Fonètica dels parlars baleàrics segons les notes de Manuel Milà i Fontanals. Interpretació i estudi lingüístic, La

Resum

Aquesta tesi es basa a l'estudi d'unes notes inèdites sobre els dialectes catalans en el segle XIX, escrites per Manuel Milà i Fontanals i que avui en dia es conserven a la "Biblioteca Menéndez y Pelayo" de Santander. D'aquest conjunt, s'han triat les notes relacionades amb el català que es parlava a les Illes Balears. A la primera fase de l'estudi, s'han transcrit, interpretat i ordenat les notes relaciones amb la fonètica del baleàric, atès que es tracta de l'informació més sistematitzada, original i novedosa dels apunts esmentats. A la segona fase, un cop feta una introducción general als estudis dialectals publicats per Milà i a les fonts emprades per aquest autor a la confección de les seves notes, s'ha realitzat l'estudi lingüístic de l'informació que contenen sobre el baleàric. En primer lloc, s'ha tractat la descripción del vocalisme tónic i àton del català insular; tot seguit, les dades relacionades amb el consonantisme, recollides per Milà, i que han estat clasificades d'acord amb el mode d'articulació a la qual pertanyen. A tots dos casos s'han individualitzat sempre les tres varietats que formen el baleàric (mallorquí, menorquí i eivissenc), tal com va fer l'autor a les seves notes. En una tercera fase, a les conclusiones generals s'han remarcat les característiques més importants del material estudiat i el seu valor per a la lingüística catalana, que són bàsicament de tres menes: històrico-científic, teòric i lingüístic.