La identidad cultural que deviene elemento de identificación de pertenencia. Calas en la literatura (de ficción y de ideas) en lengua catalana medieval

Références bibliographiques

• Alighieri, Dante, De vulgare eloquentia, edición de Manuel Gil Esteve y Matilde Rovira Soler, Madrid, Palas Atenea, 1997.
• Al-Jarmouni, Mostafá (trad.), Libre dels Feits de Jaume I traduït a l’àrab, prefacio de Mohammed Daud, pesentación de Francisco Franco-Sánchez, Madrid, Instituto Egipcio de Estudios Árabes e Islámicos / Embajada de Egipto, 2017. Colección Clásicos del Mediterráneo, 2.
• Alvira Cabrer, Martín, «Tòpics i llocs comuns d’una batalla decisiva: Muret, 1213», Butlletí de la Societat Catalana d’Estudis Històrics, 25 (Barcelona, 2014): 19-‍43.
• Alvira Cabrer, Martín, «Jaque mate a la “gran corona de Aragón”: la batalla de Muret», monográfico sobre La cruzada contra los cátaros (I) 1209-‍1215, Desperta Ferro, 56 (Madrid, 2019): 38-‍46.
• Asensio, Eugenio, «La lengua compañera del imperio. Historia de una idea de Nebrija en España y Portugal», Revista de Filología Española, 43/3-4 (Madrid, 1960): 399-‍413, https://revistadefilologiaespañola.revistas.csic.es/index.php/rfe/article/download/1018/1294.
• Baydal, Vicent, Del Sénia al Segura: una nova història dels valencians, Valencia, Drassana, 2018.
• Benito i Monclús, Pere, «Pedro II el Católico y Occitania: la gestación de un ambicioso proyecto político», monográfico sobre La cruzada contra los cátaros (I) 1209-‍1215, Desperta Ferro, 56 (Madrid, 2019): 20-‍26.
• Berlin, Henry (ed.), monográfico «Arts of Finding Truth: Approaching Ramon Llull, 700 Years Later», eHumanista/IVITRA, 8 (Santa Barbara, 2016): 1-‍159.
• Buridant, Claude, «Lexicographie et glossographie médiévales. Esquisse de bilan et perspectives de recherche», en Claude Buridant (ed.), La lexicographie au Moyen Age, Lille, Presses Universitaires de Lille, 1986: 9-‍46.
• Burns, Robert Ignatius, Colonialisme Medieval, Valencia, Edicions 3i4, 1987a.
• Burns, Robert Ignatius, Moros, cristians i jueus en el regne croat de València, Valencia, Edicions 3i4, 1987b.
• Burns, Robert Ignatius, «The Crusade Against al-Azraq: A Thirteenth-Century Mudejar Revolt in International Perspective», en Mary Elizabeth Perry (ed.), Warrior Neighbours: Crusader Valencia in Its International Context: Collected Essays of Robert I. Burns SJ, edición de Mary Elizabeth Perry, Turnhout, Brepolis Publishers, 2013: 219-‍254.
• Burns, Robert Ignatius y Chevedden, Paul. E., «A Unique Bilingual Surrender Treaty from Muslim-Crusader Spain», The Historian, 62/3 (Londres, 2000): 511-‍534, doi: 10.1111/j.1540-6563.2000.tb01995.x.
• Burns, William C. G., Chevedden, Paul E. y Epalza, Míkel de, Bilingual Surrender Treaties in Muslim-Crusader Spain under James the Conqueror, Amsterdam, Brill, 1999.
• Butinyà, Júlia, «Ramon Llull i els primers Humanistes», eHumanista/IVITRA, 18 (Santa Barbara, 2020): 166-‍187.
• Butinyà, Júlia y Cortijo, Antonio (eds.), L’Humanisme a la Corona d`Aragó (en el context hispànic i europeu), Washington DC, Scripta Humanistica & Studia Humanitatis, 2012a.
• Butinyà, Júlia y Cortijo, Antonio (eds.), monográfico «L’Humanisme a la Corona d’Aragó», eHumanista/IVITRA, 1 (Santa Barbara, 2012b): 1-‍246., https://www.ehumanista.ucsb.edu/ivitra/volumes/1.
• Claramunt, Salvador, «Le traité de Corbeil (1258), fin de l’expansion vers le nord», en Salvador Claramunt, Societat, cultura i món mediterrani a l’Edat Mitjana: recull d’articles, prólogo de Dídac Ramírez y presentación de María Isabel del Val Valdivieso, Barcelona, Universitat de Barcelona, 2014: 473-‍480.
