L'univers germànic en el dietarisme català de finals del segle XXun camí poc transitat

Resumo

Preàmbul La Fira de Frankfurt ha estat un punt d’inflexió important o, si voleu, una excusa molt potent per a revisar la molta o poca relació que, al llarg del segles XIX i XX, les literatures alemanya i catalana han mantingut, i per a reflexionar-hi. Un dels primers fruits materials d’aquesta fita és la publicació, per part de l’Institut Ramon Llull, del volum Carrers de frontera: passatges de la cultura alemanya a la cultura catalana (2007), d’obligada consulta. Si llegim amb deteniment aquest compendi d’articles observarem com a penes si s’esmenten autors de dietaris o de literatura autobiogràfica, en general. Si n’hi apareixen no ho fan en relació amb aquestes obres, sinó amb la resta de la producció, ja siga poètica o narrativa. Tanmateix, el dietarisme és una de les manifestacions literàries en què, de manera més explícita, sura el corrent de lectures, i doncs, de possibles influències dels escriptors. Amb major o menor presència de la vida i de la realitat quotidiana, aquesta forma d’escriptura literària presenta, sobretot, una gran profusió d’assaig cultural: especialment, de discurs sobre la literatura; a través de les citacions, de les glosses de lectura o de comentaris crítics més sòlids i estructurats, els autors de dietaris mostren les seues preferències lectores i, molt sovint, evidencien els models de la seua escriptura. Aquesta fira i aquest volum esdevenen un bon marc per situar la nostra proposta d’esbossar el que podria haver estat el germen d’un possible capítol, posem per cas d’aquest Carrers de frontera, que versés sobre la presència del món literari alemany en el dietarisme català de finals del segle XX, i en el qual els noms de Feliu Formosa i d’ Enric Sòria esdevindran recurrents, tot i que també es reconeixeran alguns indicis d’aquest camí germanocatalà en altres autors.