Drawing parallels between language change processes: grammaticalization, constructionalization and phraseologization

  1. Elena Sánchez-López 1
  1. 1 Universitat d'Alacant
    info

    Universitat d'Alacant

    Alicante, España

    ROR https://ror.org/05t8bcz72

Revue:
Catalan journal of linguistics

ISSN: 1695-6885,  2014-9719

Année de publication: 2024

Titre de la publication: Canvi semàntic en la gramaticalització

Volumen: 23

Pages: 41-71

Type: Article

DOI: 10.5565/REV/CATJL.448 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAccès ouvert editor

D'autres publications dans: Catalan journal of linguistics

Résumé

En les darreres dècades, el reconeixement del caràcter dinàmic de la llengua ha promogut l’estudi de l’evolució i el canvi lingüístic. Entre els diversos corrents lingüístics que s’hi han dedicat, la lingüística històrica (morfosintaxi), la Gramàtica de Construccions i la fraseologia han parat atenció a aquests processos mitjançant l’estudi de la gramaticalització, la construccionalització i la fraseologització, respectivament. Els tres marcs teòrics eren ben diferents en origen, però amb l’adopció d’una perspectiva cognitiva, basada en l’ús i pragmàtica, mostren una tendència a convergir. En aquest article farem una revisió dels diversos marcs teòrics, la seua concepció d’unitat de llengua i el procés de canvi, incloent-ne els mecanismes i les fases. En cada part aportarem algunes aplicacions que se n’han fet en llengua catalana. Com que són complementaris perquè cadascun d’ells ret compte de diferents unitats lingüístiques, al final suggerirem una integració dels tres marcs teòrics.

