La revisió de l’hagiografia en la ContrareformaPere Gil i Antoni Vicenç Domènec

Laburpena

El context religiós, social i cultural de l’Europa dels segles xvi i xvii estigué marcat per les directrius doctrinals derivades del Concili de Trento, que fomentaren la proliferació de manifestacions religioses renovades, reformades.També la matèria hagiogràfica fou objecte de revisió: el culte als sants, i elstextos que el recolzaven i en feien difusió, foren acuradament examinats, i arreu de tota l’Europa catòlica es redactaren noves compilacions hagiogràfiques que substituïren els santorals medievals. Aquesta revisió de la matèria estigué esperonada per les crítiques protestants, i en conseqüència, les noves compilacions catòliques destil·len un to combatiu i militant per defensar la devoció al sants, que s’aprecia tant en les declaracions dels hagiògrafs, com en les principals estratègies aplicades en la revisió dels textos. En aquest treball analitzaré les primeres compilacions catalanes sorgides rere la clausura del Concili des d’aquesta òptica, per esbrinar en quina mesura sintonitzen amb les principals iniciatives de revisió de la matèria hagiogràfica sorgides a l’orbe catòlic. Em centraré en els apunts inacabats de Pere Gil (S.J.), coneguts com a Vides de sants de Catalunya, i en la compilació d’Antoni Vicenç Domènec (O.D.), Historia general de los santos y varones ilustres en santidad del Principado de Cataluña, totes dues enllestides al tombant del Cinc-cents.