El cas únic de no menys ‘encara que, malgrat això’ en el Curial e Güelfa i un altre italianisme no observat

  1. Martínez-Martínez, Caterina 1
  1. 1 Universitat d'Alacant
    info

    Universitat d'Alacant

    Alicante, España

    ROR https://ror.org/05t8bcz72

Revista:
Scripta: revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna

ISSN: 2340-4841

Año de publicación: 2023

Título del ejemplar: Storie di un mare in comune: cibo, viaggi, lingue, identità i Acostaments al Curial e Güelfa: literatura, llengua i traducció; I-II

Número: 22

Páginas: 559-573

Tipo: Artículo

DOI: 10.7203/SCRIPTA.22.27851 DIALNET GOOGLE SCHOLAR

Otras publicaciones en: Scripta: revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna

Resumen

Resum: El Curial e Güelfa se’ns descobreix com tot un repte filològic a l’hora de caracteritzar el català amerat de multilingüisme i multiculturalitat que presenta; i, encara més, si, atenent a la repercussió d’aquest model de llengua per al català contemporani, examinem la filigrana de construccions amb què està teixit. En aquest treball, ens fixem en la primera i l’única documentació en català de no menys amb el valor concessiu de ‘encara que, malgrat això’. Per fer-ho, recorrem a la lexicografia històrica de les llengües ambientals de la Nàpols de l’època (el francès i l’italià) i a les fonts literàries (autors i textos, obres, tòpics i figures literàries) de què beu l’obra. Així, mirarem de discernir si, efectivament, no menys és un altre italianisme, en aquest cas, no observat fins ara. Viu en el model lingüístic de l’autor, sembla que no menys fou empeltat en un exemple del català del Curial e Güelfa a tall de «transferència lingüística». Paraules clau: Curial e Güelfa, no menys, italià, transferència lingüística, català Abstract: Curial and Guelfa reveals itself to us as quite a philological challenge when it comes to characterizing Catalan, which is rich in multilingualism and multiculturalism; and, even more so, if, considering the repercussion of this language model for contemporary Catalan, we examine the filigree of constructions with which it is woven. In this work, we look at the first and only documentation in Catalan of no menys with the concessive value of ‘even though, in spite of’. To do this, we turn to the historical lexicography of the environmental languages of Naples at the time (French and Italian) and to the literary sources (authors and texts, works, clichés and literary figures) from which the work. Thus, we will try to discern if, indeed, it is another Italianism, in this case, not observed until now. Alive in the author’s linguistic model, it seems that no menys was grafted onto an example of the Catalan of the Curial and Guelfa in the form of «language transfer». Keywords: Curial and Guelfa, no menys, italian, language transfer, catalan