Références bibliographiques

  • Andersen, Henning. 2001. Actualization and the (uni)directionality. In Henning, Andersen (ed.). Actualization: Linguistic Change in Progress, 225-248. Amsterdam: John Benjamins. https://doi.org/10.1075/cilt.219.11and
  • Antolí Martínez, Jordi Manuel. 2012. Canvi semàntic i gramaticalització en el sorgiment de marcadors evidencials. Evolució semàntica de PARERE i derivats en el llatí tardà i en el català antic (s. XIII-XVI). eHumanista/IVITRA 2: 41-84. http://hdl.handle.net/10045/34297
  • Antolí Martínez, Jordi Manuel. 2017. Els verbs de percepció en català antic. Barcelona: PAM.
  • Antolí Martínez, Jordi Manuel. 2019. Subjectivació i evidencialitat: El verb amenaçar fins al segle XIX. Un estudi de corpus. Anuari de Filologia. Estudis de Lingüística 9: 203-233. https://doi.org/10.1344/AFEL2019.9.7
  • Antolí Martínez, Jordi Manuel. 2023. Grammaticalization of the periphrasis tenir + participle in Old Catalan (13th-16th centuries). In Rodríguez Rosique, Susana & Antolí Martínez, Jordi Manuel (eds.). Verb and Context. The impact of shared knowledge on TAME categories, 41-76. Amsterdam/New York: John Benjamins Publishing Company. https://doi.org/10.1075/ivitra.34.03ant
  • Antolí Martínez, Jordi Manuel. 2024. La conceptualització del cor en català antic. Entre la història cultural i el canvi semàntic. In Martínez-Martínez, Caterina & Guardiola Savall, Maria Isabel (eds.). Estudis actuals de Filologia Catalana, 21-64. València: Tirant lo Blanch.
  • Bach Martorell, Carme. 2017. Els marcadors discursius sobre l’arrel fi: Anàlisi contrastiva català-castellà. Zeitschrift für Katalanistik 30. http://dx.doi.org/10.46586/ZfK.2017.143-163
  • Bally, Charles. 1909. Traité de Stylistique française I. Geneve/Paris.
  • Bally, Charles. 1909. Traité de Stylistique française II. Geneve/Paris.
  • Barðdal, Jóhanna. 2008. Productivity: Evidence from Case and Argument Structure in Icelandic. Amsterdam: John Benjamins. https://doi.org/10.1075/cal.8
  • Barðdal, Jóhanna, Smirnova, Elena, Sommerer, Lotte, & Gildea, Spike (eds.). 2015. Diachronic Construction Grammar. Amsterdam: John Benjamins. https://doi.org/10.1075/cal.18
  • Bergs, Alexander & Diewald, Gabriele (eds.). 2008. Constructions and Language Change. Berlin: de Gruyter. https://doi.org/10.1515/9783110211757
  • Blank, Andreas. 2001. Pathways of lexicalization. In Haspelmath, Martin, König, Ekkehard, Oesterreicher, Wulf & Raible, Wolfgang (eds.). Language Typology and Language Universals, vol. II, 1596-1608. Berlin: Walter de Gruyter. https://doi.org/10.1515/9783110194265-049
  • Boas, Hans C. 2008. Resolving form-meaning discrepancies. In Leino, Jaako (ed.). Constructional Reorganization, 11-36. Amsterdam: Benjamins. https://doi.org/10.1075/cal.5.02boa
  • Brinton, Laurel & Traugott, Elizabeth C. 2005. Lexicalization and Language Change. Cambridge: Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9780511615962
  • Burger, Harald. 2010. Phraseologie: eine Einführung am Beispiel des Deutschen. Berlin: Erich Schmidt.
  • Burger, Harald, Dobrovol’skij, Kühn, Peter & Norrich, Neal R. 2007. Phraseologie/Phraseology. Ein internationales Handbuch zeitgenössischer Forschung / An International Handbook of Contemporary Research. Berlin/Boston: De Gruyter Mouton.
  • Bybee, Joan. 2003. Mechanisms of change in grammaticization: The role of frequency. In Joseph, Brian D. & Janda, Richard D. (eds.). The Handbook of Historical Linguistics, 602-623. Hoboken: Blackwell Publishing Ltd. https://doi.org/10.1002/9780470756393.ch19
  • Bybee, Joan. 2015. Language change. Cambridge: Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9781139096768
  • Bybee, Joan & Hopper, Paul J. eds. 2002. Frequency and the Emergence of Linguistic Structure. Amsterdam: Benjamins. https://doi.org/10.1075/tsl.45
