Connexions bascocatalanesles impersonals de subjecte suprimit

  1. Fernández, Beatriz 1
  2. Berro, Ane 2
  3. Pérez Saldanya, Manuel 3
  1. 1 Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea
    info

    Universidad del País Vasco/Euskal Herriko Unibertsitatea

    Lejona, España

    ROR https://ror.org/000xsnr85

  2. 2 Universidad de Deusto
    info

    Universidad de Deusto

    Bilbao, España

    ROR https://ror.org/00ne6sr39

  3. 3 Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana Universitat de València
Mostra les afiliacions +
Revista:
Caplletra: revista internacional de filología

ISSN: 0214-8188

Any de publicació: 2024

Número: 76

Pàgines: 93-117

Tipus: Article

DOI: 10.7203/CAPLLETRA.76.28209 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAccés obert editor

Altres publicacions en: Caplletra: revista internacional de filología

Resum

En aquest article analitzarem les impersonals de subjecte suprimit (ang. subject-suppressing impersonals; Blevins 2003), és a dir, les construccions amb un subjecte implícit i indefinit. Aques- tes construccions han rebut el nom de impersonals en basc (Rodet 1992; Ortiz de Urbina 2003; Fernández & Berro 2021) i s’han designat oracions pronominals de subjecte inespecífic en català (Bartra 2002). En totes dues llengües, aquestes construccions impersonals han estat considerades intransitives, ja que, en comptes de dos arguments, només se n’explicita un (o cap). Com a exponent de la intransitivitat d’aquestes construccions, en basc es fa servir l’auxiliar intransitiu izan ‘ser’ en comptes del transitiu *edun ‘haver’. En català, per la seva banda, aquestes construccions presenten el clític pronominal es. En aquest article tractarem de mostrar que, en aquestes construccions, el subjecte suprimit és sintàcticament actiu en totes dues llengües i que, per tant, les construccions poden ser considerades tipològicament com a impersonals de subjecte suprimit (Blevins 2003).

