Del nacionalcatolicisme al “valencianocorrectisme”Breu anàlisi de la dimensió política de la festa de moros i cristians

  1. Alcaraz Santonja, Albert
Revista:
Disjuntiva: Crítica de les Ciències Socials

ISSN: 2659-7071

Año de publicación: 2021

Volumen: 2

Número: 1

Páginas: 37-54

Tipo: Artículo

DOI: 10.14198/DISJUNTIVA2021.2.1.3 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openRUA editor

Otras publicaciones en: Disjuntiva: Crítica de les Ciències Socials

Objetivos de desarrollo sostenible

Resumen

Festivities, as total social facts, present various layers of analysis. Amongst these, the way in which people and government have used such events as a mechanism for political indoctrination and nation-building. A case in point is the Moors and Christians festival, the first documental references of which date from the 16th century. In the middle ages this pageantry represented regal authority, whereas during the early and late modern eras (from the reign of Phillip II of Castile through the Franco regime), they ushered an expansion of National-Catholicism's ideals, using the Battle of Lepanto and various historical events of the misnamed reconquista as central narratives. As of the 18th century the message is expressed through the embassy, a narrative tool which, presently in the Valencian case, traverses between a patriotic exaltation of Spain and different forms of anti-Muslim discourses (19th century texts), through the re-enactment of the conquest of the Kingdom of Valencia by King James I “the Conqueror” within the model of compromise politics and intercultural dialogue (texts from the last third of the 20th century).