  • Casares Sánchez, Julio. 1950. Introducción a la lexicografía moderna. Madrid: CSIC.
  • Company, Concepción. 1985. Los futuros en el español medieval. Sus orígenes y su evolución. Nueva Revista de Filología Hispánica 34(1): 48-108. https://doi.org/10.24201/nrfh.v34i1.1795
  • Company, Concepción. 2012. Historical Morphosyntax and Grammaticalization. In Hualde, Olarrea & ORourke, Erin (eds.). The Handbook of Hispanic Linguistics, 673-692. Oxford: Blackwell. https://doi.org/10.1002/9781118228098.ch31
  • Conca, Maria & Guia, Josep. 2014. La fraseologia. Principis, mètode i aplicacions. Alzira: Bromera/IIFV.
  • Corpas Pastor, Gloria. 1996. Manual de fraseología española. Madrid: Gredos.
  • Croft, W. 2001. Radical Construction Grammar: Syntactic Theory in Typological Perspective. Oxford: Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/acprof:oso/9780198299554.001.0001
  • Croft, William. 2005. Logical and typological arguments for Radical Construction Grammar. In Östman, Jan Ola & Fried, Mirjam (eds.). Construction Grammars: Cognitive grounding and theoretical extensions, 273-314. Amsterdam: John Benjamins Publishing Company. https://doi.org/10.1075/cal.3.11cro
  • Cuenca, Maria Josep. 2001. La gramaticalització com a teoria de la variació morfosintáctica. In Lorente, Mercè et al. (eds.). La gramàtica i la semàntica per a l’estudi de la variació, 151-185. Barcelona: PPU. http://hdl.handle.net/2445/111988
  • Cuenca, Maria Josep. 2017. Connectors gramaticals i connectors lèxics en la construcció discursiva del debat parlamentari. Zeitschrift für Katalanistik 30: 99-121. http://dx.doi.org/10.46586/ZfK.2017.99-121
  • Cuenca, Maria Josep & Massip, Àngels. 2005. Connectors i processos de gramaticalització. Caplletra 38: 259-277. http://dx.doi.org/10.7203/caplletra.38.4881
  • De Smet, Hendrik. 2012. The course of actualization. Language 88: 601-633. http://dx.doi.org/10.1353/lan.2012.0056
  • Diessel, Holger. 2014. Usage-Based lingüístics. In Oxford Bibliographies. Oxford: Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/obo/9780199772810-0068
  • Diessel, Holger. 2017. Usage-Based Linguistics. In Oxford Research Encyclopedia of Linguistics. Oxford: Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/acrefore/9780199384655.013.363
  • Diewald, Gabriele. 2002. A model for relevant types of contexts in grammaticalization. In Wischer, Ilse & Diewald, Gabriele (eds.). New Reflections on Grammaticalization, 103-120. Amsterdam: John Benjamins. https://doi.org/10.1075/tsl.49.09die
  • Dräger, Marcel. 2012. Plädoyer für eine diachrone Perspektive in der Phraseographie. In Filatkina, Natalia, Kleine-Engel, Ane, Dräger, Marcel & Burger, Harald (eds.). Aspekte der historischen Phraseologie und Phraseographie, 193-226. Heidelberg: Winter. https://doi.org/10.1515/bgsl-2015-0006
  • Fischer, Olga. 2011. Grammaticalization as analogically driven change? In Heine, Bernd & Narrog, Heiko (ed.). The Oxford Handbook of Grammaticalization, 31-42. Oxford: Oxford Academic. https://doi.org/10.1093/oxfordhb/9780199586783.013.0003
  • Fried, Mirjam. 2009. Construction Grammar as a tool for diachronic analysis. Constructions and Frames 1(2): 261-290. https://doi.org/10.1075/cf.1.2.04fri
  • Fried, Mirjam. 2013. Principles of Constructional Change. In Hoffmann, Thomas & Trousdale, Graeme (eds.). The Oxford Handbook of Construction Grammar, 418-437. Oxford: Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/oxfordhb/9780195396683.013.0023
  • Garachana, Mar. 2019. Més enllà de la gramaticalització: el desenvolupament del marcador discursiu “no obstant això” en català. Caplletra 66: 137-162. https://doi.org/10.7203/caplletra.66.13507