Referències bibliogràfiques

  • Abrines, Bartomeu & Jaume Mateu (2018) «Els verbs de canvi d’estat del català i l’alternança causativa: una proposta sintàctica», Studes Romanes de Brno, 39(1), p. 139-161. [<https://digilib.phil.muni.cz/handle/11222.digilib/138081>; consulta 2022-03-08.]
  • Albizu, Pablo (1997) «En torno a la inacusatividad sintáctica de las construcciones impersonales del euskera», Interlingüística, 8, p. 13-18.
  • Albizu, Pablo (2001) «Sobre la distribución sintáctica de las formas finitas del verbo vasco: condicionamiento léxico y sintáctico», ASJUren Gehigarriak, 35(1), p. 65-106.
  • Alexiadou, Artemis, Elena Anagnostopoulou & Florian Schäfer (2015) External arguments in transitive alternations, Oxford, Oxford University Press.
  • Bartra, Anna (2002) «La passiva i les construccions que s’hi relacionen», dins Joan Solà, Maria-Rosa Lloret, Joan Mascaró & Manuel Pérez Saldanya (ed.), Gramàtica del català contemporani, vol. 2, Barcelona, Empúries, p. 2111-2179.
  • Bartra, Anna (en premsa) «Les construccions passives i impersonals», dins Manuel Pérez Saldanya, Josep Martines, Gemma Rigau & Jordi Antolí (ed.), Gramàtica del català antic, València, Publicacions de la Universitat de València.
  • Berro, Ane, Bernard Oihartzabal & Beatriz Fernández (2018) «Inkoatibo/arazle alternantzia euskaraz eratortzen», Fontes Linguae Vasconum, 126, p. 365-388.
  • Berro, Ane & Beatriz Fernández (2019) «(Euskal) bozak: erdikoak, inkoatiboak eta arazleak», dins Itziar Laka (ed.), Hitzak sarean. Pello Salabururi eskerronez, Bilbao, Euskara Institutua, UPV/EHU, p. 47-64.
  • Berro, Ane, Ane Odria & Beatriz Fernández (2022a) «Person matters in impersonality», Syntax, 25(1), p. 1-41.
  • Berro, Ane, Ane Odria & Beatriz Fernández (2022b) «Indirect causatives in Basque, the syntax of implicit causers and causees», manuscrit, Universidad de Deusto & UPV/EHU.
  • Blevins, James P. (2003) «Passives and impersonals», Journal of Linguistics, 39(3), p. 473-520.
  • Brettschneider, Gunter (1979) «Typological characteristics of Basque», dins Frans Plank (ed.), Ergativity. Toward a Theory of Grammatical relations, Nova York, Academic Press, p. 371-384.
  • Cabredo, Patricia (2017) «Voice and voice alternations», dins Elisabeth Stark & Andreas Dufter (ed.), Manual of Romance morphosyntax and syntax, Berlín, de Gruyter, p. 418-442.
  • CICA = Torruella, Joan, Manuel Perez Saldanya & Josep Martines (dir.), Corpus Informatitzat del Català Antic. [<http://www.cica.cat>; consulta 2022-03-24.]
  • Cinque, Guglielmo (1988) «On si constructions and the theory of arb», Linguistic Inquiry, 19(4), p. 521-582.
  • Collins, Chris (2005) «A smuggling approach to the passive in English», Syntax, 8, p. 81-120.
  • Fabra, Pompeu (1956) Gramàtica catalana, Barcelona, Teide. Fenger, Paula (2018) «How impersonal does one get? A study of man-pronouns in
  • Germanic», Journal of Comparative German Languages, 21, p. 291-325. Fernández, Beatriz & Anna Pineda (2016) Basc per a catalanoparlants (O de com
  • dues llengües tan diferents s’assemblen tant), Argentona, Voliana. Fernández, Beatriz & Ane Berro (2021) «Basque impersonals in comparison»,
  • Linguistics. An Interdisciplinary Journal of the Language Sciences. [<https://www. degruyter.com/document/doi/10.1515/ling-2020-0057/html>; consulta 11-12- 2023>.]
  • Guasti, Maria Teresa (2006) «Analitic causatives», dins Martin Everaert & Henk van Riemsdijk (ed.), The Blackwell companion to syntax, Malden, MA, Blackwell, p. 142-172.
  • Guéron, Jaqueline (2006) «Inalienable possession», dins Martin Everaert & Henk van Riemsdijk (ed.), The Blackwell companion to syntax, Malden, MA, Blackwell, p. 589-638.
  • Haspelmath, Martin (1993) «More on the typology of inchoative/causative verb alternations», dins Bernard Comrie & Maria Polinsky (ed.), Causatives and transitivity, Amsterdam/Filadèlfia, John Benjamins, p. 87-120.
  • Hualde, José Ignacio (1992) Catalan, Londres / Nova York, Routledge. IEC = Institut d’Estudis Catalans (2016) Gramàtica de la llengua catalana, Barcelona,
