Creació del “Real Gabinete de Historia Natural” de Carles III. Implicació de la governació d’Oriola

  1. Candela i Quesada, Josep
Revista:
Baluard

ISSN: 2174-5668

Any de publicació: 2014

Número: 5

Pàgines: 47-78

Tipus: Article

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openRUA editor

Altres publicacions en: Baluard

Resum

Un tret característic de la Il·lustració fou el desig dels governants d’instruir el poble en la ciència i la cultura, i aquesta seria la funció que tenien encomanada els museus. En el present treball exposem el context històric de la Il·lustració a Espanya i al Regne de València i tractem d’un document, una Instrucció reial emesa per Carles III, que demanava la col·laboració general en la formació d’un museu, el Real Gabinete de Historia Natural, i de la figura del seu promotor, Pedro Franco Dávila. S’analitza la repercussió que dit document tingué en la Governació d’Oriola, a la que pertanyia Guardamar. Es pot considerar la Instrucción com un exemple capdavanter de ciència ciutadana.

Referències bibliogràfiques

  • ALEIXANDRE, F., (1992): “REAL SOCIEDAD ECONÓMICA DE AMIGOS DEL PAÍS”, EN CERDÁ, M., DICCIONARIO HISTÓRICO DE LA COMUNIDAD VALENCIANA. ED. PRENSA ALICANTINA S.A., ALACANT, 1992.
  • ÁLVAREZ CARAVERA, J. L., “LA LUCHA DE GUARDAMAR POR LOS RECURSOS ECONÓMICOS EN EL BAJO SEGURA (1730-1750)”, ALQUIBLA, 4, 1998.
  • BALDÓ LACOMBA, M., “ELS NOVATORS VALENCIANS”, LA RELLA, ANUARI DE L’INSTITUT D’ESTUDIS COMARCALS DEL BAIX VINALOPÓ. ELX, 1983.
  • BOWLER, P. J. (1998): HISTORIA FONTANA DE LAS CIENCIAS AMBIENTALES. FONDO DE CULTURA ECONÓMICA, MÉXICO.
  • CAMARASA, J. M. I CATALÀ, J. I., “ELS NOSTRES NATURALISTES”, MONOGRAFIES MÈTODE. UNIVERSITAT DE VALÈNCIA, 2007.
  • CAMARASA, J. M. I ROCA I ROSELL, A., 2007. “EL SEGLE DE LA IL·LUSTRACIÓ” EN JOAN VERNET I RAMON PARÉS, LA CIÈNCIA EN LA HISTÒRIA DELS PAÏSOS CATALANS, INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS I UNIVERSITAT DE VALÈNCIA.
  • CALATAYUD ARINERO, M. Á. (1987): CATÁLOGO DE DOCUMENTOS DEL REAL GABINETE DE HISTORIA NATURAL (1752-1786), CONSEJO SUPERIOR DE INVESTIGACIONES CIENTÍFICAS, MUSEO NACIONAL DE CIENCIAS NATURALES, MADRID.
  • CALATAYUD ARINERO, M. Á. (1988): PEDRO FRANCO DÁVILA Y EL REAL GABINETE DE HISTORIA NATURAL, CONSEJO SUPERIOR DE INVESTIGACIONES CIENTÍFICAS, MUSEO NACIONAL DE CIENCIAS NATURALES, MADRID.
  • CALATAYUD ARINERO, M. Á. (2000): CATÁLOGO CRÍTICO DE LOS DOCUMENTOS DEL REAL GABINETE DE HISTORIA NATURAL (1787-1815), CONSEJO SUPERIOR DE INVESTIGACIONES CIENTÍFICAS. MUSEO NACIONAL DE CIENCIAS NATURALES, MADRID.
  • GARCÍA DONCEL, M., MARTÍNEZ VIDAL, À., NIETO-GALÁN, A. I PARDO TOMÁS, J. (2007): LES NOVES INSTITUCIONS IL·LUSTRADES EN JOAN VERNET I RAMON PARÉS, LA CIÈNCIA EN LA HISTÒRIA DELS PAÏSOS CATALANS, INSTITUT D’ESTUDIS CATALANS I UNIVERSITAT DE VALÈNCIA.