  • Garcia Sebastià, Josep V. 2017. La gramaticalització de temps ha: de la noció de “temps transcorregut” als usos discursius (segles XVI-XX). Zeitschrift für Katalanistik 30: 73-90.
  • Garcia Sebastià, Josep V. 2020. Les construccions de temps transcorregut en el català de l’edat moderna i contemporània (s. XVI-XX). Barcelona: PAM.
  • Garcia Sebastià, Josep V. 2021. Austere diet and the concept of [MEDIOCRITY]. On the meaning and dictionarization of some adjective locutions in Catalan and Spanish. In Cortijo, Antonio & Antolí, Jordi M. (eds.). Approaches to New Trends in research on Catalan Studies, 79-90. Berlin: Peter Lang. https://doi.org/10.3726/9783631860434.003.0004
  • Garcia Sebastià, Josep V. 2022. The locution de pa amb fonteta and other similar phraseological units in Catalan: a case of syntagmatic and semantic neology. In Freixa, Judit, Guardiola, Maria Isabel, Martines, Josep & Montané, M. Amor (eds.). Dictionarization of Catalan neologisms, 227-248. Berlin: Peter Lang. https://doi.org/10.3726/b20021
  • Geis, Michael L. & Zwicky, Arnold M. 1971. On invited inferences. Linguistic Inquiry 2: 561-566. https://web.stanford.edu/~zwicky/on-invited-inferences.pdf
  • Geeraerts, Dirk & Grondelaers, Stefan. 1995. Looking back at anger: Cultural traditions and looking back at anger: Cultural traditions and metaphorical patterns. In Taylor, John & MacLaury, Robert (eds.). Language and the Construal of the World, 153-180. Berlin: De Gruyter. https://doi.org/10.1515/9783110809305.153
  • Ginebra Serrabou, Jordi. 2005a. Fraseologia, lingüística de corpus i ensenyament de la gramàtica. Revista de didàctica de la llengua i de la literatura 36: 12-19.
  • Ginebra Serrabou, Jordi. 2005b. Fraseologia i concurrències en l’escola de lingüística de corpus de Birmingham. Randa 55: 169-179.
  • Ginebra Serrabou, Jordi. 2019. Teoria fraseològica en la Gramàtica catalana (1956) de Pompeu Fabra. Ítaca: Revista de Filología 10: 121-145. https://doi.org/10.14198/ITACA2019.10.06
  • Ginebra Serrabou, Jordi. 2022. The dictionarization of old and new idioms. In Judit Freixa, Maria Isabel Guardiola, Josep Martines & M. Amor Montané (eds.). Dictionarization of Catalan neologisms, 121-134. Berlin: Peter Lang. https://doi.org/10.3726/b20021
  • Givón, Thomas. 1979. On Understanding Grammar. New York: Academic Press. https://doi.org/10.1075/z.213
  • Goldberg, Adele. 1995. Constructions: A construction grammar approach to argument structure. Chicago: Chicago University Press.
  • Goldberg, Adele. 2003. Constructions: a new theoretical approach to language. Trends in Cognitive Sciences 7(5): 219-224. https://doi.org/10.1016/s1364-6613(03)00080-9
  • Goldberg, Adele. 2006. Constructions at work: The nature of generalization in language. Oxford: Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/acprof:oso/9780199268511.001.0001
  • Goldberg, Adele. 2019. Explain me this: Creativity, competition, and the partial productivity of constructions. Princeton University Press. https://doi.org/10.2307/j.ctvc772nn
  • Goldberg, Adele. Forthcoming. A Chat about constructionist approaches and LLMs, Constructions and Frames. Special issue. https://osf.io/preprints/psyarxiv/8bmwz
  • Gonzálvez Blasco, Miquel. 2024. Evolució de la unitat fraseològica “De l’arbre caigut, tothom en fa llenya” a la llum de la gramàtica d’orientació cognitiva. In Sánchez-López, Elena (ed.). Fraseologia, norma i canvi lingüístic. València: Tirant lo Blanch.
  • Gonzálvez-García, Francisco & Butler, Christopher S. 2006. Mapping functional-cognitive space. Annual Review of Cognitive Linguistics 4: 39-96. https://doi.org/10.1075/arcl.4.04gon
  • Heine, Bernd. 2002. On the role of context in grammaticalization. In Wischer, Ilse & Diewald, Gabriele (eds.). New reflects on grammaticalization, 83-101. Amsterdam: John Benjamins. https://doi.org/10.1075/tsl.49.08hei
