L’adverbi totavia al Curial e Güelfaun possible italianisme lèxic

  1. Antolí Martínez, Jordi 1
  1. 1 Universitat d'Alacant
    info

    Universitat d'Alacant

    Alicante, España

    ROR https://ror.org/05t8bcz72

Aldizkaria:
Scripta: revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna

ISSN: 2340-4841

Argitalpen urtea: 2023

Zenbakien izenburua: Storie di un mare in comune: cibo, viaggi, lingue, identità i Acostaments al Curial e Güelfa: literatura, llengua i traducció; I-II

Zenbakia: 22

Orrialdeak: 533-558

Mota: Artikulua

DOI: 10.7203/SCRIPTA.22.27850 DIALNET GOOGLE SCHOLAR

Beste argitalpen batzuk: Scripta: revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna

Garapen Iraunkorreko Helburuak

Laburpena

Resum: L’adverbi totavia constitueix un mot singular de la llengua del Curial e Güelfa tant per la freqüència com pels valors que presenta a l’obra. Això ja ha estat observat en diversos estudis previs, que han considerat aquesta excepcionalitat com a resultat de la interferència del francès o de l’italià, o que l’han qualificada de cultisme. En aquest estudi pretenem analitzar l’ús del mot a l’obra i formular una hipòtesi sobre la singularitat que planteja. Per a fer-ho, caracteritzarem l’adverbi semànticament i funcional en català antic, amb una perspectiva diacrònica (s. xii-xvi), i contrastarem els resultats obtinguts amb els del Curial e Güelfa. D’altra banda, i prenent com a fonament diversos estudis sobre els derivats de tota via en francès, italià i castellà, compararem els resultats obtinguts amb les dades sobre aquests adverbis al s. xv. De l’estudi, concloem que la caracterització del mot al Curial e Güelfa no es correspon amb la de totavia en català antic ni amb la del paral·lel francès; en canvi, s’acosta més a la del castellà coetani i, sobretot, a la de l’italià tuttavia. Concloem, doncs, que es tracta d’un –possible– nou italianisme semàntic.Paraules clau: adverbis temporals i aspectuals, català antic, Curial e Güelfa, llengües en contacte, gramaticalitzacióAbstract: The adverb totavia is a singular word in the language of the Curial e Güelfa, both because of its frequency and because of the values it presents in the work. This has already been observed in several previous studies, which have considered this exceptionality as a result of interference from French or Italian, or which have qualified it as cultism. In this study, we intend to analyse the use of the word in the novel and to formulate a hypothesis about its singularity. To do so, we will characterise the adverb semantically and functionally in Old Catalan, with a diachronic perspective (12th-16th century), and we will contrast the results obtained with those of the Curial e Güelfa. On the other hand, and taking as a basis several studies on the derivatives of TOTA VIA in French, Italian and Spanish, we will compare the results obtained with the data on these adverbs in the 15th century. In this study, we conclude that the characterisation of the word in the Curial e Güelfa does not correspond to that of totavia in Old Catalan nor to that of the French parallel; it is closer to the characterisation of the adverb in contemporary Spanish and, above all, to that of the Italian tuttavia. We conclude, therefore, that we are dealing with a –possible– new semantic Italianism. Keywords: temporal and aspectual adverbs, old Catalan, Curial and Güelfa, languages in contact, grammaticalization

