Mercè rodoreda, patrimonialització i arts escèniques (1975-1999)

Resumo

En aquesta tesi doctoral s’estudia el procés de patrimonialització de l’escriptora catalana Mercè Rodoreda i Gurguí (1908-1983), a través de a) la recepció diversificada de la seva figura i la seva obra durant els anys 1975-1999 i, especialment, b) el repertori d’espectacles basats en textos no dramàtics (prosa i poesia) que es van estrenar en aquest període, tot i que també es té en compte la dramatúrgia original. Amb un mètode de caire analític i comparatiu, i seguint una periodització cronològica, es constata que les dramatúrgies i les posades en escena analitzades (bàsicament, teatre de text i dansa) aporten nous abordatges estètics i artístics a l’obra rodorediana, així com lectures ideològiques que depassen les temàtiques de fons dels originals, tot enriquint-los amb perspectives noves (la feminista, la social i la històrica, sobretot). D’altra banda, el sector teatral es revela com un dels agents que contribueix considerablement a la internacionalització de la figura i l’obra de Rodoreda. Al seu torn, la participació de les institucions públiques esdevé decisiva per a una patrimonialització completa de l’escriptora i la seva literatura, però cal tenir present, també, l’impuls de baix a dalt, és a dir, la via que obren els agents de creació vinculats a les arts escèniques, responsables d’aportar la dimensió estètica, artística i ideològica a aquest procés.