  • Heine, Bernd, Claudi, Ulrike & Hünnemeyer, Friederike. 1991. Grammaticalization: A Conceptual Framework. Chicago: University of Chicago Press.
  • Heine, Bernd & Narrog, Heine (eds.). 2011. The Oxford Handbook of Grammaticalization. Oxford: Oxford Academic. https://doi.org/10.1093/oxfordhb/9780199586783.001.0001
  • Hoffmann, Thomas & Trousdale, Graeme (eds.). 2013. The Oxford handbook of construction grammar. Oxford: Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/oxfordhb/9780195396683.001.0001
  • Hopper, Paul J. & Traugott, Elizabeth C. 2003. Grammaticalization. Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9781139165525
  • Howarth, Peter. 2000. Describing diachronic change in English phraseology. In Corpas, Gloria (ed.). Las lenguas de Europa: estudios de fraseología, fraseografía y traducción, 213-230. Granada: Universidad de Granada.
  • Hudson, Richard A. 2007. Language Networks: The New Word Grammar. Oxford: Oxford University Press. https://doi.org/10.1075/sl.34.2.14str
  • Israel, Michael. 1996. The way constructions grow. In Goldberg, Adele (ed.). Conceptual Structure, Discourse and Language, 217-230. Stanford: CSLI Publications.
  • Ivorra Ordines, Pedro. 2020. Les comparacions i les seues variacions en La plaça del Diamant des de la gramàtica de construccions. Entre usualitat i creativitat. Romanica Olomucensia 1: 73-90. http://dx.doi.org/10.5507/ro.2020.004
  • Ivorra Ordines, Pedro. 2021. Les construccions comparatives intensificadores de la lletjor en català, espanyol, anglés i francés des de les gramàtiques de construccions. Un estudi basat en corpus [PhD Thesis]. Barcelona: Universitat Pompeu Fabra. https://pedroivorra.com/wp-content/uploads/2022/05/IvorraOrdines2021.pdf
  • Kemmer, Suzanne. 2003. Schemas and lexical blends. In Cuyckens, Hubert, Berg, Thomas, Dirven, René & Panther, Klaus-Uwe (eds.). Motivation in Language: Studies in honor of Günter Radden, 69-97. Amsterdam: John Benjamins. https://doi.org/10.1075/cilt.243.08kem
  • Krug, Manfred. 1998. String frequency: a cognitive motivating factor in coalescence, language processing and change. Journal of English linguistics 26: 286-320. https://doi.org/10.1177/007542429802600402
  • Langacker, Ronald W. 1987, 1991. Foundations of Cognitive Grammar, 2 vols. Stanford: Stanford University Press.
  • Lichtenberk, Frantisek. 1991. Semantic change and heterosemy in grammaticalization. Language 67: 475-509. https://doi.org/10.2307/415035
  • Lorente Casafont, Mercè. 2006. Altres elements lèxics. In Lloret, Maria Rosa, Mascaró, Joan & Pérez Saldanya, Manuel (coord.); Solà, Joan (dir.). Gramàtica del català contemporani, vol. 1, 831-888. Barcelona: Editorial Empúries.
  • Martines Peres, Josep. 2021. Cap a una semàntica cognitiva del català (i II): la cognició, el cos i la cultura. Estudis Romànics 43: 267-301. https://doi.org/10.2436/20.2500.01.319
  • Martines Peres, Josep & Montserrat Buendia, Sandra. 2014. Subjectivació i inferència en l’evolució semàntica i en l’inici de la gramaticalització de jaquir (segles XI-XII). Caplletra 56: 185-211. https://raco.cat/index.php/Caplletra/article/view/274703
  • Martínez-Martínez, Caterina. 2017. Evolució i procés de gramaticalització del marcador discursiu noresmenys en català antic. Zeitschrift für Katalanistik 30.
  • Martínez-Martínez, Caterina. 2018. La gramaticalització dels connectors contraargumentatius en català ss. XVI-XX: estudi de corpus i aproximació segons la Gramàtica de Construccions [PhD Thesis]. Alacant: Universitat d’Alacant. https://shorturl.at/cwzTY
  • Martínez-Martínez, Caterina. 2020. Origen i evolució dels connectors de contrast en català antic. Barcelona: PAM.
  • Meillet, Antoine. 1912. L’evolution des formes grammaticales. Scientia 12(26): 6. Reprinted in Meillet 1858: 130-48.
