March en Corellaasimilación, perspectiva e innovación en la tragèdia de Caldesa

  1. Martos, Josep Lluís
Revista:
Boletín de la Biblioteca de Menéndez Pelayo

ISSN: 0006-1646

Año de publicación: 2005

Número: 81

Tipo: Artículo

DOI: 10.55422/BBMP.58 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Boletín de la Biblioteca de Menéndez Pelayo

Resumen

Este trabajo describe la evolución poética de Joan Roís de Corella y delimita su segunda etapa creadora a partir de la Medea, en un momento en el cual la presencia de March en Corella deja de ser circunstancial y se construyen obras como la Tragèdia de Caldesa, que se enmarcan y dialogan con su poesía y con el discurso lírico que se ha generado alrededor de ella. Evalúa las diferentes fuentes que la crítica ha sugerido para esta obra y concluye que, más allá de los Amores y de los Remedia amoris de Ovidio, así como de otras fuentes yuxtapuestas para motivos o estilemas concretos, el poema 47 de Ausiàs March debió un importante referente y, tal vez, su principal impulso creador. Así se demuestra, a partir de una revisión de todo el poema, en paralelo a la Tragèdia de Caldesa, junto a otras poesías de March, como la 46, la 96 y la 99, que dejaron su huella en esta pieza.