• Colón, Germà y Soberanas, Amadeu-J., Panorama de la lexicografia catalana: de les glosses medievals a Pompeu Fabra, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1991.
• Cortijo, Antonio (ed.), Chivalry, the Mediterranean and the Corown of Aragon, Delaware, Juan de la Cuesta Hispanic Monographs, 2018.
• Cupane, Carolina y Krönung, Bettina (eds.), Fictional Storytelling in the Medieval Eastern Mediterranean and Beyond, Amsterdam, Brill, 2016.
• Donoso, Isaac, «L’elegia valenciana com a tòpic universal: la caiguda de València narrada des del Xarq al-Àndalus fins al romancer filipí», Caplletra, 61 (Valencia, 2016): 15-‍36.
• Doss-Quinby, Eglal, Krueger, Roberta L. y Burns, E. Jane (eds.), Cultural Performances in Medieval France. Essays in Honor of Nancy Freeman Regalado, Sufflok (RU), Boydell & Brewer, 2007.
• Duys, Kathryn A., Emery, Elizabeth y Postlewate, Laurie (eds.), Telling the Story in the Middle Ages: Essays in Honor of Evelyn Birge Vitz, Woodbridge, D. S. Brewer, 2015.
• Eiximenis, Francesc, El Gobierno de lo público / Regiment de la cosa pública, traducción de Vicent Martines y Maria Justiniano, notas a la traducción de Vicent Martines, Madrid, Editorial Palas Atenea, 2009.
• Esteve, Joan, Liber Elegantiarum (Edició facsímil i estudi preliminar de Germà Colón Domènech, Universitat de Basilea), Castellón de la Plana, Ed. Inculca, 1988.
• Ferrando, Antoni, «Introducción», en Matfré Ermengaud, Breviari d’Amor. Libro de estudios, Madrid / San Petersburgo, Ediciones AyN / Biblioteca Nacional de Rusia, 2007: 31-‍52.
• Ferrando, Antoni y Escartí, Vicent J. (eds.), Libre dels Feits, Valencia, Acadèmia Valenciana de la Llengua, 2010.
• Ferrando, Antoni y Nicolás, Miquel, Història de la llengua catalana, Barcelona, Ed. Universidad Abierta de Cataluña (UOC), 2005.
• Ferrer Malloll, Maria Teresa, «Negociacions per a una conquesta i rituals per a un canvi de sobiraniala conquesta del regne de Múrcia per Jaume II», en Maria Teresa Ferrer Mallol, Stephane Péquignot, Jean Mare Moeglin y Manuel Sánchez Martínez (eds.), Negociar en la Edad Media: actas del coloquio celebrado en Barcelona los días 14, 15 y 16 de octubre de 2004 = Négocier au Moyen Âge: actes du colloque tenu à Barcelone du 14 au 16 octobre 2004, Barcelona, CSIC (Institució Milà i Fontanals), 2005: 87-‍121.
• Garin, Eugenio, Prosatori latini del Quattrocento, Milán / Nápoles, Riccardo Ricciardi Editore, 1952: 594-‍601.
• Guilleré, Christian (ed.), Le Traité de Corbeil (11 mai 1258): actes des journées d’études de Paris-Corbeil (14 et 15 mai 2008), París, Klincksieck, 2009.
• Gulsoy, Joseph, «La lexicografia valenciana», Revista Valenciana de Filologia 4/2-3 (Valencia, 1964): 109-‍142.
• Hauf, Albert G., «Més sobre la intencionalitat dels textos historiogràfics catalans medievals», Ian Michael y Richard A Cardwell (eds.), Medieval and Renaissance Studies in Honour of R. B. Tate, Oxford, Dolphin Book Co.1986: 47-61.
• Homero, Obras completas de Homero, edición de Luis Segalá y Estadella, Barcelona, Montaner, 1927.
• Ibn al-Abbār, Kitāb al-Hullat as-siyarā’, edición de Husayn Mu’nis, El Cairo, La Societé Arabe de Publications, 1963-‍1964.
• Ibn ‘Amira Al-Mahzumi, Kitab Ta’rih Mayurqa. Crònica àrab de la Conquesta de Mallorca, edición y estudio de Muhammad Ben Ma’ar, traducción al catalán de Nicolau Roser Nebot y Guillem Rosselló Bordoy, Palma de Mallorca, Govern de les Illes Balears / Universitat de les Illes Balears, 2008.
