Emigració i canvi lèxicIctiònims dels pescadors valencians a Andalusia

  1. Francesc Xavier Llorca Ibi
Revue:
Llengua i literatura: Revista anual de la Societat Catalana de Llengua i literatura

ISSN: 0213-6554,  2013-9527

Année de publication: 2023

Volumen: 33

Pages: 93-111

Type: Article

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAccès ouvert editor

D'autres publications dans: Llengua i literatura: Revista anual de la Societat Catalana de Llengua i literatura

Résumé

Catalan-speaking seamen and merchants have constantly been found on the Atlantic coast of Andalusia throughout history and have been documented since at least the thirteenth century. This presence has had linguistic consequences which can be seen in the existence of numerous loanwords between Catalan and Spanish in maritime vocabulary. In connection with this dynamic, this article studies the migration process of Catalan-speaking fishermen, especially from the region of Valencia, to the coasts of the province of Cádiz from the eighteenth century until the last third of the twentieth century. This migration was caused by the appearance of a new fishing technique, pair sail trawling, a fishing innovation that gave Valencian fishermen a decisive advantage and spurred a migratory movement towards the coasts of Andalusia. This human and linguistic contact has left a visible mark in the appearance of Atlantic ichthyonyms, such as cavalla (Atlantic mackerel), marraix (shortfin mako), bacallaret (blue whiting) and pinta-roja (catshark).