Referencias bibliográficas

  • ANNICCHIARICO, Annamaria (1991-1992). «Perché tragedia? Il gioco delle ambiguità nella Tragèdia de Caldesa di Joan Roís de Corella», Boletín de la Real Academia de las Buenas Letras de Barcelona, 53, pp. 59-80.
  • — (1995).Varianti corelliane e «plagi» del «Tirant»: Achille e Polissena, Roma, Schena Editore («Biblioteca della Ricerca: Cultura Straniera», 72).
  • ARCHER, Robert (ed.) (1997). Ausiàs March, Obra completa, Barcelona, Barcanova.
  • BADIA, Lola (1993). «Ficció autobiogràfica i experiència lírica a la Tragèdia de Caldesa de Joan Roís de Corella», en Tradició i modernitat als segles xiv i xv. Estudis de cultura literària i lectures d’Ausiàs March, Valencia-Barcelona, Institut Universitari de Filologia Valenciana-Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 73-91 [1a edició: Homenaje al profesor Antonio Vilanova, 2, Barcelona, Universitat de Barcelona, 1989, pp. 75-93].
  • — (1997). «Ausiàs March i l’enciclopèdia natural: dades científiques per a un discurs moral», en Ausiàs March: textos i contextos, Barcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana-Departament de Filologia Catalana de la Universitat d’Alacant-Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 31-57 («Biblioteca SanchisGuarner», 37).
  • BOHIGAS, Pere (ed.) (2000). Ausiàs March, Poesies, edición revisada por Amadeu-J. Soberanas y Noemí Espinàs, Barcelona, Barcino («Els Nostres Clàssics», B19) [1ª ed.:1952-1959, 5 vols. («Els Nostres Clàssics», A71, A72, A73, A77, A86)].
  • CABRÉ, Lluís, & TORRÓ, Jaume (1995). «“Perché alcun ordine gli habbia ad esser necessario”»: la poesia I d’Ausiàs March i la tradició petrarquista», Cultura Neolatina, 55/1-2, pp. 117-136.
  • CANTAVELLA, Rosanna (1999). «Aspectes argumentals de la Tragèdia de Caldesa», en Ausiàs March i el món cultural del segle XV, ed. Rafael Alemany, Alicante, Universitat d'Alacant-Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, pp. 299-318 («Symposia Philologica», 1) [1a ed. en inglés: «On the Sources of the Plot of Corella's Tragèdia de Caldesa», en The Medieval Mind. Hispanic Studies in Honour of Alan Deyermond, ed. Ian Macpherson y Ralph Penny, Londres, Tamesis Books, 1997, pp. 75-90].
  • CINGOLANI, Stefano Maria (1998). Joan Roís de Corella: la importància de dir-se honest, Valencia, Edicions 3 i 4.
  • — (1999). «L’art al lusiu: Ausiàs March a l’obra de Joan Roís de Corella», en Ausiàs March i el món cultural del segle XV, ed. Rafael Alemany, Alicante, Universitat d'Alacant-Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, pp. 247-263 («Symposia Philologica», 1).
  • CURTIUS, Ernst Robert (1955). Literatura europea y Edad Media latina, 2 vols., México, Fondo de Cultura Económica.
  • FUSTER, Joan (1968). «Lectura de Roís de Corella», en Obres completes, 1, Barcelona, Edicions 62, pp. 285-313 («Clàssics Catalans del Segle xx»).
  • GARRIGA, Carles (1994). «Vidi cum foribus lassus prodiret amator», Els Marges, 51, pp. 86-99.
  • GÓMEZ, Francesc J., & PUJOL, Josep (eds.) (2008). Ausiàs March, Per haver d’amor vida. Antologia comentada, Barcelona, Barcino («Biblioteca Barcino», 3).
  • MARTÍNEZ ROMERO, Tomàs (ed.) (1995). L. A. Sèneca, Tragèdies. Traducció catalana medieval amb comentaris del segle XIV de Nicolau Trevet, 2 vols., Barcelona, Barcino («Els Nostres Clàssics», B14-15).
  • — (1996). «Per a una interpretació del Triümfo de les dones, de Roís de Corella: claus ecdòtiques i literàries», en Miscel·lània Germà Colón, 6, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 37-69 («Estudis de Llengua i Literatura Catalanes», 33).
  • — (1998). «Variacions sobre el tema “Corella i els contemporanis valencians”, Caplletra, 24 (primavera) («Joan Roís de Corella i el seu temps», ed. Albert G. Hauf), pp. 45-65.
  • — (2001). «Joan Roís de Corella interpretat des d’Ausiàs March», Cultura Neolatina, 61/1, pp. 159-194.
  • MARTOS, Josep Lluís (2001). Fonts i cronologia de les proses mitològiques de Joan Roís de Corella, Alicante, Universitat d’Alacant («Biblioteca de Filologia Catalana», 10).
  • — (ed.) (2001). Les proses mitològiques de Joan Roís de Corella: edició crítica, AlicanteBarcelona, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana-Publicacions de l’Abadia de Montserrat («Biblioteca Sanchis Guarner», 55).
  • — (2003). «Escola i aprenentatge literari a través de la traducció: Corella i els mites», Quaderns de Filologia. Estudis Literaris, 8 («Traducció i pràctica literària a l’edat mitjana romànica», ed. Rosanna Cantavella, Marta Haro y Elena Real), pp. 245-266.
  • — (2005). «Amor és tal que, si us obre la porta, / tart s’esdevé que pels altres la tanque: una reinterpretació de la Tragèdia de Caldesa», en Actes del X Congrés Internacional de l’Associació Hispànica de Literatura Medieval, vol. 3, ed. Rafael Alemany, Josep Lluís Martos y Josep Miquel Manzanaro, Alicante, Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana, pp. 1147-1167 («Symposia Philologica», 12).
  • — (2005). «La Lletra consolatòria de Joan Roís de Corella: edició crítica», Revista de Literatura Medieval, 17, pp. 9-30.
  • — (2005). «Sèneca i Roís de Corella», en Actas del IX Congreso Internacional de la Asociación Hispánica de Literatura Medieval (A Coruña, 18-22 de setembre de 2001), 3, ed. Carmen Parrilla y Mercedes Pampín, La Coruña, Universidade da CoruñaEditorial Toxosoutos, 2005, pp. 131-150.
  • — (2005). «“Con li suoi vestimenti asciugare il morto viso della salata acqua, e bagnarlo di molte lagrime”: la Fiammetta en el Leànder y Hero de Roís de Corella», Caplletra, 39, pp. 257-275.
  • — (2008). «La literatura perduda de Joan Roís de Corella: les fonts», Caplletra, 45, pp. 93-112.
  • — (2009). «Sotsmissió amorosa: uns poemes mal editats de Joan Roís de Corella», Llengua & Literatura, 20, pp. 7-25.
  • — (2009). «L’escondit de Joan Roís de Corella», Revista de Poética Medieval, 22, pp. 115-132.
  • MENÉNDEZ PELAYO, Marcelino (1961). Orígenes de la novela, 2, Santander, C.S.I.C. [1a ed.: 1905].
  • PAGÈS, Amédée (1925). Commentaire des poésies d’Auzias March, París, Librairie Ancienne Honore Champion.
  • PARRAMON I BLASCO, Jordi (1995). «Roís de Corella i l'enigma de Caldesa», Miscel·lània Germà Colon, 3, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, pp. 69-79 (Estudis de Llengua i Literatura Catalanes, 30).
  • PUJOL, Josep (1998). «Jo viu lo ray ab la nobla leuseta. Ressons d’una razo a la literatura catalana del segle XV», A Sol Post, 4, pp. 93-100.
  • RICO, Francisco (1982). «Caldesa, Carmesina y otras perversas», en Primera cuarentena y tratado general de literatura, Barcelona, El Festín de Esopo, pp. 91-93.
  • — (1984). «Imágenes del Prerrenacimiento español: Joan Roís de Corella y la Tragèdia de Caldesa», en Estudios de literatura española y francesa, siglos XVI y XVII. Homenaje a Horst Baader, ed. Frauke Gewecke, Frankfurt, Verlag Klaus Dieter Vervuert, pp. 15-27.
  • RIQUER, Martín de (1951-1952). «El escondit provenzal y su pervivencia en la lírica románica», Boletín de la Real Academia de Buenas Letras de Barcelona, 24, pp. 201-224.
  • — (1964). Història de la literatura catalana, 3, Barcelona, Ariel.
  • ROMEU I FIGUERAS, Josep (1984). «Dos poemes de Joan Roís de Corella: A Caldesa i La sepultura», en Quaderns de Filologia. Miscel·lània Sanchis Guarner, 1, Valencia, Universitat de València, pp. 299-308.
  • SEGRE, Cesare (ed.) (1963). Elegia di madonna Fiammetta en Opere di Giovanni Boccaccio, Milán, Mursia, pp. 943-1080.
  • TORRÓ, Jaume (1996). «El mite de Caldesa: Corella al Jardinet d’orats», Atalaya, 7, pp. 103-116.
  • WITTLIN, Curt J. (1997). «La Biblis, Mirra i Santa Anna de Joan Roís de Corella: traduccions modulades, amplificades i adaptades», Anuari de l’Agrupació Borrianenca de Cultura, 8 (Lo gentil estil fa pus clara la sentència. De literatura i cultura a la València medieval, ed. Tomàs Martínez), pp. 175-189.
  • ZWIERLEIN, Otto (ed.) (1986). L. Annaei Senecae Tragoediae, Oxford, Oxford University Press (Scriptorum Classicorum Bibliotheca Oxoniensis).
Fuente de los datos: Dialnet