• Kay, Sarah, «Grafting the knowledge community: The purposes of verse in the Breviari d’amor of Matfré Ermengaud», Neophilologus, 91 (Dordrecht, 2007): 361-‍373.
• Lacosta, Javier, «Mallorca 1999: la visión de los vencidos», Historia 16, 315 (Madrid, 2002): 42-‍51.
• Martines, Vicent, Temps de croada, temps creuats. El Xarq Al-Andalus, un espai d’osmosi (I Premi Internacional d’Investigació Ibn Al-Abbar), Onda / Valencia, Ajuntament / Generalitat Valenciana, 1991.
• Martines, Vicent, «Ver para entener y creer. Texto e imagen en el Breviari d’Amor de Matfré Ermengaut», en Matfré Ermengaut, Breviari d’Amor. Libro de estudios, Madrid / San Petersburgo / Ediciones AyN / Biblioteca Nacional de Rusia, 2007: 1-‍180.
• Martines, Vicent, «D’àngels i dimonis. Anàlisi d’una seqüència del programa iconogràfic de la moralització enciclopèdica de la fin’amors en el Breviari d’Amor de Matfré Ermangaud», Scripta, 9 (Valencia, 2017): 1-‍17.
• Martines, Vicent, «Identitats literàries que milloren les reals. Mimesi i historiografia: lligams entre cavalleria literària, historiografia i espais en la (de)construcció de la identitat en les lletres catalanes medievals (35-‍66)», Zeitschrift für Katalanistik, 31 (Friburgo de Brisgovia, 2018): 35-‍66.
• Martines, Vicent, «La Canción de la cruzada contra los albigenses y el relato del proceso de convertirse en marginados en casa propia: los condes de Toulouse y el conde de Provenza», en Vicent J. Escartí y Rafael Roca (eds.), En los márgenes de la Historia: marginales y minorías, Zaragoza, Pórtico, 2020: 235-‍268.
• Martines, Vicent, «La Cançó de la croada contra els albigesos (1r quart del s. XIII) i el Tractat de Meaux-París (1228). Mimesi literària i constància jurídica de la desposessió d’Occitània», Scripta, 15 (Valencia, 2021a): 15-‍38.
• Martines, Vicent, «The Treaty of Meaux-Paris (1229), an Early “Decret de Nova Planta”. Consequences of the “Law of Conquest” for the Crown of Aragon», en Antonio Cortijo y Vicent Martines (eds), History of Catalonia and Its Implications for Contemporary Nationalism and Cultural Conflict, Hershey, Pennsylvania, IGI Global, 2021b: 1-‍29.
• Martines, Vicent y Ensenyat, Gabriel (eds.), «La Cançó de la Croada contra els albigesos» de Guilhem de Tudela, anónimo del siglo XIII, Barcelona, Proa, 2003.
• Martínez-Roig, Rosabel, Gavilán-Martín, Diego y Merma-Molina, Gladys, «Transmedia storytelling que reporta y supera casos de marginados. Clásicos como muestra de didáctica y psicología social para la superación personal», en Antonio Cortijo y Jordi M. Antolí (eds.), Approaches to New Trends in Research on Catalan Studies, Berlín / Berna / Bruselas/ Nueva York/ Oxford/ Varsovia/ Viena, Peter Lang, 2020: 235-‍268.
• Martínez-Roig, Rosabel, Merma-Molina, Gladys y Urrea-Solano, Mayra, «The power of storytelling. Some aspects of James I’s Libre dels Feits as a transmedia storytelling with educational purposes and social and political psychology», en Vicent J. Escartí y Rafael Roca (eds.), En los márgenes de la Historia: marginales y minorías, Zaragoza, Pórtico, 2020: 261-‍268.
• Martínez-Roig, Rosabel, Urrea-Solano, Mayra y Hernández-Amorós, Maria José, «Transmedia Storytelling i coneixement en obert. Clàssics i psicología social en favor de les virtuts del bon govern», en Antonio Cortijo y Elena Sánchez López (eds.), De la innovació al cànon. Noves tendències de recerca en Filologia Catalana: llengua, literatura, educación i cultura, Catarroja / Barcelona, Editorial Afers, 2021: 395-‍427.
