Reception of sign-interpreted TV contentsThe impact of formal parameters on media accessibility

Resum

La interpretació en llengua de signes (ILS) és un dels principals serveis d’accessibilitat als mitjans audiovisuals, juntament amb l’àudiodescripció i la subtitulació. Tot i la seva rellevància, la recerca en aquest camp és incipient. Actualment, les organitzacions de radiotelevisió que ofereixen aquests serveis no compten encara amb guies de bones pràctiques basades en resultats empírics. Aquesta tesi té com a finalitat cobrir parcialment aquest buit de coneixement a partir de l’estudi dels paràmetres formals que afecten la llegibilitat de la ILS i la lectura dels diferents elements visuals de la composició de la pantalla televisiva. El marc conceptual d’aquesta recerca conjumina dos models complementaris sobre els drets dels usuaris de la LS: (1) el model inclusiu d’accessibilitat i (2) el doble estatus social d’aquest grup, com a persones amb una discapacitat sensorial i com a membres d’una comunitat lingüística minoritària. Aquesta tesi té dos objectius: d’una banda, (1) identificar els paràmetres formals d’inserció de la ILS i els seus efectes en l’accessibilitat als contingut televisats. De l’altra, (2) estudiar la recepció i el processament d’un documental interpretat a la LS emprant diferents dissenys. La investigació implementa mètodes mixtos seguint un disseny exploratori seqüencial que integra tres etapes: (1) un estudi inicial qualitatiu, (2) una etapa intermèdia de desenvolupament de l’instrument de mesura psicomètrica i (3) una etapa final amb l’estudi preeminent de naturalesa quantitativa. La primera fase es va dissenyar amb l’objectiu de recollir dades qualitatives de dos dels principals grups d’interès del servei d’ILS a la TV: (1) les intèrprets professionals i (2) els sords signants com a principals usuaris dels serveis d’accessibilitat. Els resultats d’aquesta primera fase de recerca suggereixen que la velocitat i la mida de la intèrpret a la pantalla són els paràmetres formals més importants pel que fa a la llegibilitat, mentre que la posició pot ser un dels paràmetres que condicionen la lectura dels diferents elements visuals de la pantalla. Aquests resultats varen constituir la base per al desenvolupament de les fases posteriors de recerca. L’etapa intermèdia tenia com a objectiu desenvolupar una eina de recollida de dades que pogués implementar un qüestionari accessible en LS i que constituís un instrument vàlid i fiable per avaluar el record visual d’informació en LS. L’etapa quantitativa final va incloure dos estudis experimentals: (1) la captura dels moviments oculars per estudiar els patrons de distribució de l’atenció visual dels signants sords a la pantalla de TV amb ILS incrustada i (2) les proves de record mitjançant qüestionaris de memòria per mesurar l’accessibilitat del contingut. A partir d’aquestes proves quantitatives de recepció, es pot concloure que, a l’hora de produir continguts audiovisuals accessibles que inclouen una finestra per a la ILS en un format televisiu de pantalla dividida, la mida en combinació amb la posició a la pantalla són factors importants a tenir en compte. Els resultats mostren que el format de pantalla òptim per a l’accessibilitat als contingut audiovisuals s’obté mitjançant la combinació d’una finestra de mida mitjana per a la ILS a l’esquerra de la pantalla. Tot i que la visualització de continguts televisius en LS és una tasca complexa que requereix atenció dividida, els resultats d’aquesta tesi mostren que implementar els paràmetres òptims pot tenir un impacte positiu en la llegibilitat i la lectura dels continguts i, en definitiva, sobre la usabilitat i l’accessibilitat global. Aquesta tesi constitueix un primer pas cap a la realització de futurs tests de recepció de la LS dins del camp de l’accessibilitat als mitjans i la traducció audiovisual.