Las fiestas de moros y cristianoshistoria, clasificación e ideología

Laburpena

Les festes de moros i cristians actuals són el resultat de la fusió de tres festes diferents, o de quatre (segons els tipus de festa), que s'han anat afegint al llarg de la història i es troben fusionades i entrellaçades en tots els llocs on se celebren: - La Festa de Moros i Cristians pròpiament dita o element històric és la més antiga i consisteix en la representació teatral a l'aire lliure d'una comèdia o dues ambaixades, amb la pèrdua i recuperació de la imatge de la Verge o d'un castell que simbolitza la població, rememorant fets històrics ocorreguts normalment durant la Reconquesta. Està representada per comèdies, ambaixades, guerrilles, alardos, desembarcaments, conversió del moro al cristianisme i altres actes similars. És la festa més antiga de les tres, perquè està documentada des de l'Edat mitjana. - La festa patronal o religiosa està representada per les processons, romeries, misses i ofrenes, principalment. Les festes de moros i cristians se celebren actualment amb motiu de les festes patronals de les ciutats i unides a elles. - La festa militar es va afegir a Espanya (a la festa religiosa o patronal, o a la festa de moros i cristians pròpiament dita, a principis del segle XVII, després de la creació de la Milícia del Regne en 1609. Consistia en les antigues parenceries d'armes protagonitzats per les milícies, en els quals es passava revista a la tropa i es realitzava una desfilada militar, i s'ha conservat en l'organització de les actuals comparses (càrrecs de Capità, Alferes, Sergent i Cap, esquadres o blocs en les desfilades, algunes peces dels vestits, etc.) i en la majoria dels actes festers (desfilades, dianes, reardits, salves d'arcabusseria, rode de banderes, etc.). • La festa tradicional consistia bàsicament en danses tradicionals de cada lloc, que es va afegir a la festa de moros i cristians pròpiament dita quan aquesta es va estendre a Amèrica i Filipines. L'estructura de les festes és imprescindible per a classificar-les en diferents tipus. Els elements ideològics principals de les festes de moros i cristians tenen el seu origen en la ideologia feudal de l'Edat Mitjana, van renàixer en el Romanticisme conservador del segle XIX i són bàsicament els mateixos que els elements ideològics principals dels cantares de gesta medievals, com ña Chanson de Roland, en el segle XI, i en el Poema de Mio Cid, en el segle XIII: l'exaltació de la guerra, de la religió cristiana enfront de l'Islam, de la monarquia i de la pàtria, Espanya, que en el segle XIX va substituir en part a l'exaltació de la monarquia del Poema de Mio Cid. Aqueixos elements ideològics medievals, procedents de la ideologia que justificava la Reconquesta i les croades, van ressorgir en el Renaixement, es van mantindre en la ideologia conservadora a la fi del segle XIX i en el segle XX, i es van reforçar durant el franquisme, que era la versió espanyola del feixisme i es basava en els elements ideològics més conservadors, els del carlisme i el falangisme. Actualment, els elements ideològics de les festes de moros i cristians són: la religió, la guerra, el militarisme, la pàtria, la monarquia, la riquesa, el culte a la personalitat, les manifestacions de masses, la discriminació de la dona i el racisme, tot això encobert i embolicat per la diversió, que és el que fa que la població accepte aqueixos valors conservadors. En les festes de la variant valenciana, els elements ideològics conservadors estan més presents en les festes del tipus alcoià que en les de la vall del Vinalopó, en les quals la diversió és més important.