La veu de les onesdones, folklore i escriptura

  1. M. Àngels Francés Díez
Journal:
Estudis de Literatura Oral Popular = Studies in Oral Folk Literature

ISSN: 2014-7996

Year of publication: 2024

Issue: 13

Pages: 9-28

Type: Article

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openOpen access editor

More publications in: Estudis de Literatura Oral Popular = Studies in Oral Folk Literature

Abstract

Aquest estudi recorre textos assagístics, poètics i narratius d'algunes autores contemporànies — Virginie Despentes, Isabel-Clara Simó, Maria Cabrera, Maria Mercè Marçal i Carme Riera — des del marc de la crítica literària feminista, les fases de la qual, enumerades per Julia Kristeva el 1986, s'hi manifesten de manera simultània. En efecte, analitzem la visió que tenen Despentes i Simó de les imatges tradicionals de les dones en el marc dels discursos culturals actuals, com ara el cinema i la literatura; explorem el concepte d'autoria segons Cabrera i Marçal i analitzem, des de la ginocrítica, la seva recerca d'una genealogia femenina, literària però també quotidiana, com a font d'inspiració per trobar la pròpia veu lírica, finalment, escoltem, gràcies a Riera, la veu de la sirena que ressona entre els ones del mar, on, convertida en escuma pel desamor de estimat, conta la seva vertadera història en primera persona i subverteix la versió que Andersen en va fer en el relat «La donzelleta de la mar». Les figures del folklore tradicional, bé a través de l'imaginari col-lectiu o reelaborades en personatges literaris, són font d'inspiració per a les tres autores estudiades, que se serveixen del poder evocador de l'etnopoètica per desautoritzar les definicions tradicionalment imposades sobre les dones.

Bibliographic References

  • CATALÀ, Víctor (1972): Obres completes. Barcelona: Selecta.
  • CABRÉ, M. Àngels (2022): La lluita necessària. Retrat dels feminismes avui. Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • CABRERA, Maria (2018): «Tota la vergonya, als mugrons, de ser innocent». Dins Virginie Despentes: Teoria King Kong. Barcelona: L’Altra Editorial, p. 9-18.
  • CLIFF, Michelle (1979): «The Resonance of Interruption». Chrysalis: A Magazine of Women’s Culture núm. 8: 29–37.
  • DESPENTES, Virginie (2018): Teoria King Kong. Barcelona: L’Altra Editorial.
  • FEDERICI, Silvia (2020): Bruixes, caça de bruixes i dones. Traducció de Marta PERA. Barcelona: Tigre de Paper.
  • FERRANDO, Mireia (2020): «D’Andersen a Carme Riera: una veu pròpia per la sirena». Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature núm. 9: 51–63. DOI: https://doi.org/10.17345/elop202051-63.
  • FRANCÉS, M. Àngels (2012): «Sota el signe del drac i Bruixa de dol de Maria-Mercè Marçal: la recuperació d’una genealogia femenina». Dins Fabrice Corrons; Sandrine Ribes (ed.): Lire-llegir Maria-Mercè Marçal à propòs de-sobre Bruixa de dol. Montpellier: Trabucaire, p. 127-141.
  • FRANCÉS, M. Àngels (2018): «La ironia com a estratègia de subversió: paratextos en Caterina Albert i Mercè Rodoreda». Dins Manuel PÉREZ SALDANYA; Rafael Roca Ricart (ed.): Del manuscrit a la paraula digital. Estudis de llengua i literatura catalanes / From Manuscript to Digital World. Studies of Catalan Language and literatura. Amsterdam / Philadelphia: John Benjamins Publishing Company, p. 216-227.
  • GARCÍA, Macarena (2021): Enseñando a sentir: repertorios éticos en la ficción infantil. Santiago de Chile: Editorial ebooks Patagonia / Ediciones Metales Pesados.
  • GILBERT, Sandra M.; Susan GUBAR (2000): The Madwoman in the Attic: The Woman Writer and the Nineteenth-Century Literary Imagination. New Haven: Yale University Press.
  • GODAYOL, Pilar (2008): «Entre Atenea i la Medusa: les mares literàries de Maria Mercè Marçal». Reduccions núm. 89-90: 190-206.
  • KRISTEVA, Julia (1986): «Women’s time». Dins Toril MOI (ed.): The Kristeva Reader. Oxford: Blackwell.
  • MARÇAL, Maria Mercè (1989): Llengua abolida (1973-1988). València: Poesia 3 i 4.
  • MARÇAL, Maria Mercè (2004): Sota el signe del drac. Proses 1985-1997. Barcelona: Proa.
  • MCROBBIE, Angela (2004): «Post-feminism and Popular Culture». Feminist Media Studies vol. 4 núm. 3: 255-264.
  • MILLS, Sara; PEARCE Lynne (1996): Feminist Readings. Feminists Reading. Hemel Hempstead: T. J. Press (Padstow) Ltd.
  • MOI, Toril (1995): Teoría literaria feminista. Madrid: Cátedra.
  • MONTERO, Anna (2008): «La triple lluna i el mirall. Cau de llunes i Bruixa de dol». Reduccions núm. 89-90: 230-240.
  • MORRIS, Pam (1993): Literature and Feminism. Oxford / Cambridge: Blackwell.
  • PALAU, Montserrat (2017): «La utilització del folklore i la literatura popular per configurar l’ordre simbòlic de la mare i una escriptura femenina en la poesia de Maria Mercè Marçal». Estudis de Literatura Oral Popular / Studies in Oral Folk Literature núm. 6: 45-60. DOI: https://doi.org/10.17345/elop201745-60.
  • RIERA, Carme (2015): La veu de la sirena. Barcelona: Edicions 62.
  • RUSS, Joanna (2022): Com destruir l’escriptura de les dones. Traducció de Míriam CANO. Barcelona: Raig Verd.
  • SIMÓ, Isabel-Clara (2009): «El sexe de les dones (perdó per la redundància)». Dins Laia CLIMENT; Marina LÓPEZ (eds.): Bruixes, histèriques i assassines. Una passejada per la maldat femenina. València: Tres i Quatre, p. 91-102.
Data source: Dialnet