• Moll, Francesc de Borja, El Liber Elegantiarum. Lección profesada el día 9 de abril de 1959 en la Cátedra Milá y Fontanals, Barcelona, Universidad de Barcelona, 1960a.
• Moll, Francesc de Borja, «Les sources du Liber Elegantiarum de Joan Esteve», Actas do IX Congreso Internacional de Linguística Românica. 1959, Lisboa, Central de Estudos Filológicos. 1961, vol. II.
• Olmo, Daniel y Sellés, Just I., Al-Azraq. El malson de Jaume I / Al-azraq. La pesadilla de Jaime I, sine locus, autoedición, s/d, https://justselles.com/obra-literaria.
• Paredes, Maria, reseña de “The Liber Elegantiarum by Joan Esteve. A Catalan-Latin dictionary at the crossroads of fifteenth-century European culture”, Zeitschrfit für Katalanistik, 27 (Friburgo de Brisgovia, 2014): 282-‍287.
• Perea Rodríguez, Óscar, «The TV show Game of Thrones as an Educational Axis to Teach Medieval Hispanic Cultures», Imago temporis: medium Aevum, 12 (Lleida, 2018): 471-‍501.
• Polanco, Lluís B., El Liber Elegantiarum de Joan Esteve. Edició crítica i estudi, tesis doctoral Universitat de València, 1995, vol. I.
• Polanco, Lluís B., The Liber Elegantiarum by Joan Esteve. A Catalan-Latin dictionary at the crossroads of fifteenth-century European culture, Turnhout, Brepols, 2012.
• Rico, Albert y Solà, Joan, Gramàtica i lexicografia catalanes, síntesi histórica, Valencia, Universitat de València, 1995.
• Roca, Rafael (ed.), Teodor Llorente, cent anys després, Alicante, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, 2012.
• Sabaté, Flocel, «Poder i territori durant el regnat de Jaume I. Catalunya i Aragó», en Maria Teresa Ferrar Mallol (ed.), Commemoració del VIII Centenari del naixement de Jaume I, Bacrelona, Institut d’Estudis Catalans, 2011, vol. I: 61-‍129.
• Sabaté, Flocel, «L’invisibilità del re e de la visibilità della dinastia nella Corona d’Aragona», en Lucia Berlolini, Arturo Calzoni, Glauco Cantarella y Stefano Carotti (eds.), Il principe invisibile, Turnhout / Mantova, Brepols / Centro Leon Battista Alberti, 2015: 27-‍64.
• Sabaté, Flocel (ed.), Memory in the Middle Ages. Approaches from Southwesterh Europe, Leeds, ARC Humanities Press, 2020.
• Sabaté, Flocel, «Las crónicas medievales Catalans en la legitimación del poder regio», en Esther López Ojeda (coord.), Escribir la Historia. Crónicas y relato en la Edad Media. XXXI Semana de Estudios Medievales, Nájera, 19-‍23 de julio de 2021, Logroño, Instituto de Estudios Riojanos, 2022: 295-‍330.
• Sellés, Just I., Al-Azraq, el visir que somniava la muntanya, sine locus, autoedición, s/d, https://justselles.com/obra-literaria.
• Sellés, Just I., La mirada d’al-Azraq, Alcoi, Marfil, 2007.
• Sellés, Just I., Al-Azraq el Blau. Crònica de la conquista de la Muntanya, sine locus, Almería, Edicions la Muntanya, 2014, https://justselles.com/al-azraq-el-blau-2014.
• Sharrer, Harvey L., «Spanish and Portughese Arthurian Literture», en Norrys J. Lacy (ed.), The New Arthurian Encyclopaedia, Nueva York, Garland, 1991: 425.
• Soldevila, Ferran (ed.), Les quatre grans Cròniques, revisión filológica de Jordi Bruguera, revisión histórica de Maria Teresa Ferrer i Mallol, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans, 2014. Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica, XCVI.
• Stanesco, Michel, Jeux d’errance du chevalier médiéval. Aspectes ludiques de la fonction guerriere dans la littérature du moyen âge flamboyant, Leiden, Brill, 1988.
• Torró, Josep, El naixement d’una colònia (2a ed.). Dominació i resistència a la frontera valenciana (1238-‍1276), Valencia, Publicacions de la Universitat de València, 2006.
• Yates, Francis A., Assaigs sobre Ramon Llull, Barcelona, Empúries, 1985.