De las políticas comensales a las relaciones socialescerámicas áticas en La Bastida de les Alcusses (Moixent, Valencia)

  1. Iván Amorós López 1
  2. Jaime Vives-Ferrándiz Sánchez 2
  1. 1 INAPH, Universidad de Alicante
  2. 2 SIP-Museo de Prehistoria, Diputación de Valencia
Revista:
Archivo español de arqueología

ISSN: 0066-6742

Año de publicación: 2022

Volumen: 95

Tipo: Artículo

DOI: 10.3989/AESPA.095.022.03 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Archivo español de arqueología

Resumen

Se presenta el repertorio completo de cerámica ática de La Bastida de les Alcusses (Moixent, Valencia), un oppidum ibérico de corta ocupación en el siglo IV a. C. El material es una muestra representativa porque procede de casas, edificios públicos, calles y puertas. Las 29 formas identificadas se agrupan en cuatro grandes grupos funcio-nales: la vajilla de mesa supera el 98 % del conjunto y los elementos de tocador, la iluminación y otros objetos consti-tuyen el restante 2 %. Las importaciones están presentes en todos los espacios construidos y pudieron haber formado parte de la vajilla de buena parte de los habitantes y de sus estrategias comensales. Acumulaciones inusuales de varias decenas de piezas son lotes almacenados, bien en un almacén colectivo, bien en las casas. Los servicios funcionales de comida y bebida se reparten regularmente entre varias casas. En residencias ricas no hay importaciones, lo que se explica porque hubo diferencias en las expresiones materiales de elites heterogéneas.

Información de financiación

Parte del trabajo realizado en este artículo ha sido realizado con los proyectos de los Planes Nacionales de Investigación HAR2008/0435y HAR2014/54414-P, y con el proyecto LIMOS. Litoral y Montaña. Arqueología del cambio social en las comarcas meridionales de laComunidad Valenciana(PROMETEO19/035) financiado por la Generalitat Valenciana.

