De Pandora i altres malsLa divulgació industrial-cultural del mite de la dona fatal

Resumen

Les Indústries Culturals, des de la seva consolidació s'han encarregat d'estandarditzar tot tipus de producte cultural , tant a nivell formal com de contingut. Aquest procés de mecanització de la cultura ha estat explotat fins la sacietat i ha acabat configurant una realitat cultural basada en la repetició i combinació de productes culturals ja existents, és a dir, en la satisfacció de les expectatives menys arriscades de l'audiència,reduint l'estímul autònom i original que suposava la inspiració de la tasca del creador de l'art i la cultura. Aquesta estandardització del producte cultural resulta evident en els gèneres i els subgèneres de les diferents Indústries Culturals (l'editorial, la musical, la cinematogràfica, per exemple, amb els seus estàndards de gènere característics: en el cas del cinema, el western, la comèdia romàntica, el thriller...) i també en els formats i els suports materials dels productes culturals (el curt, el mitjà i el llargmetratge en el cas del cinema, els distints formats dels programes de televisió, els suports musicals en la seva evolució: el vinil, el casset, el CD, els arxius digitals MP3...). Però a més, les Indústries Culturals es serveixen de l'existència d'estereotips, és a dir, de personatges caracteritzats amb trets constants, fàcilment identificables i que exerceixen rols narratius també previsibles per a dur a l'espectador al nucli mateix de la història i dels imaginaris que ens mostren eixa tendència estandaritzadora. És obvi que aquestos estereotips presents en les narracions i en les descripcions dels éssers humans en l'art i la cultura són molt anteriors a l'era industrial, però també és cert que la era industrial de masses, quan es va aplicar també la producció de cultura, va explotar fins a nivells desconeguts aquesta estereotipificació que podríem anomenar, certament, l'estandardització de l'esser humà. Amb aquesta investigació pretenem deixar constància del procés d'estandarització que segueixen els estereotips -en concret l'estereotip de la dona fatal- al bell mig de la industrialització del producte cultural. Aquest estereotip està present des de temps remots en la tradició cultural, siga quin siga el seu mitjà d'expressió (lírica, teatral, musica, narrativa, pictòrica, operística) i, per consegüent, també ens els missatges de comunicació de masses propis de la era industrial (la fotografia, el cinema, la televisió, els videojocs, però també en el disseny gràfic i particularment, en la publicitat en qualsevol dels seus suports). Les seves formes, la seva tipologia, la seva evolució tant en els aspectes descriptius com narratius, són l'objecte de la tesis, que pretén aplegar a conclusions fonamentals envers 1) la presència i l'abast de la figura de la dona fatal avui en dia, 2) l'evolució de la dona fatal en les narracions i imatges del nou mil·lenni respecte a les d'altres etapes històriques i 3) la confrontació, en cas d'existir, entre a) el poder persuasiu i seductor de la dona fatal (com ingredient atractiu tant per al consum del producte cultural en sí com de productes de tot tipus que inclouen en la seva publicitat a l'estereotip i b) la imatge de la dona transmesa i la seva influència en la perpetuació (o renovació) de rols i de la percepció social dels mateixos en la societat (tant en la vida pública com en la privada). Amb aquest anàlisi envers l'estandarització i el procés d'adaptació de l'estereotip podrem valorar quin és el mecanisme intertextual que configura el transvasament de la imatge de la dona fatal d'un saber cultural a un altre i com la publicitat, entesa com una Indústria Cultural més es nodreix dels sabers preestablerts per a continuar difonent la imatge de l'estereotip en qüestió. L'anàlisi final recau en la valoració de l'ús de l'estereotip en la cultura més recent, analitzant la intertextualitat com a fenomen que justifica (o no) la persistència de la dona fatal en els nostres dies.