Referencias bibliográficas

  • Alcaraz, A. (2006). Moros i Cristians, Una Festa. Picanya: Edicions del Bullent.
  • Alcaraz, A. (2019); La dimensió lúdica i transgressora de les festes de moros i cristians. Sociabilitat, diversió i espectacle en l'origen, evolució i expansió d'una festa moderna (1839-2018). Sant Vicent de la Raspeig: Universitat d'Alacant. Tesi doctoral, recuperada de file:///C:/Users/usuario/Downloads/tesi_doctoral_albert_alcaraz_santonja.pdf (visita el 6/12/2020).
  • Alcaraz, A. i A. Ariño (2001). "Moros i Cristians". A A. Ariño i V. Salavert (dirs.) Calendari de Festes d'Estiu de la Comunitat Valenciana, Festes d'Estiu. València: Fundació Bancaixa, 14-37.
  • Alcaraz, A. i S. Gómez (1999). "Els Moros i Cristians: una festa antiíslàmica?". Cicle de Conferències: El Riff, l'altre occident. València: Museu d'Etnologia de la Diputació de València (inèdit).
  • Ares, B. (1994). "Moros y cristianos en el Corpus Christi colonial", Antropología: revista de pensamiento antropológico y estudios etnográficos, 7, 101-114.
  • Ariño, A. (1992). La ciudad ritual. La fiesta de las fallas. Barcelona: Antrophos.
  • Ariño, A. (1993). "La sociabilidad festera". A CUCÓ, J. (dir.), Músicos y festeros valencianos. València: I.V.A.E.C.M, 129-233.
  • Ariño, A. (1998). "Fiesta y Ritual. Dos Conceptos básicos", Revista d'Etnologia de Catalunya.
  • Asunción, A. (1998). Llibre de Festes de Moros i Cristians de Benetússer.
  • Castelló, A. (2003). Francisco Antonio Peydró y las embajadas. Luces y sombras de una época (1812-1862). Alcoi: Aitana Edicions.
  • Català, L. (2012). Fonaments de la identitat territorial amb especial atenció a la identitat nacional. El cas valencià: Discursos polítics sobre la identitat valenciana entre els militants de base del Bloc, EUPV i PSPV-PSOE. Sant Vicent del Raspeig: Universitat d'Alacant. Tesi doctoral. Recuperada de http://rua.ua.es/dspace/handle/10045/28677; visita el 2/11/2020.
  • Català, L. (2014). "Discursos polítics sobre la identitat territorial en els partits valencians d'esquerra i de centreesquerra", Papers-Revista de Sociologia, 99(2), 187-212. https://doi.org/10.5565/rev/papers.613
  • Connerton, P. (1989). How societies remember. Cambridge University Press. https://doi.org/10.1017/CBO9780511628061
  • Crouzet-Pavan, E. (2014). Renacimientos italianos (1380-1500). València: Universitat de València, Col·lecció Història, 115.
  • Domene, J. F. (1998). "El origen de los textos actuales de las Embajadas Levantinas". a De embajadas y embajadores, I y II Simposium sobre Enjajadas y I Enuentro de Embajadores. Cocentaina: UNDEF.
  • Domene, J. F. (2015). Las fiestas de Moros y Cristianos. Sant Vicent del Raspeig: Publicacions de la Universitat d'Alacant.
  • Domene, J. F. i M. M. Molina Berenguer, Mª Mercedes (coords.) (2003). Textos de las embajadas de la fiesta de moros y cristianos. Petrer: UNDEF i Diputació d'Alacant.
  • Domènech, S. et al. (2002). L'ambaixada de El Camp de Mirra. Camp de Mirra: Ajuntament de Camp de Mirra, Patronat del Tractat d'Almirra.
  • Domènech, S. et al. (2008). El Tractat d'Almisrà. Edició a cura de Conca, María i Guia, Josep. València: Universitat de València.
  • Durkheim, E. (2011). Las formas elementales de la vida religiosa. México D.F.: Colofón (original en francès publicat en 1912).
  • Ferre, J. V. (2020). Les ambaixades de moros i cristians de Bocairent. Del manuscrit de 1865 a l'actualitat. Bocairent: Centre d'Estudis Locals-Ajuntament de Bociarent.
  • Flor, V. (2012). Noves glòries a Espanya. Anticatalanisme i identitat valenciana. Catarroja: Afers.
  • Flores, F. J. (2003). De la aventura al teatro y la fiesta. Moros y cristianos. Múrcia: Nausícaä.
  • García Miralles, A. (1996). a II Congreso Nacional de la fiesta de Moros y Cristianos. Ontinyent: UNDEF, 424.
  • Garrido, Ó. (2014). Aproximación a los antecedentes, las causas y las consecuencias de la Guerra de África (1859-1860) desde las comunicaciones entre la diplomacia española y el Ministerio de Estado. Madrid: Instituto Universitario General Gutiérrez Mellado-Uned. Tesi doctoral, recuperada de http://e-spacio.uned.es/fez/eserv/tesisuned:IUGM-Ogarrido/Garrido_Guijarro_Oscar_Tesis.pdf (visita el 28/11/2020).
  • Gómez, S. (2004). "El sentimentari ideològic espanyol a través de les ambaixades festives morocristianes del segle XIX". Programa de Festes de Moros i Cristians en Honor al Santíssim Crist de l'Agonia. Ontinyent: Societat de Festers del Santíssim Crist de l'Agonia, 194-205
  • González Hernández, M. A. (1999). Moros y Cristianos. Del alarde medieval a las fiestas reales barrocas (siglos XV-XVIII). Monforte del Cid: Ajuntament de Monforte del Cid-Diputació d'Alacant, 1999.
  • Hernández, G. M. (1996). Falles i franquisme a València. Catarroja: Afers.
  • Hervieu-Léger, D. (2005). La religión, hilo de memoria. Barcelona: Hender.
  • Homobono, J. I. (2004). "Fiesta, ritual y símbolo: epifanías de las identidades", Zainak, Cuadernos de Antropología-Etnografía, 26, 37.
  • Homobono, J. I. (2012). "Dimensiones nacionalitarias de las fiestas populares: lugares, símbolos y rituales políticos en las romerías vascas", Zainak, Cuadernos de Antropología-Etnografía, 35, 43-95.
  • Narbona, R. (2017). La ciudad y la fiesta: cultura de la representación en la sociedad medieval. Madrid: Síntesis.
  • Mira, J. F. (1985). Crítica de la nació pura. Vaència: Tres i Quatre.
  • Mira, J. F. (1997). Sobre la nació dels valencians. València: Tres i Quatre.
  • Pinyol, J. i A. Bosch (2010). "El 'Te Deum' gironí de Ferran VII: una aproximació a l'obra de Rafael Compta". Annals de l'Institut d'Estudis Girondins, 51, 331-352.
  • Piqueras, A. (1996). La identidad valenciana. La difícil construcción de una identidad colectiva. Madrid: Escuela Libre Editorial.
  • Sanmartín, J. J. (2012). "La retórica del poder en Franco (1939-1945): Discurso político y afirmación autoritaria". A C. Navajas, C. i D. Iturriaga (coords.), III Congreso Internacional de Historia de Nuestro Tiempo. Logroño: Universidad de la Rioja, 251-256.
  • Smith, A. D. (2000). Nacionalismo y modernidad. Un estudio crítico de las teorías recientes sobre naciones y nacionalismo. Madrid: Istmo.
  • Tasa, C. (2018). "Les afinitats col·lectives". A J. Ronda i C. Tasa (coords.), Un romanç per a la festa. Modesto Mora, Callosa d'en Sarrià, 1860. Callosa d'en Sarrià: Ajuntament de Callosa d'en Sarrià.
  • Zerubavel, E. (2003). Time Maps: Collective Memory and the Social Shape of the Past. Chicago: The University of Chicago Press. https://doi.org/10.7208/chicago/9780226924908.001.0001
Fuente de los datos: Dialnet