Erreferentzia bibliografikoak

  • Antolí Martínez, Jordi M. (2021) “Observacions sobre l’expressió dels sentiments en el «Curial e Güelfa»”, dins Ferrando, A. / Babbi, A. M. (eds.), Enyego (Inico) d’Àvalos e ‘Curial e Guelfa’, Amsterdam/Nova York, John Benjamins Publishing Company, pp. 139-154.
  • Antolí Martínez, Jordi M. (en premsa) “Els adverbis de temps i aspecte (i expressions relacionades)”, dins Martines, J. /Pérez-Saldanya, M. / Rigau, G. (eds.), Gramàtica del Català Antic.
  • Borreguero, M. / Herrero, F. J. (2019) “La gramaticalización del lat. TOTA VIA en español y en italiano: valores temporales y adversativos”, ZrP, 135/4, pp. 1007-1041.
  • Bosque, I. (2016) “Vínculos semánticos entre las interpretaciones del adverbio «todavía»”, dins Lopéz Serena, A. / Narbona Jiménez, A. / del Rey Quesada, Santiago (eds.), El español a través del tiempo. Estudios ofrecidos a Rafael Cano Aguilar, vol. 1, Sevilla, Universidad de Sevilla, pp. 203-228.
  • Calvo Rigual, C. (2013) “Curial e Güelfa i Boccaccio: influències lingüístiques.” Scripta. Revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna, 2, pp. 310-324.
  • Casanova, E. (2012) “Los cultismos en Curial e Güelfa”, dins Ferrando, A. (ed.), Estudis lingüístics i culturals sobre Curial e Güelfa, Londres, John Benjamins Publishing Company, pp. 911-940.
  • CICA = Torruella, J. / Pérez Saldanya, M. / Martines, J. (dirs.) Corpus Informatitzat del Català Antic. http://cica.cat/index.php
  • CIGCMod = Martines, J. / Martines, V. (dirs.) Corpus Informatitzat de la Gramàtica del Català Modern, Alacant, ISIC-IVITRA.
  • CODOLCAT = Quetglas Nicolau, P. J. (dir.) (2013) Corpus Documentale Latinum Cataloniae, Barcelona, Institució Milà i Fontanals.
  • Colón, G. (2011) “Curial e Güelfa: català o valencià?”, dins Colón, G. (ed.), Lexicografia, lèxic i crítica textual, Castelló de la Plana/Barcelona, Fundació Germà Colon/Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 283-290.
  • Colón, G. / Garcia, A. (1999) Furs de València, vols. I-VIII, Barcelona, Barcino.
  • Colón, G. / Garcia, V. (2002) Furs de València, vol. IX, Barcelona, Barcino.
  • Comas, Antoni (1968) “Escolis a Curial e Güelfa”, dins Assaigs sobre literatura catalana, Barcelona, Tàber, pp. 45-107
  • DAguiló = Aguiló i Fuster, M. (1914-1934) Diccionari Aguiló, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.
  • DALLA = Academia de la Llingua Asturiana (2000) Diccionariu de la Llingua Asturiana. https:// alladixital.org/
  • DCECH = Coromines, J. / Pascual, J. A. (1980-1991) Diccionario crítico etimológico castellano e hispánico, Madrid, Gredos.
  • DCVB = Alcover, A. M. / Moll, F. de B. (1985) Diccionari Català-Valencià-Balear, Moll, Palma de Mallorca.
  • DECat = Coromines, J. (1980-1991) Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana, Barcelona, Curial.
  • DGodefroy = Godefroy, F. (1880-1902) Dictionnaire de l’ancienne langue française et de tous ses dialectes du IXe au XVe siècle, E. Bouillon, París.
  • Dicod’Òc = Lo Congrès permanent de la lenga occitana Dicod’Òc. Multidictionnaire occitan, http://www.locongres.org/index.php/fr/applications/dicodoc-fr/dicodoc-recherche
  • DLevy = Levy, E. (1894-1924) Provenzalisches Supplement-wörterbuch, Leipzig, O. R. Reisland.
  • DMF = Dictionnaire du Moyen Français (2010), ATILF/CNRS/Université de Lorraine. http://www. atilf.fr/dmf.
  • DRAE = Real Academia Española (2014) Diccionario de la lengua española (22a edició), Madrid, Real Academia Española de la Lengua. http://www.rae.es/recursos/diccionarios/drae
  • Ferrando, A. (2007) “Introducció”, dins Curial e Güelfa, Tolosa de Llenguadoc, Anacharsis, pp. 5-35.
  • Ferrando, A. (2012) “Precaucions metodològiques per a l’estudi lingüístic del Curial e Güelfa”, dins Ferrando, A. (ed.), Estudis lingüístics i culturals sobre Curial e Güelfa, Londres, John Benjamins Publishing Company, pp. 31-88.
  • Ferrando, A. (2013) “Joan Olzina, secretari d’Alfons el Magnànim, autor del Curial e Güelfa?”, Estudis Romànics, 35, pp. 443-463.
  • Ferrando, A. (2017) “Nuevas miradas acerca del ‘Curial’”, dins Ribeiro Miranda, J. C. (ed.), En Doiro antr’o Porto e Gaia. Estudos de literatura medieval ibérica, Porto, Estratégias creativas, pp. 19-56.
  • Ferrando, A. (2018) “El model lingüístic de Curial e Güelfa”, Revista Valenciana de Filologia, 2, 39-83.
  • FEW = Wartburg, W. von (1936-1944) Französisches Etymologisches Wörterbuch, Leipzig/Berlín, B. G. Teubner.
