L'Humanisme i la construcció del classicisme cultural a les Filipinesel Regne de València com a estudi de cas

Resum

Aquesta tesi analitza la transmissió, arrelament i transformació de l’Humanisme occidental a les illes Filipines, i el desenvolupament del món lletrat filipí durant l’Edat Moderna, fins a la consolidació d’un classicisme estètic i literari propi per a l’expressió filipina, en el context vuitcentista de recerca d’identitat i independència intel·lectual. Atenent a la “morfologia de les civilitzacions” i a la tradició de la Història de la Cultura de Huizinga, a la llum de la historiografia i l’actual estat de l’art, tractem de donar unitat de pensament a una idea: el Classicisme filipí. Plantegem que, més que una dialèctica que trenca amb el passat i estableix una imposició imperial hispànica, la cultura moderna filipina suposa una continuïtat dialògica amb la cosmovisió vernacla. Si ben bé les formes externes s’hispanitzen, encara perviu el món prehispànic. Ho plantegem, igualment, no com a resistència ‘agencial’ —des de l’anglès agency, la capacitat d’exercir poder contra l’estructura dominant— a la llum de la crítica postcolonial, sinó des del marc de la Història de les Idees i les Mentalitats, i fent ús, en concret, de dos metodologies: el Comparatisme i la Història connectada. En relació amb la primera, proposem una comparació inusitada, sorprenent per inesperada, «València i Filipines». Més concretament, volem proposar la possible influència de la literatura i el Regne de València en el desenvolupament de l’Humanisme a les illes Filipines durant la primera Edat Moderna, i per a la formació d’aquest Classicisme vuitcentista filipí. Estudiem llavors la implantació d’un sistema educatiu, la impremta i la circulació de llibres, i les literatures en llatí i castellà. Seguidament descrivim i analitzem el desenvolupament del teatre escolar i commemoratiu, així com el teatre autòcton, les diferents vessants de la Passió de Crist a l’arxipèlag, i els drames de conquesta de moros i cristians de la Comèdia filipina. Es forma, així, un teatre conscientment nacional, la importància del qual és decisiva per al desenvolupament d’una mentalitat nacionalista. Mateixa estructura temàtica al voltant de la categoria estètica de l’Exòtic dona forma al Romancer filipí, que estudiem a continuació. Ressaltem aleshores la rellevància d’obres com La Passió de Jesu christ, segons que recita lo mestre Gamaliel (c. 1493), la Historia del invencible caballero Don Olivante de Laura, Príncipe de Macedonia, que por sus admirables hazañas vino a ser Emperador de Constantinopla (1564), o el Sacro Monte Parnaso (1687), obres que cal estudiar en ulteriors treballs, així com el procés de transmissió i reescriptura del Romancer hispànic a les Filipines. Pel que fa a la connexió de la Història, plantegem que alguns dels fenòmens culturals i cultemes occidentals exportats a l’Àsia oriental daten d’abans de l’Era dels Descobriments i l’expansió de les nacions europees cristianes. Així, plantegem que la civilització islàmica també és hereva del Mediterrani clàssic. Estudiem com a micro-relat la presència de la figura d’Alexandre el Gran a les Filipines islamitzades abans de l’arribada dels espanyols. Per altra banda, estudiem el decurs com a tòpic literari de «València-com-a-paradís-perdut», des de la literatura àrab del Llevant d’al-Andalus, fins a les illes Filipines, és a dir, des de la fórmula elegíaca medieval (tant àrab com cristiana) a la representació i reconstrucció d’un Regne de València mitificat en una poesia asiàtica. Tractem, aleshores, de relativitzar l’exotisme en un marc de literatura comparada, i d’extraure connexions inusitades des de la literatura àrab valenciana a la literatura filipina en llengües tagala o bicolana. Presentem doncs una tesi que escomet principalment dos tasques i que es pot dividir en dos parts: 1) un estudi preliminar i autònom sobre els diferents aspectes de l’Humanisme a les Filipines, amb un estudi de cas concret sobre el Regne de València i les Lletres Filipines; i 2) la recopilació de set articles ja publicats ordenats segons la matèria tractada en paral·lel amb l’estudi preliminar, i justificats segons els criteris adients a les publicacions científiques, acollint-nos a l’Article 8 del Reglament sobre depòsit, avaluació i defensa de la tesi doctoral de la Universitat de València. Al capdavall, presentem una tesi disciplinàriament filipinista, filològica i classicista, en la variant valenciana de la llengua catalana, manifestant la seua pertinença lingüística en qualsevol estudi científic, i la necessitat, humanística, d’abastir la universalitat des de la paraula.