La tradició textual de les edicions de la “Història de l’esforçat cavaller Partinobles”

  1. Sequero García, Mª Ángeles
Revista:
Tirant: Butlletí informatiu i bibliogràfic

ISSN: 1579-7422

Any de publicació: 2017

Número: 20

Tipus: Article

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAccés obert editor

Altres publicacions en: Tirant: Butlletí informatiu i bibliogràfic

Resum

RESUM En aquest treball pretenem donar una visió de la transmissió d’un text breu cavalleresc que va gaudir d’una notable vida editorial fins al segle XIX en què desapareixerà totalment. De la Història de l’esforçat cavaller Partinobles, se’n van fer moltes edicions a partir de 1588, concretament 22 fins el 1866, per tant, estem davant un best-sellers que, en primer lloc, va satisfer els gustos d’un públic lector àvid d’aventures fins les acaballes del segle xix, que, en segon lloc, va reaparéixer amb posterioritat, concretament el 1912 amb l’edició paleogràfica de Miquel i Planas, i que, finalment, desapareixerà completament fins el 1991, any en què Jordi Tiñena en farà una edició de caire escolar. PARAULES CLAU Transmissió, èxit editorial. ABSTRACT In this work we intend to give an overview of the transmission of a short text of chivalry that enjoyed a remarkable life editorial until the 19th century that completely disappears. Of the Història de l’esforçat cavaller Partinobles many editions were made from 1588, specifically 22 until 1866, therefore, what we have is a bestseller which, in the first place, satisfied the tastes of a public avid reader of adventures to the end of the 19th century, secondly, reappeared at a later time, specifically in 1922 with the paleographic edition of Miquel i Planas, and that finally it will disappear completely until 1991, year in which Jordi Tiñena will make a school edition. KEYWORDS Transmission, editorial success.

Referències bibliogràfiques

  • Alcina, Joan F. (2004), «Aventures d’un impressor a Tarragona: Felip Mei i Antoni Agustín», Estudi General, 23-24, pp. 33-62.
  • Arco, Ángel del (1916), La imprenta en Tarragona: apuntes para su historia y bibliografía, Boletín de la Real Academia de la Historia, 69.
  • Baranda, Nieves (1991), «Compendio bibliográfico sobre la narrativa caballeresca breve», dins Evolución narrativa e ideológica de la literatura caballeresca, ed. Mª Eugenia Lacarra, Bilbao, Universidad del País Vasco, pp. 183-191.
  • Baranda, Nieves (1995), Historias caballerescas del siglo XVI, Madrid, Biblioteca Castro, Turner Libros.
  • Baranda, Nieves (1995), Narrativa popular de la Edad Media, Madrid, Akal.
  • Baranda, Nieves (1995), «Transformarse para vivir: de roman medieval a historia de cordel decimonónica», dins Actas del xii Congreso de la Asociación Internacional de Hispanistas, 21-26 de agosto de 1995, Birmingham, Vol. 1, 1998 (Medieval y lingüística / coord. por Aengus Ward), pp. 68-76.
  • Infantes, Víctor (1991), «La narrativa caballeresca breve», dins Evolución narrativa e ideológica de la literatura caballeresca, ed. Mª Eugenia Lacarra, Bilbao, Universidad del País Vasco, pp. 165-181.
  • Infantes, Víctor (1992), «La prosa de ficción renacentista: entre los géneros literarios y el género editorial», dins El siglo de oro. Estudios y textos de la literatura áurea, Potomac, Maryland (USA), Scripta Humanistica, pp. 59-66.
  • Méndez, Francisco (1891), Tipografía española, o Historia de la introducción, propagación y progresos del arte de la imprenta en España, València, Servei de reproducció de llibres de les llibreries París-València [Edició facsímil].
  • Mirambell i Belloc, Enric (1984), «La família Bro, d’impressors gironins», Annals de l’Institut d’Estudis Gironins, 27 pp. 249-311.
  • Peña Díaz, Manuel (2011), «Difusió de la Literatura Catalana a Barcelona al segle xvi», Panorama crític de la Literatura Catalana. Edat Moderna, ed. Albert Rossich, Barcelona, Vicens Vives, pp. 74-76.
  • Romero Lucas, Diego (2004), Catálogo gráfico-descriptivo de los inicios de la imprenta en Valencia (1473- 1530), València, Universitat de València [tesi doctoral].
  • Rossich, Albert (2011), Panorama crític de la literatura catalana. Edat Moderna, Barcelona, Vicens Vives. Valsalobre [escrit Balsalobre], Pep (1998), «Català als salons éclairés», Revista de Girona, 188, p. 97
  • Rossich, Albert i Rossich, Albert (2007), Literatura i cultura catalanes (segles xvii-xviii), Barcelona, UOC.
Fuente de los datos: Dialnet