  • Institut d’Estudis Catalans. IVAP (Herri Arduralaritzaren Euskal Erakundea) (2009) IVAPeko estilo-liburua, HerriArduralaritzaren Euskal Erakundea. Jané, Albert (1998) «Sobre l’ús impersonal del pronom es», Llengua Nacional, 23, p. 20-23.
  • Jaeggli, Osvaldo (1986) «Passive», Linguistic Inquiry, 17(4), p. 587-622.
  • Kibort, Anna (2004) «Passive and passive-like constructions in English and Polish», tesi doctoral, University of Cambridge.
  • Kulikov, Leonid (2010) «Voice typology», dins Jae Jung Song (ed.), The Oxford Handbook of Linguistic Typology, Oxford, Oxford University Press, p. 368-398.
  • Landau, Idan (2010) «The explicit syntax of implicit arguments», Linguistic Inquiry, 41(3), p. 357-388.
  • Le Bruyn, Bert (2014) «Inalienable possession. The status of the article», dins Ana Aguilar-Guevara, Bert Le Bruyn & Joost Zwarts (ed.), Weak referentiality, Amsterdam/Filadèlfia, John Benjamins, p. 311-334.
  • Legate, Julie Anne, Faruk Akkuş, Milena Å ereikaitė, & Don Ringe (2020) «On passsives of passives», Language, 96 (4), p. 771-818.
  • McDonald, Jonathan E. (2017) «An implicit projected argument in Spanish impersonaland passive-se constructions», Syntax, 20(4), p. 353-383.
  • Mendikoetxea, Amaya (1999) «Construcciones con se: medias, pasivas e impersonales», dins Ignacio Bosque & Violeta Demonte (ed.), Gramática descriptiva de la lengua española, vol. 2, Madrid, Espasa Calpe, p. 1631-1722.
  • Mendikoetxea, Amaya (2012) «Passive and se constructions», dins José Ignacio Hualde, Antxon Olarrea & Erdin O’Rourke (ed.), The Handbook of Hispanic Linguistics, Oxford, Blackwell Publishing, p. 477-502.
  • Ormazabal, Javier & Juan Romero (2019) «The formal properties of non paradigmatic SE», Borealis, 8, p. 55-84.
  • Ortiz de Urbina, Jon (1989) Parameters in the Grammar of Basque, Dordrecht, Foris. Ortiz de Urbina, Jon (1991) «Deskribapenetik azalpenetara euskal gramatikan», dins Adolfo Arejita (ed.), Euskal Sintaxiaz, Bilbao, Labayru, p. 11-27.
  • Ortiz de Urbina, Jon (2003) «Impersonal clauses», dins José Ignacio Hualde & Jon Ortiz de Urbina (ed.), A Grammar of Basque, Berlín, de Gruyter, p. 572-591.
  • Ortiz de Urbina, Jon (2006) «Old Basque (medio)passives», ASJU, 40, p. 763-786.
  • Oihartzabal, Beñat (2003) «Lexical causatives and causative alternation in Basque», dins Beñat Oihartzabal (ed.), Inquiries into the lexicon-syntax relations in Basque. Supplements of ASJU, 46, p. 223-253.
  • Pitteroff, Marcel & Florian Schäfer (2019) «Implicit control crosslinguistically», Language, 95, p. 136-184.
  • RAE-ASALE = Real Academia de la Lengua Española & Asociación de Academias de la Lengua Española (2009) Nueva gramática de la lengua española, Madrid, Espasa.
  • Rigau, Gemma (1991) «On the functional properties of AGR», Catalan Papers Working on Linguistics, 1, p. 235-260.
  • Rijk, Rudolf de (2008) Standard Basque. A progressive grammar, Cambridge (Mass.), The MIT Press.
  • Rodet, Ana (1992) «Construccions amb lectura arbitrària en basc», ASJU, 26, p. 145-179.
  • Siewierska, Anna (1984) Passive: a cross-linguistic study, Londres, Croom Helm.
  • Siewierska, Anna (1988) «The passive in Slavic», dins Masayoshi Shibatani (ed.), Passive and voice. Typological Studies in Language, Amsterdam / Filadèlfia, John Benjamins, p. 243-289.
  • Solà, Joan (1987) Qüestions controvertides de sintaxi catalana, Barcelona, Edicions 62.
  • Torn, Reeli (2002) «The status of the passive in English and Estonian», dins Henriëtte, Hendriks (ed.), Working Papers in English and Applied Linguistics, 7, Cambridge, Research Centre for English and Applied Linguistics, p. 81-106.
  • Urrestarazu, Iñigo (2019) «Nire barruko Setatsua: (euskal) boza eta erdiko egiturak», Vitoria-Gasteiz, treball de fi de grau, UPV/EHU.
  • Wheeler, Max W., Alan Yates & Nicolau Dols (1999) Catalan: A comprehensive grammar, Londres, Routledge.
  • Zribi-Hertz, Anne (1982) «La construction ‘se-moyen’ du français et son statut dans le triangle moyen-passif-réfléchi», Linguisticae Investigationes. International Journal of Linguistics and Language Resources, 6, Amsterdam / Filadèlfia, John Benjamins, p. 345-401.
Fuente de los datos: Dialnet