Références bibliographiques

  • Arias & de la Torre (2019): Manuel Alberto Arias i Mercedes de la Torre, Ictionimia andaluza. Nombres vernáculos de especies pesqueras del «Mar de Andalucía», Madrid: CSIC.
  • Ayza (2005): Alfred Ayza, El món mariner a Peníscola, València: AVL.
  • Beltrán, Monjo & Pérez (2004): Vicent Beltran, Joan-Lluís Monjo i Vicent-Josep Pérez, El parlar de Guardamar, Barcelona: CurialPAM.
  • Cabrera (1997): María Rosario Cabrera, El món mariner a Dénia, Alacant: Institut de Cultura Juan Gil-Albert.
  • CAamarasa(1975): María Estela Camarasa, La pesca en la Provincia de Alicante, Valencia: Universidad de Valencia, Diputación Provincial de Alicante.
  • Cavanilles (1797): Antonio José Cavanilles, Observaciones sobre la historia natural, geografía, agricultura, poblaciones y frutos del Reyno de Valencia, 2 vol., Madrid: Imprenta Real.
  • Chabás (1985): Roque Chabás, El Archivo. Revista Literaria Semanal (1886-1887), Dénia: Reproducció facsímil, Ajuntament de Dénia, Institut d’Estudis «Juan Gil-Albert».
  • ColominA (1991): Jordi Colomina, El valencià de la Marina Baixa, València: Generalitat Valenciana.
  • Cuadrada (2001): Coral Cuadrada, La Mediterrània, cruïlla de mercaders (segles XIII-XV), Barcelona: Rafael Dalmau editor.
  • AlCover & moll (1862-1932): Antoni M. Alcover i Francesc de Borja Moll, Diccionari català-valencià-balear, Palma: Editorial Moll, 10 vols.
  • Coromines (1980-1991): Joan Coromines, Diccionari Etimològic i complementari de la llengua Catalana, Barcelona: Curial, Caixa de Pensions, 9 vols.
  • Institut d’Estudis Catalans (ed.): Diccionari de la Llengua Catalana. ]
  • Acadèmia Valenciana de la Llengua (ed.): Diccionari Normatiu Valencià.
  • Durán (2007): Miquel Duran, Noms i descripcions dels peixos de la mar catalana, vol. I, Mallorca: Moll.
  • Durán (2010): Noms i descripcions dels peixos de la mar catalana, vol. II, Mallorca: Moll.
  • Esteve (1888): Antonio Esteve, «Vocabulario Valenciano-Castellano de los peces que se crían en las costas españolas del Mediterráneo y en los ríos y lagos del reino de Valencia», El Archivo. Revista Literaria Semanal, Dénia: Imprenta de Pedro Botella, ps. 152-158.
  • Europasur (2017): «Un barrio de supervivientes Cuesta del Rayo», Europasur, 11.6.17.
  • Fernández (1995): Cesáreo Fernández, La marina de Castilla, Madrid: Instituto de Estudios Zamoranos, Diputación de Zamora. Reproducció facsímil de l’edició de 1894.
  • Huguet (1991): Alicia Huguet, Catàleg d’espècies d’interès pesquer a Catalunya, Barcelona: Generalitat de Catalunya.
  • Llorca Baus (1985): Carlos Llorca Baus, La Vila del mar, La Vila Joiosa: Ajuntament de la Vila Joiosa.
  • Llorca Ibi (1998): Francesc Xavier Llorca Ibi, El llenguatge mariner de la Marina, tesi doctoral, Alacant: Universitat d’Alacant.
  • Llorca Ibi (2000): El llenguatge mariner de la Marina, Alacant: Publicacions de la Universitat d’Alacant.
  • Alvar, Manuel (1985-1989), Léxico de los marineros peninsulares, 4 vol., Madrid: Arco Libros.
  • LóPez & Arbex (1991): Javier López i Juan Carlos Arbex, Pesquerías tradicionales y conflictos ecológicos (1681-1794). Una selección de textos pioneros, Madrid: Ministerio de Agricultura, Pesca y Alimentación.
  • LóPez (2006): Vicente López, Isla Cristina. Por los caminos de la historia, Huelva: Diputación de Huelva, Ayuntamiento de Isla Cristina.
  • Margalef (1987): Ramon Margalef, La Cala, filla del mar, l’Ametlla de Mar: Confraria de pescadors Sant Pere.
  • Martínez (1992): Antonio Martínez, Terminología marinera granadina, Granada: Universidad de Granada.
  • Martínez (1993): Léxico marinero granadino, Granada: Diputación de Granada.
  • Martorell (2001): Pep Martorell, El món mariner del Cabanyal, València: Engloba Editorial.
  • Mas (1979): Luis Mas, La pesca en Alicante, Alacant: Caja de Ahorros Provincial de Alicante.
  • Orellana (1802): Marc Antoni Orellana, Catalogo dels peixos qu’es crien, e peixquen en lo mar de Valencia, Valencia: Viuda de Martin Peris.
  • Ruso (2012): Antonio Ruso, «Pescadores tabarquinos en Larache, una travesía más allá del Mediterráneo», Canelobre. Tabarca, utopía y realidad, 60, ps. 269-283.
  • San Nicolás (2000): César San Nicolás, El vocabulario de la pesca en el litoral de Cartagena, Cartagena: Ayuntamiento de Cartagena.
  • Segura(1996): Carles Segura, Estudi lingüístic del parlar d’Alacant, Alacant: Generalitat Valenciana, Diputació d’Alacant.
  • Segura (2003): Una cruïlla lingüística. Caracterització del parlar del Baix Vinalopó, Alacant: Universitat d’Alacant, Departament de Filologia Catalana.
  • Sempere & mAs (2021): Maria Àngels Sempere i Antoni Mas, Fons de mar, València: AVL.
  • Simó (1999): Francesc Simó, El món mariner de Vinaròs: Una recerca lingüística, Vinaròs: Editorial Antinea.
  • Soto (2017): María de las Mercedes Soto, El arte de pescar palabras. Terminología marinera gaditana, Cádiz: Universidad de Cádiz.
  • Torres (1977): José Carlos de Torres, «Prestamos en las designaciones andaluzas de peces», dins Manuel Alvar, Terminología marinera del Mediterráneo, Madrid: CSIC, ps. 279-294.
  • Veny (1992): Joan Veny, «De l’occità gronau al català garneu ‘Trigla lyra’», dins Actes del sisè col·loqui d’estudis catalans a nord-Amèrica, ps. 61-88.
  • Veny (1993): «Dos ‘caballas’ advenedizas en dominio catalán», dins Antiqua et nova Romania: estudios lingüísticos y filológicos en honor de José Mondejar en su sexagenario aniversario, vol. 1, ps. 505-524.
  • Viruela (1993): Rafael Viruela, «Difusió de la pesca del bou en el litoral valencià (Segles XVIII i XIX)», Cuadernos de Geografía, 53, ps. 145-161.
La source de données: Dialnet