  • Meillet, Antoine. 1958. Linguistique historique et linguistique générale. Paris: Champion.
  • Mojedano Batel, Andrea, Alberich Buera, Neus, Kerdens, Krzysztof. 2023. Estabilitat idiolectal de l’espanyol a través de quatre gèneres de comunicació: aportacions a l’anàlisi de l’autoria forense. Revista de Llengua i Dret 79: 285-304. http://dx.doi.org/10.58992/rld.i79.2023.3951
  • Montoro del Arco, Esteban T. 2006. Teoría fraseológica de las locuciones particulares. Las locuciones prepositivas, conjuntivas y marcadoras en español. Frankfurt am Main: Peter Lang. https://www.peterlang.com/document/1101257
  • Montoro del Arco, Esteban, López Vallejo, María A. & Sánchez García, Francisco J. 2008. Nuevas perspectivas en torno a la diacronía lingüística. Granada: Universidad de Granada.
  • Montserrat Buendia, Sandra. 2004. Evolució semàntica i gramaticalització de venir (segles XII-XVI): una aproximació segons la semàntica diacrònica cognitiva [PhD Thesis]. Alacant: Universitat d’Alacant. http://hdl.handle.net/10045/3746
  • Montserrat Buendia, Sandra. 2014. “Dar/donar” i “fer + Substantiu psicològic” en català antic (ss. XIII-XVI): Una aproximació basada en la gramática de construccions. Anuari de Filologia. Estudis de lingüística 4(1): 157-183. https://raco.cat/index.php/AFEL/article/view/288760
  • Nkollo, Mikołaj. 2015. Towards a constructionist account of Old Catalan la un a l’altre. Zeitschrift für Katalanistik 28: 191-219.
  • Obis Monné, Aina. 2017. El grau de gramaticalització dels marcadors metadiscursius endofòrics: Com hem explicat anteriorment i altres variants. Zeitschrift für Katalanistik 30.
  • Oltra Ripoll, Maria D. 2016. La traducció de la fraseologia en obres literàries contemporànies i les seues adaptacions cinematogràfiques (anglés-català/espanyol) [PhD Thesis]. Castelló de la Plana: Universitat Jaume I. http://hdl.handle.net/10803/364784
  • Oltra Ripoll, Maria D. 2018. La fraseología com a tret estilístic en novel·les originals en anglés i les seues traduccions al català. Caplletra 65: 95-124. https://doi.org/10.7203/caplletra.65.12613
  • Pérez Saldanya, Manuel. 2007. Gramaticalització i reanàlisi: funció i estructura en el canvi sintàctic. In Cabré Monné, Teresa (coord.). Lingüística teòrica: anàlisi i perspectives, vol. II, 13-28. Barcelona: UAB.
  • Piirainen, Elisabeth. 2012. Widespread Idioms in Europe and Beyond. Toward a Lexicon of Common Figurative Units. New York: Peter Lang.
  • Robles i Sabater, Ferran. 2007. La fraseologia metalingüística amb verbs de llengua en alemany i català. Estudi comparat d’un corpus de locucions verbals. València: Universitat de València. http://hdl.handle.net/10550/15297
  • Robles i Sabater, Ferran. 2010. Aspectes de fraseologia contrastiva alemany-català: Fraseologismes de la producció verbal. Shaker Verlag.
  • Robles i Sabater, Ferran. 2016. Metadiskurs und Phraseologie: phrasale Formulierungsmarker im Deutschen und Katalanischen. Zeitschrift für Katalanistik: Revista d’Estudis Catalans 29: 59-79.
  • Robles i Sabater, Ferran. 2017. Information structure and grammaticalization: Discourse markers and utterance position in Catalan and German. Zeitschrift für Katalanistik 30.
  • Robles i Sabater, Ferran & Bertomeu, Pau (eds.). 2017. Diskursmarker und Grammatikalisierung im Katalanischen und anderen Sprachen / Discourse markers and grammaticalization in Catalan and other languages. Zeitschrift für Katalanistik 30.
  • Ruíz Gurillo, Leonor. 2001. La fraseología como cognición: vías de análisis, LEA: Lingüística Española Actual 23(1): 107-132.
  • Sánchez-López, Elena. 2015. Phraseologization as a process of semantic change. Catalan Journal of Linguistics 14: 159-177. https://doi.org/10.5565/rev/catjl.168