Financiadores

Referencias bibliográficas

  • Adroher, A. M., Sánchez, A. y De la Torre Castellano, I. (2016). “Cerámica ática de barniz negro de Iliberri (Granada, España)Análisis crono-estadístico de un contexto cerrado”. Portvgalia Nova Serie, 37, pp. 5-38.
  • Amorós López, I. (2019). Ideología, poder y ritual en el paisaje ibérico. Procesos sociales y prácticas rituales en el área central de la Contestania. Trabajos Varios del SIP, 123. Valencia: Museo de Prehistoria de Valencia - Diputación de Valencia.
  • Aranda, G., Montón, S. y Sánchez Romero, M. (eds.) (2011). Guess Who’s Coming to Dinner: Feasting Rituals in the Prehistoric Societies of Europe and the Near East. Oxford: Oxbow Books.
  • Aranegui, C., Jodin, A., Llobregat, E., Rouillard, P. y Uroz, J. (1993). La nécropole ibérique de Cabezo Lucero. Guardamar de Segura, Alicante. Madrid: Casa de Velázquez-Instituto de Cultura Juan Gil Albert.
  • Asensio, D. y Sanmartí, J. (1998). “Consideracions metodològiques en relació a l’estudi de les activitats comercials en època protohistórica. Comerç i vies de comunicació (1000 aC-700 dC)”. En: XI Col·loqui Internacional d’Arqueologia de Puigcerdà, Puigcerdà, pp. 17-32.
  • Beazley, J. D. (1968). Attic Red-Figure Vase Painters. Vol. I, II y III. Oxford: Clarendon Press.
  • Blánquez, J. (2000). “Conjunto de vasos áticos del silicernio de Los Villares (Albacete)”. En: Cabrera, P. y Sánchez, C. (eds.), Los griegos en España. Tras las huellas de Heracles. Madrid: Ministerio de Cultura, pp. 411-412.
  • Boardman, J. (1989). Athenian Red Figure Vases. The Classical Period. London: Thames & Hudson Ltd.
  • Bonet Rosado, H. y Mata Parreño, C. (2002). El Puntal dels Llops. Un fortín edetano. Serie Trabajos Varios del SIP, 99. Valencia: Diputación de Valencia.
  • Bonet Rosado, H. y Vives-Ferrándiz Sánchez, J. (eds.) (2011). La Bastida de les Alcusses. 1928-2010. Valencia: Diputación de Valencia.
  • Bonet, H.; Grau, I. y Vives-Ferrándiz, J. (2015). “Estructura social y poder en las comunidades ibéricas de la franja central mediterránea”. Arqueo Mediterrània, 14, pp. 251-272.
  • De Hoz, J. (2011). “Lengua y escritura”. En: Bonet, H. y Vives-Ferrándiz, J., La Bastida de les Alcusses. 1928-2010. Valencia: Diputación de Valencia, pp. 221-237.
  • De Hoz García-Bellido (2014). Inscripciones griegas de España y Portugal. Madrid: Real Academia de la Historia.
  • Díes, E., Bonet, H., Álvarez, N. y Pérez Jordà, G. (1997). “La Bastida de les Alcusses (Moixent): resultados de los trabajos de excavación y restauración. Años 1990-1995”. Archivo de Prehistoria Levantina, XXII, pp. 215-295.
  • Dietler, M. (1999). “Rituals of commensality and the politics of state formation in the princely societies of early Iron Age Europe”. En : Ruby, P. (ed.), Les princes de la Protohistoire et l’émergence de l’état. Collection de l’École Française de Rome, 252. Roma : École Française de Rome, pp. 135-152.
  • Dietler, M. y Hayden, B. (2001). Feasts: Archaeological and Ethnographic Perspectives on Food, Politics and Power. Washington y Londres: Smithsonian Institution Press.
  • Domínguez Monedero, A. J. (2017). “Cincuenta años de investigaciones sobre las cerámicas griegas de la península Ibérica (1967-2017)”. En: Aquilué, X., Cabrera, P., Orfila, M. (eds.), Homenaje a Glòria Trias Rubiés. Cerámicas griegas de la Península Ibérica: cincuenta años después (1967-2017). Barcelona: Centro Iberia Graeca, pp. 44-59.
  • Earle, T. (1997). How chiefs come to power: The political economy in Prehistory. Redwood: Stanford University Press.
  • Fletcher, D., Pla, E. y Alcácer, J. (1965). La Bastida de les Alcuses I (Mogente - Valencia). Trabajos Varios del SIP, 24. Valencia: Diputación Provincial de Valencia.
  • Fletcher, D., Pla, E. y Alcácer, J. (1969). La Bastida de les Alcuses II (Mogente - Valencia). Trabajos Varios del SIP, 25. Valencia: Diputación Provincial de Valencia.
  • García Cano, J. M. (1982). Cerámicas griegas de la región de Murcia. Murcia: Editora Regional.