Referencias bibliográficas

  • Anònim (1442 [2007]) Curial e Güelfa, Ferrando, A. (ed.), Toulouse, Anacharsis.
  • Betussi, G. (1547 [2006]) (trad.) Della geneologia de gli Dei de Giovanni Boccaccio, Progetto Manuzio.
  • Boccaccio, G. (1939 [1343]) Elegia di Madonna Fiammetta, ed. a cura de V. Perniconne, Bari: Laterza.
  • Boccaccio, G. (1956 [1353] Il Decamerone, ed. a cura de Branca, Torino: Letteratura Italiana Einaudi.
  • Boccaccio, G. (1967 [1335]) Il Filocolo, ed. a cura de Quaglio & Branca, Milano: Letteratura Italiana Einaudi.
  • Butinyà, J. (2008) «Construir l’humanisme reconstruint la cultura i les fonts del Curial», ponència en el II Encontre internacional Curial e Güelfa: aspectes lingüístics i culturals, Alacant, La Nucia, Universitat d’Alacant.
  • Calvo, C. (2013) «Curial e Güelfa i Boccaccio: influències lingüístiques», Scripta: revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna, 2, pp. 310-324.
  • Compagna, A. M. (2012) «Curial e Güelfa: Texto catalán, contexto italiano», dins Ferrando, A. (coord.) Estudis lingüístics i culturals sobre Curial e Güelfa: Novel·la Cavalleresca anònima del segle XV en llengua catalana, 1, Amsterdam / Philadelphia, John Benjamins Publishing Company, IVITRA, pp. 235-242.
  • Consales, I. (2005) La concessività nella lingua italiana (secoli xiv-xviii), Studi linguistici e di storia della lingua italiana, Roma, Aracne, Collana diretta da Maurizio Dardano, 6.
  • Constans, L. (1904) Le Roman de Troie de Benoît de Sainte-More, Société des Anciens Textes Français, 1, Paris, Librairie de Firmin Didot et Cia.
  • Cuenca, Mª J. (2005) «Connectors i processos de gramaticalització», Caplletra, 38, pp. 259-277.
  • Cuenca, Mª J. (2022) «Language Norm and Usage Change in Catalan Discourse Markers: The Case of Contrastive Connectives», Corpus Pragmatics, 4, pp. 423-448.
  • DCVB = Alcover, A. M. & de Borja Moll, F. (1985) Diccionari Català-Valencià-Balear, Palma: Moll.
  • DEAF = Heidelberger Akademie der Wissenschaften (2020) Dictionnaire Étymologique de l’Ancien Français, Akademie der Wissenschaften des Landes Baden-Württemberg.
  • DECat = Coromines, J. (1980-1991) Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, Barcelona, Curial / La Caixa.
  • DGodefroy = Godefroy, F. (1881-1902) Dictionnaire de l’ancienne langue française, Paris.
  • DMF = ATILF, CNRS & Université de Lorraine (2010) Dictionnaire du Moyen Français.
  • DTL = Tobler, A. & Lommatzsch, E. (1955-1995) Altfranzösisches Wörterbuch (A-V), vol 6, Berlin / Wiesbaden.
  • Ferrando, A. (coord.) (2012a) Estudis lingüístics i culturals sobre Curial e Güelfa: Novel·la Cavalleresca anònima del segle XV en llengua catalana, 2, Amsterdam / Philadelphia: John Benjamins Publishing Company, IVITRA.
  • Ferrando, A. (2012b) «Precaucions metodològiques per a l’estudi lingüístic del Curial e Güelfa», dins Ferrando, A. (coord.) Estudis lingüístics i culturals sobre Curial e Güelfa: Novel·la Cavalleresca anònima del segle XV en llengua catalana, 1, Amsterdam / Philadelphia John Benjamins Publishing Company, IVITRA, pp. 31-88.
  • Ferrando, A. (2018a) «Curial e Güelfa: una recerca apassionant, una obra meravellosa», Caràcters: és una revista de llibres, 83, p. 16.
  • Ferrando, A. (2018b) «El model lingüístic de Curial e Güelfa», Revista Valenciana de Filologia, 1, 2, pp. 39-83.
  • Ferrando, A. (2019) «Els camins del Curial condueixen a Enyego d’Àvalos», Serra d’Or, 714, pp. 48-49.
  • Ferrando, A. & Babbi, A. M. (coords.) (2021) La «cavalleria umanistica» italiana/The Italian «Humanistic Chivalry», Amsterdam / Philadelphia, John Benjamins Publishing Company, IVITRA. Research in Linguistics and Literature, 29.
  • FEW = Wartburg, W. von (1888-1971) Französisches Etymologisches Wörterbuch.
  • GDLI = Accademia della Crusca (1961-2009) Grande Dizionario della Lingua Italiana, Torino, UTET, Grandi Opere.
  • GGrévisse = Grévisse, M. & Goosse, A. (2016) Le Bon Usage, Louvain-la-Neuve, De Boeck Supérieur.
  • GRenzi = Renzi, L., Salvi, G. & Cardinaletti, A. (2001) Grande grammatica italiana di consultazione, II. I sintagmi verbale, aggettivale, avverbiale. La subordinazione, Bologna, Il Mulino.
  • GSalvi = Salvi, G. & Renzi, L. (2010) Grammatica dell’italiano antico, 2, Bologna, Il Mulino.
  • Hofmann, J. B. (1965) Lateinische Syntax und Stilistik, München, C. H. Beck’sche Verlag.
  • Jensen, F. (1986) The Syntax of Medieval Occitan, Tübingen, Max Niemeyer Verlag, Beihefte zur Zeitschrift für Romanische Philologie, 208.