  • Sánchez-López, Elena. 2018. Claves para entender el fenómeno de la variación en fraseología. Fraseología, Diatopía y Traducción / Phraseology, Diatopic Variation and Translation, 243-262. Amsterdam: John Benjamins. https://doi.org/10.1075/ivitra.17.13san
  • Sánchez-López, Elena. 2020. On the importance of a diachronic approach to phraseology. Changes in Meaning and Function. Studies in historical linguistics with a focus on Spanish, 300-329. Amsterdam: John Benjamins. https://doi.org/10.1075/ivitra.25.12san
  • Sánchez-López, Elena. 2021a. El significado de las locuciones somáticas y su elaboración discursiva. eHumanista: Journal of Iberian Studies 19: 421-439. http://hdl.handle.net/10045/115716
  • Sánchez-López, Elena. 2021b. La gènesi dels somatismes: accions humanes fossilitzades. Studia Romanica Posnaniensia 48: 133-147. https://doi.org/10.14746/strop.2021.483.010
  • Sánchez-López, Elena. 2023a. Meaning, degrees of abstraction and shared knowledge. In Rodríguez Rosique, Susana & Antolí Martínez, Jordi M. (eds.). Verb and Context: The impact of shared knowledge on TAME categories, 307-326. Amsterdam: John Benjamins. https://doi.org/10.1075/ivitra.34.13san
  • Sánchez-López, Elena. 2023b. Llengua, significat i la unitat mínima. Variació i canvi lingüístic, 525-558. València: Tirant lo Blanch.
  • Sánchez-López, Elena. 2024. Locucions, motivació i llenguatge figuratiu. In Martínez-Martínez, Caterina & Guardiola Savall, Maria Isabel (eds.). Estudis actuals de Filologia. València: Tirant lo Blanch.
  • Sánchez-López, Elena & Fuster Ortuño, M. Àngels. 2012. La fraseologia vista des d’una doble perspectiva: sincrònica i diacrònica. eHumanista/IVITRA 2: 185-201. https://www.ehumanista.ucsb.edu/ivitra/volumes/2
  • Sánchez-López, Elena & Fuster Ortuño, M. Àngels. 2014. Estudi de les unitats fraseològiques de la tercera esfera des d’una perspectiva diacrònica. Caplletra 56: 243-267. https://raco.cat/index.php/Caplletra/article/view/274705
  • Salvador, Vicent & Piquer, Adolf (eds.). 2000. El discurs prefabricat. Estudis de fraseologia teòrica i aplicada. Castelló de la Plana: UJI.
  • Salvador, Vicent & Climent, Laia (eds.). 2006. Discurs prefabricat II: Fraseologia i comunicació social. Castelló de la Plana: UJI.
  • Sancho Cremades, Pelegrí. 1999. Introducció a la fraseologia, aplicació al valencià col·loquial. Paiporta: Denes.
  • Sancho Cremades, Pelegrí. 2010. Anàlisi de les unitats fraseològiques amb funció connectiva en un fragment de conversa col·loquial. Caplletra: revista internacional de filologia 48: 93-125.
  • Sancho Cremades, Pelegrí. 2018. Les locucions verbals: sintaxi, semàntica i pragmàtica. Revista Valenciana de Filologia (Ejemplar dedicado a: Curial e Güelfa): 351-383. https://doi.org/10.28939/rvf.v2i2.56
  • Sancho Cremades, Pelegrí. 2021. Les unitats fraseològiques i l’oralitat ficcional en la narrativa de Toni Cucarella. ELUA: Estudios de Lingüística 35: 257-278. https://doi.org/10.14198/ELUA2021.35.13
  • Schmid, Hans Jörg. 2003. Introduction: Context and Cognition – a concern shared by the cognitive sciences. In Mengel, Ewald, Schmid, Hans-Jörg & Steppat, Michael (eds.). Anglistentag 2002 Bayreuth. Proceedings, 363-367. Trier: wvt.
  • Schmid, Hans Jörg. 2007. Entrenchment, salience, and basic levels. In Geeraerts, Dirk & Cuickens, Hubert (eds.). The Oxford Handbook of Cognitive Linguistics, 117-138. Oxford: Oxford University Press. http://dx.doi.org/10.1093/oxfordhb/9780199738632.013.0005
  • Segura-Llopes, Carles. 2016. La Gramàtica de les Construccions aplicada a l’aprenentatge de llengües: el cas de la construcció en-partitiva en català. Studia Iberica et Americana 3(3): 501-534. http://hdl.handle.net/10045/61514
