Retorn de persones retirades d'origen britànic residents a la Marina Alta

Abstract

Les migracions de retorn han estat històricament un aspecte poc analitzat dins dels processos migratoris. Fins i tot en un moment històric com l’actual, en què l’Estat espanyol ha passat de ser un país emissor a constituir-se en receptor i novament en emissor, no és fàcil trobar anàlisis des de l’acadèmia sobre els processos de retorn. En el cas de la població retirada d’origen britànic, l’anàlisi del retorn posterior a una migració de retir es veu complicada per diferents factors, entre els quals hi ha la consideració d’aquestes migracions, per part de la societat d’acollida, com a moviments de tipus turístic, i la sobreestimació de la riquesa del col·lectiu. Aquesta consideració molt sovint és uniformitzada seguint un dictat apriorístic que té l’origen en el tipus de recepció donada al primer turisme internacional durant el franquisme. Aquesta tesi planteja una anàlisi dels moviments migratoris de retorn posteriors a les migracions de retir protagonitzades per ciutadans britànics a la comarca de la Marina Alta (Alacant). Unint els avanços des de les òptiques teòriques de la Migració Internacional de Retir (International Retirement Migration) i la Migració d’Estil de Vida (Lifestyle Migrationi) i les principals teories sobre les migracions, es planteja una triple aproximació a un fenomen tan poc estudiat com poc visible. En primer lloc, es planteja un acostament de mesura i descripció estadística a la realitat del retorn des de la comarca de la Marina Alta, tot prenent com a referents altres unitats territorials com ara l’estatal, la provincial, la comarcal i la local. Per tal de dur a terme aquesta anàlisi, s’han utilitzat tant les dades de l’Explotació Estadística del Padró Continu com també els resultats de l’Estadística de Variacions Residencials (ambdues de l’Instituto Nacional de Estadística) i del Sistema d’Informació Poblacional (de Conselleria de Sanitat). En segon lloc, una aproximació a la intenció de retorn tal i com és expressada pel col·lectiu de residents d’origen britànic instal·lats a la Marina Alta. Aquestes opinions s’han recollit gràcies a una enquesta electrònica duta a terme durant els mesos d’agost a octubre de 2014. I per últim, s’analitzen les entrevistes a 30 persones considerades informants clau que tenen contacte quotidià amb el col·lectiu de residents i que ofereixen el seu punt de vista tant del procés de retorn com també de les dificultats a què s’enfronten. Els principals resultats d’aquest estudi són, en primer lloc, que el moviment de retorn al Regne Unit de britànics retirats residents a la Marina Alta ha crescut en els darrers anys, amb pics importants el 2010 i el 2013 i molt probablement amb una tendència a créixer en els propers anys. Les raons que ho expliquen són variades: per una part, l’envelliment progressiu del col·lectiu, arribat majoritàriament entre els anys 1999 i 2006. Per una altra part, els efectes de la crisi, entre els quals hi ha la previsible dificultat per vendre les propietats, adquirides amb l’esperança que serviren com a assegurança d’una segona part del retir acomodada, cosa que acceleraria el procés de venda, i fins i tot l’assumpció de pèrdues enfront de la inversió inicial. Un altre factor a tindre en compte és la comparació de costos i beneficis entre les prestacions que ofereix el sistema de benestar espanyol, retallat a la mínima expressió en la seua aplicació pràctica sota la coneguda com a Llei de la Dependència al País Valencià, i un sistema liberal, tot i que d’amples cobertures, en el cas del Regne Unit. I un darrer factor, i no per això menys important, és la depuració administrativa a què s’han sotmès aquests registres en els darrers anys. En segon lloc, cal destacar que el col·lectiu de britànics residents a la Marina Alta expressa majoritàriament la seua voluntat de romandre a la comarca, i no mostra així la seua voluntat de retorn. Un 29% de la mostra enquestada expressa la voluntat de retornar, una mesura més alta que altres que s’han pogut observar en la mateixa població però diferent territori de referència. A més, una part de la població es mou entre la voluntat del retorn i la de romandre al territori d’acollida, cosa que ens porta a considerar la feble planificació del moviment migratori, amb les conseqüències que això pot tindre per a una població envellida i, en ocasions, vulnerable. Per últim, l’anàlisi del discurs dels informants clau ofereix una visió sobre el procés de retorn poc positiva i, en certa manera, oposada als cànons de les recerques sobre migracions en el retir. D’una banda, per les dificultats a què s’enfronta el col·lectiu quan ha de dur a terme un retorn assistit en condicions poc favorables en termes de salut o finances. D’altra banda, per les vies d’ajuda que troba el col·lectiu al marge del retorn autònom i de l’ajuda familiar, bàsicament el retorn assistit per les entitats benèfiques locals, britàniques, o una combinació d’ambdues. Atenent els resultats, aquesta recerca es planteja la necessitat d’emprendre mesures encaminades a la normalització de la residència de la població britànica a la Marina Alta i, per extensió, a les zones costaneres del Mediterrani i a la resta de l’Estat espanyol. Aquestes mesures han de passar per la necessitat de legalitzar plenament la residència a l’Estat espanyol, amb un control rigorós dels padrons i, en especial, per un increment en l’esforç per assegurar un correcte seguiment administratiu i estadístic de les emigracions i també per una major implicació de les autoritats del Regne Unit. D’altra banda, caldria introduir mesures que afavoriren l’intercanvi d’informació entre administracions, no només de tipus econòmic i impositiu, sinó també d’altres tipus, per tal de reduir el frau i l’ús irregular dels serveis sanitaris i socials, però també per poder tindre informació real dels processos migratoris i, en darrera instància, facilitar un procés de retorn que en ocasions es pot tornar calamitós. Per últim, caldria una implicació major del govern britànic, no només en el control i la informació, sinó també en l’assegurament del benestar, tant sanitari com social, dels seus residents.