  • Jensen, F. (1990) Old French and Comparative Gallo-Romance Syntax, Tübingen, Max Niemeyer Verlag, Beihefte zur Zeitschrift für Romanische Philologie, 232.
  • Jubinal, A. (1839) Oeuvres Complètes de Rutebeuf, Société Royale des Antiquaires de France, Paris, Chez Édouard Pannier.
  • König, E. (1985) «Where do concessives come from? On the development of concessive connectives», dins Fisiak, J. (ed.) Historical semàntics. Historical word formation, Berlin et al., Mouton, pp. 263-282.
  • König, E. (1988) «Concessive Connectives and Concessive Sentences: Cross-linguistic Regularities and Pragmatic Priciples», dins Hawkins, J. (ed.) Explaining Language Universals, Chapter 6, Oxford, Oxford Handbooks, pp. 145-166.
  • Martines, J. & Martínez-Martínez, C. (en premsa) «La norma i el canvi lexicosemàntic: el cas de desenvolupar», Caplletra.
  • Martines, J. (2012) «Aportació a les novetats lèxiques i semàntiques del Curial e Güelfa», dins Ferrando, A. (coord.) Estudis lingüístics i culturals sobre Curial e Güelfa: Novel·la Cavalleresca anònima del segle XV en llengua catalana, 2, Amsterdam / Philadelphia, John Benjamins Publishing Company, IVITRA, pp. 941-997.
  • Martines, J. (2021) «Història del lèxic i Curial e Güelfa: el cas del verb palesar», dins Ferrando, A. & Babbi, A. M. (coords.) La «cavalleria umanistica» italiana / The Italian «Humanistic Chivalry», Amsterdam / Philadelphia, John Benjamins Publishing Company, IVITRA, pp. 77-125.
  • Martínez-Martínez, C. (2017) «Evolució i procés de gramaticalització del marcador discursiu noresmenys en català antic», Zeitschrift für Katalanistik, 30, pp. 53-76.
  • Martínez-Martínez, C. (2020) Origen i evolució dels connectors de contrast en català, Alacant / Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana / Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • Martínez-Martínez, C. (2021) «Baldament en el Curial e Güelfa: A les portes del valor concessiu», dins Ferrando, A. & Babbi, A. M. (coords.) La «cavalleria umanistica» italiana / The Italian «Humanistic Chivalry», Amsterdam / Philadelphia: John Benjamins Publishing Company, IVITRA, pp. 171-190.
  • Michel, F. (1836) Chronique des Ducs de Normandie de Benoît de Sainte-More, Paris, Imprimerie Royale.
  • Par, A. (1928) «Curial e Güelfa» Notes lingüístiques y d’estil, Barcelona, Biblioteca Balmes.
  • Ridruejo, E. (2021) «Sobre el proceso de gramaticalización de la locución concesiva por más (mucho)», Revista de Historia de la Lengua Española, 16, pp. 101-122.
  • Romano, V. (1360 [1951]) Genealogiae deorum gentilium libri quindecim de Giovanni Boccaccio, vols. 1 i 2, Bari, Gius, Laterza & Figli.
  • Soler, A. (2015) «El lèxic cortès i cavalleresc en Curial e Güelfa: mots patrimonials i interferències culturals», dins Coderch, M. (coord.) Anuario de Estudios Medievales. Innovació, traducció, reescriptura: estudis sobre lèxic i interpretació en textos literaris medievals i en les seves traduccions, Madrid, Editorial CSIC, pp. 109-142.
  • Soler, A. (2017a) La cort napolitana d’Alfons el Magnànim: el context de «Curial e Güelfa», València, Institut d’Estudis Catalans, Servei de Publicacions de la Diputació de València, Institució Alfons el Magnànim, 3 vols.
  • Soler, A. (2017b) «Enyego d’Àvalos, autor de Curial e Güelfa?», Estudis Romànics, 39, pp. 137-165.
  • Soler, A. (2018a) «Les fonts clàssiques de Curial e Güelfa», Scripta: revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna, 12, pp. 152-167.
  • Soler, A. (2018b) «Italians contra catalans?: Rerefons dantesc i circumstàncies històriques d’un episodi de Curial e Güelfa», dins Pérez-Saldanya, M. & Roca, R. (coords.) Del manuscrit a la paraula digital / From Manuscript to Digital Word: Estudis de llengua i literatura catalanes / Studies of Catalan language and literature, Amsterdam / Philadelphia, John Benjamins Publishing Company, IVITRA, pp. 36-49.
  • Soler, A. (2018c) «El català i altres llengües en concurrència a la cort i a la cancelleria napolitanes d’Alfons el Magnànim», Caplletra, 65, pp. 43-67.
  • Soler, A. (2021) «Curial e Güelfa: una novel·la italiana del Quattrocento, de cavalleria humanística, escrita en llengua catalana», dins Ferrando, A. & Babbi, A. M. (coords.) La «cavalleria umanistica» italiana / The Italian «Humanistic Chivalry», Amsterdam / Philadelphia: John Benjamins Publishing Company, IVITRA, pp. 3-16.
Fuente de los datos: Dialnet