  • Segura-Llopes, Carles, Sentí, Andreu, Montserrat, Sandra & Barceló, Sergi. 2023. Testing the Pedagogical Application of Competing Linguistic Theories: The Efficacy of Cognitive Construction Grammar for L2 Catalan Learners. In Theoretical Linguistics in the Pre-University Classroom. Oxford: British Academy Scholarship Online. https://doi.org/10.5871/bacad/9780197267479.003.0015
  • Sentí i Pons, Andreu. 2013. Gramaticalització i subjectivació de la modalitat en català antic [PhD Thesis]. Alacant: Universitat d’Alacant. https://rua.ua.es/dspace/bitstream/10045/28379/1/Tesi_Senti_Pons.pdf
  • Sentí Pons, Andreu & Martínez, Carlos. 2023. L’ensenyament-aprenentatge del pronom feble “ho” amb la Gramàtica de Construccions Cognitiva. Resercle. Revista de la Societat d’Ensenyament i Recerca del català com a llengua estrangera 4: 38-61. https://doi.org/10.31009/resercle.2023.03
  • Timberlake, Alan. 1977. Reanalysis and actualization in syntactic change. In Li, Charles (ed.). Mechanisms of Syntactic Change, 141-177. Berlin: De Gruyter. https://doi.org/10.7560/750357-006
  • Timofeeva, Larissa. 2012. El significado fraseológico. En torno a un modelo explicativo y aplicado. Madrid: Liceus.
  • Timofeeva, Larissa. 2016. Locuciones. En Gutiérrez Rexach, Javier (ed.). Enciclopedia de Lingüística Hispánica. New York: Routledge. http://dx.doi.org/10.4324/9781315713441-60
  • Traugott, Elizabeth C. 1982. From propositional to textual and expressive meanings: some semantic-pragmatic aspects of grammaticalization. In Lehmann, Winfred P. & Malkiel, Yakov (eds.). Perspectives on Historical Linguistics, 245-71. Amsterdam: John Benjamins.
  • Traugott, Elizabeth C. 2011. Grammaticalization and mechanisms of change. In The Oxford Handbook of Grammaticalization, 19-30. Oxford Academic. https://doi.org/10.1093/oxfordhb/9780199586783.013.0002
  • Traugott, Elizabeth C. & Dasher, Richard B. 2002. Regularity in Semantic Change. Cambridge: Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9780511486500
  • Traugott, Elizabeth C. & Trousdale, Graeme. 2010. Gradience, gradualness and grammaticalization. Studies in Language 34(4): 930-933. http://dx.doi.org/10.1075/sl.34.4.07kat
  • Traugott, Elizabeth C. & Trousdale, Graeme. 2013. Constructionalization and Constructional Changes. Oxford: Oxford University Press. https://doi.org/10.1093/acprof:oso/9780199679898.001.0001
  • Ungerer, Tobias & Hartmann, Stefan. 2023. Constructionist approaches: Past, present, future. PsyArXiv. https://doi.org/10.31234/osf.io/83dvj
  • Vacalebri Lloret, Úrsula. 2019. Aplicacions de la Gramàtica de les Construccions en l’aprenentatge i l’adquisició del català com a L2 en estudiants hongaresos: la construcció HAVER-HI existencial [Degree Final Project]. Alacant: Universitat d’Alacant. http://hdl.handle.net/10256/18772
  • Van Lawick, Heike. 2006. Metàfora, fraseologia i traducció. Aplicació als somatismes en una obra de Bertolt Brecht. Aachen: Shaker Verlag.
  • Voellmer, Elena & Brumme, Jenny. 2017. El olfato del traductor a prueba. Los somatismos con Nase en Das Parfum, de Patrick Süskind. In Mellado Blanco, Carmen, Berty, Katrin & Olza, Inés (eds.). Discurso repetido y fraseología textual (español y español-alemán), 55-74. Madrid: Iberoamericana; Frankfurt am Main: Vervuert. https://doi.org/10.31819/9783954876037-004
  • Ziegeler, Debra. 2007. A word of caution on coercion. Journal of Pragmatics 39: 990-1028. https://doi.org/10.1016/j.pragma.2006.07.014
  • Ziegeler, Debra. 2010. Count-mass coercion, and the perspective of time and variation. Constructions and Frames 2: 33-73. https://doi.org/10.1075/cf.2.1.02zie
  • Ziem, Alexander. 2013. Wozu Kognitive Semantik?. In Busse, Dietrich & Teubert, Wolfgang (eds.). Linguistische Diskursanalyse: neue Perspektiven, 217-240. Cham: Springer. https://doi.org/10.1007/978-3-531-18910-9_6
La source de données: Dialnet