  • Giacalone, A. / Mauri, C. (2009), “Dalla continuità temporale al contrasto: la grammaticalizzazione di «tuttavia» come connettivo avversativo”, dins Ferrari, A. (ed.), Sintassi storica e sincronica dell’italiano: subordinazione, coordinazione, giustapposizione, vol. 1, Florència, Cesati, pp. 449-484.
  • GIEC = Institut d’Estudis Catalans (2016) Gramàtica de la llengua catalana, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans.
  • Magaña Juárez, E. (2014) “Adverbios tempoaspectuales: «aún», «luego», «todavía» y «ya»”, dins Company Company, C. (ed.), Sintaxis histórica de la lengua española. Tercera parte: Adverbios, preposiciones y conjunciones. Relaciones interoracionales, vol. 1, Mèxic, Universidad Nacional Autónoma de México/ Fondo de Cultura Económica, pp. 411-458.
  • Martines, J. (2012) “Aproximació a les novetats lèxiques i semàntiques del Curial e Güelfa”, dins Ferrando, A. (ed.), Estudis lingüístics i culturals sobre Curial e Güelfa, Londres, John Benjamins Publishing Company, pp. 941-998.
  • Martines, J. (2021) “Història del lèxic i Curial e Güelfa : El cas del verb palesar”, dins Ferrando, A. / Babbi, A. M. (eds.), Enyego (Inico) d’Àvalos e ‘Curial e Guelfa’, Amsterdam / Nova York, John Benjamins Publishing Company, pp. 77-126.
  • Mauri, C. / Giacalone, A. (2012), “The development of adversative connectives: stages and factors at play”, Linguistics, 50, pp. 191-239.
  • Morera, M. (1999) “Origen y evolución del adverbio temporal español «todavía»”, Revista de Filología de la Universidad de La Laguna, 17, pp. 511-518.
  • Par, Anfós (1928) Curial e Güelfa: notes lingüístiques y d’estil, Barcelona, Biblioteca Balmes.
  • Pauphilet, A. (1923) La Queste del Saint Graal : roman du 13e siècle, Paris, E. Champion.
  • Pieras, F. (1998) “Amor bilingüe: estudi comparatiu del lèxic sentimental a Curial e Güelfa i algunes obres literàries castellanes del segle XV”, dins Actes de l’Onzè Col·loqui Internacional de Llengua i Literatura Catalanes, vol. I, Barcelona, Abadia de Montserrat, pp. 479-493.
  • REW = Meyer-Lübke, W. (1911-1920) Romanisches Etymologisches Wörterbuch, Heidelberg, C. Winter.
  • Rofes, X. (2012) “Les construccions concessives en el Curial e Güelfa”, dins Ferrando, A. (ed.), Estudis lingüístics i culturals sobre Curial e Güelfa, Londres, John Benjamins Publishing Company, pp. 31-88.
  • Solà i Pujols, J. (2002) “Modificadors temporals i aspectuals”, dins Solà, J. / Lloret, M. R. / Mascaró, J. / Pérez Saldanya, M. (eds.), Gramàtica del català contemporani, vol. III, Barcelona, Empúries, cap. 26.
  • Soler, A. (2015), “El lèxic cortés i cavalleresc en Curial e Güelfa: mots patrimonials i interferències culturals”, Anuario de Estudios Medievales, 45/1, pp. 109-142.
  • Soler, A. (2017a) “Enyego d’Àvalos, autor de Curial e Güelfa?”, Estudis Romànics, 39, 137-165.
  • Soler, A. (2017b) La cort napolitana d’Alfons el Magnànim: el context de Curial e Güelfa (3 vols.), València/ Barcelona, Institució Alfons el Magnànim-CVEI/Institut d’Estudis Catalans.
  • Soler, A. (2018) “El català i altres llengües en concurrència a la cort i a la cancelleria napolitanes d’Alfons el Magnànim (1443-1458)”, Caplletra, 65, 43-67.
  • Soutet, O. (1992) La concession dans la phrase complexe en francais. Des origines au XVI siècle, Genève, Droz.
  • TLF = Centre National de la Recherche Scientifique (CNRS) (2004) Trésor de la Langue Française Informatisé, París, CNRS Éditions. http://atilf.atilf.fr/
  • Traugott, E. C. / Dasher, R. B. (2002) Regularity in Semantic Change, Cambridge, Cambridge University Press.
  • Vanderheyden, A. (2003) “Sur tote voie en ancien français”, dins Vanneste, A. (ed.), Mémoire en temps advenir: hommage à Theo Venckeleer, Leuven, Peeters, pp. 467-486.
  • Veny, Joan. 2012. “Valencianitat del Curial”, dins Ferrando, A. (ed.), Estudis lingüístics i culturals sobre Curial e Güelfa, Londres, John Benjamins Publishing Company, pp. 1089-1106.
  • VFaraudo = Faraudo de Saint-Germain, Ll. (en construcció) Vocabulari de la Llengua Catalana Medieval de Lluís Faraudo de Saint-Germain, Barcelona, Institut d’Estudis Catalans. http://www.iec. cat/faraudo/default.asp#top
  • VTreccani = Istituto dell’Enciclopedia Italiana. Vocabolario Treccani. http://www.treccani.it/ vocabolario
  • Wittlin, C. (2012) “Expressions multinominals en Curial e Güelfa”, dins Ferrando, A. (ed.), Estudis lingüístics i culturals sobre Curial e Güelfa, Londres, John Benjamins Publishing Company, pp. 1127- 1135.
Datuen iturria: Dialnet