  • GARRIGÓS I OLTRA, LL., “APROXIMACIÓN BIOBIBLIOGRÀFICA A LA FIGURA DE TOMÁS VILLANOVA MUÑOZ (1737-1802)”, LLULL, 30, 2008, P. 257-293.
  • GEA, M. DE, MORA, J., RAMÍREZ, M., CARTAGENA, L. I GEA, E. DE (2013): ROJALES. HISTORIA, SOCIEDAD RURAL Y MEMORIA GRÁFICA DE UN PUEBLO DEL BAJO SEGURA (1770-1970), AYUNTAMIENTO DE ROJALES.
  • GÓMEZ BLASCO, J. V. I FELÍO ZARAGOZA, PEDRO L.(1999): LA IGLESIA PARROQUIAL DEL APÓSTOL SAN JAIME, GUARDAMAR DEL SEGURA, AJUNTAMENT DE GUARDAMAR.
  • GONZÁLEZ BUENO, A. (2008): LINNEO. EL PRÍNCIPE DE LOS BOTÁNICOS, ED. NIVOLA.
  • HURTADO ALDEGUER, N., LA POLÍTICA AGRARIA DE GUARDAMAR EN EL S. XVIII: AUMENTO DEL REGADÍO Y ALTERACIÓN DEL TÉRMINO MUNICIPAL. ALQUIBLA, 1998.
  • JOSA LLORCA, J., “LA HISTORIA NATURAL EN LA ESPAÑA DEL SIGLO XIX. BOTÀNICA Y ZOOLOGÍA”, AYER, 7, 1992, P 109-152.
  • LÓPEZ PIÑERO, J. M. I NAVARRO BROTONS, V. (1995): HISTÒRIA DE LA CIÈNCIA AL PAÍS VALENCIÀ, EDICIONS ALFONS EL MAGNÀNIM, DIPUTACIÓ PROVINCIAL DE VALÈNCIA.
  • MARTÍNEZ GOMIS, M. (1985): LA UNIVERSIDAD DE ORIHUELA 1610-1807. UN CENTRO DE ESTUDIOS SUPERIORES ENTRE EL BARROCO Y LA ILUSTRACIÓN, TESI DOCTORAL, UNIVERSITAT D’ALACANT
  • MAYORAL ALFARO, E., “GYROLITHES VIDALI NOV. ICNOESP. (PLIOCENO MARINO) EN EL SECTOR SUROCCIDENTAL DE LA CUENCA DEL GUADALQUIVIR (AREA DE PALOS DE LA FRONTERA, HUELVA, ESPAÑA)”, ESTUDIOS GEOLÓGICOS 06/1986; 42(2-3).
  • MONTOYA ABAT, B. (2002). “UN CAPÍTOL DE LA REPRESSIÓ SOBRE EL CATALÀ EN LA INSTRUCCIÓ ESCOLAR: LA CARTA ORDEN REBUDA A ORIOLA L’ANY 1787” EN VENY, J, ESTUDIS DE LLENGUA I LITERATURA CATALANES/XLV. MISCEL·LÀNIA, PUBLICACIONS DE L’ABADIA DE MONTSERRAT.
  • PAPÍ RODES, C. (2008): AURELIANO IBARRA Y LA ALCUDIA, PUBLICACIONS DE LA UNIVERSITAT D’ALACANT.
  • ROBERTO DE MELLO PEREIRA, M., ROCHA BARBALHO DA CRUZ, A. L. (2014): "NATURALIA, MIRABILIA ET MONSTROSA". EL ENVÍO DE MANUALES Y DE CIRCULARES AL VIRREINATO DEL RÍO DE LA PLATA PARA INSTRUIR A LA RECOLECCIÓN DE PRODUCTOS NATURALES, EN EL SIGLO XVIII .10.3232/RHI.2014.V7.N1,03 HIB. REVISTA DE HISTORIA IBEROAMERICANA [EN LÍNEA], 1, [DATA DE CONSULTA: 12 DE DESEMBRE DE 2014 ]
  • SÁNCHEZ ALMAZÁN, J I. (COORD.) (2012): PEDRO FRANCO DÁVILA (1771-1786). DE GUAYAQUIL A LA ROYAL SOCIETY, CONSEJO SUPERIOR DE INVESTIGACIONES CIENTÍFICAS, MADRID
  • VELASCO, M. C., “SALVADOR LÓPEZ, RELOJERO DEL REAL GABINETE DE HISTORIA NATURAL”, MADRID HISTÓRICO, 6 NOVIEMBRE-DICIEMBRE, 2006, P. 38-43.
  • VILLENA, M., SÁNCHEZ ALMAZÁN, J. I., MUÑOZ, J. Y YAGÜE, F. (2009): EL GABINETE PERDIDO. PEDRO FRANCO DÁVILA Y LA HISTORIA NATURAL DEL SIGLO DE LAS LUCES, CONSEJO SUPERIOR DE INVESTIGACIONES CIENTÍFICAS, MADRID.
  • VIUDES AMORÓS, J.: “CRÓNICA DEL PUENTE DE PIEDRA DE GUARDAMAR (1772-1929)”, BALUARD, ANUARI DE L’INSTITUT D’ESTUDIS GUARDAMARENCS, 2012.
  • WALS, A. E. J., BRODY, M., DILLON, J., STEVENSON, R. B., “CONVERGENCE BETWEEN SCIENCE AND ENVIRONMENTAL EDUCATION” SCIENCE, 344 , 9 MAY 2014, P. 583 I 584.
Fuente de los datos: Dialnet