics en general.