  • García Cano, J. M. (1997). Las necrópolis ibéricas de Coimbra del Barranco Ancho (Jumilla. Murcia) I. Las excavaciones y estudio analítico de los materiales. Murcia: Universidad de Murcia.
  • García Cano, J. M. (1998). “La cerámica ática. Museo de El Cigarralejo, Mula, Murcia”. Boletín de la Asociación Española de Amigos de la Arqueología, 38, pp. 161-174.
  • García Cano, J. M., Page, V., Gallardo, J., Ramos, F., Hernández Carrión, E. y Gil González, F. (2008). El mundo funerario ibérico en el Altiplano Jumilla-Yecla (Murcia): la necrópolis de El Poblado de Coimbra del Barranco Ancho. Investigaciones de 1995-2004. II.- Las incineraciones y los ajuares funerarios. Murcia: Fundación Adendia.
  • García Martín, J. M. (2004). El comercio de cerámicas griegas en el sur del País Valenciano (siglos VIII al IV a.C.). Tesis doctoral, Universidad Autónoma de Madrid.
  • García Martín, J. M. y Grau Mira, I. (1997). “Les ceràmiques gregues als jaciments ibèrics de l’Alcoià i el Comtat”. Recerques del Museu d’Alcoi, 6, pp. 119-130.
  • Grau Mira, I. (2010). “Vajillas mediterráneas y prácticas de comensalidad en el área central de la Contestania Ibérica”. En: Mata, C., Pérez Jordà, G. y Vives-Ferrándiz, J. (eds.), De la cuina a la taula. IV Reunió d’economia en el primer mil·lenni a.C. Saguntum-PLAV, Extra 9. Valencia: Universidad de Valencia, pp. 263-270.
  • Grau Mira, I. y Segura Martí, J. M. (2013). El oppidum ibérico de El Puig d’Alcoi. Asentamiento y paisaje en las montañas de la Contestania. Alcoi: Ajuntament d’Alcoi-Museu Arqueològic Camil Visedo.
  • Guérin, P. (2003). El Castellet de Bernabé y el horizonte Ibérico Pleno edetano. Trabajos Varios del SIP, 101. Valencia: Diputación de Valencia.
  • Kern, J. H. C. (1954). “Notice sur une oenochoé attique à glaçure noire au Museé de Préhistoire de Valencia (Espagne)”. Archivo de Prehistoria Levantina, V, pp. 141-146.
  • Lamboglia, N. (1952). “Per una classificazione preliminare della ceramica campana”. En Atti del I Congresso di Studi Liguri. Bordighera, pp. 139-206.
  • Lamboglia, N. (1954). “La ceramica precampana della Bastida”. Archivo de Prehistoria Levantina, V, pp. 105-139.
  • Mata Parreño, C., Pérez Jordà, G. y Vives-Ferrándiz Sánchez, J. (eds.) (2010). De la cuina a la taula. IV Reunió d’Economia del primer mil·lenni. Saguntum-PLAV, Extra-9. Valencia: Universidad de Valencia.
  • Morel, J.-P. (1991). “La céramique attique à vernirs noir en Ibérie et á Carthage: une comparaison”. Huelva Arqueológica, XIII (2), pp. 323-344.
  • Pereira, J. (2010). “Estudio del ajuar cerámico de la tumba nº 155 de Baza”. En: Chapa, T., Izquierdo, I. (coords.), La dama de Baza. Un viaje femenino al más allá. Madrid: Ministerio de Cultura, pp. 137-147.
  • Picazo, M. (2015). “La vajilla de los días de fiesta: cerámica ática en una casa de finales de siglo V a.C. de Ullastret”. Archivo Español de Arqueología, 88, pp. 25-37.
  • Principal Ponce, J. y Ribera i Lacomba, A. (2013). “El material más apreciado por los arqueólogos. La cerámica fina. La cerámica de barniz negro”. En: Ribera i Lacomba, A. (coord.), Manual de cerámica romana. Del mundo Helenístico al Imperio Romano. Alcalá de Henares: Museo Arqueológico Regional, pp. 41-146.
  • Py, M. (dir.) (1993). DICOCER. Dictionnaire des Céramiques Antiques (VIIèmes. Av. N. È.-VIIèmes. de n. è.) en Méditerranée nord-occidentale (Provence, Languedoc, Ampurdan). Lattara, 6. Lattes: Association pour la Recherche Archéologique en Languedoc Oriental.
  • Raux, S. (1998). “Méthodes de quantification du mobilier céramique. Etat de la question et pistes de réflexion”. En: Arcelin, P. y Tuffeau-Libre, M. (dir.), La quantification des céramiques. Conditions et protocole. Actes de la table ronde du Centre Archéologique Européen du Mont Beuvray (Glux-en-Glenne, 7-9 avril 1998), coll. Bibracte, 2, p. 11-16.
  • Richter, G. M. y Milne, M. J. (1935). Shapes and Names of Athenian Vases. New York: The Metropolitan Museum of Art.
  • Rodríguez Pérez, D. (2019). “La vida social de la cerámica ática en la península ibérica: la amortización de las copas Cástulo de tipo antiguo”. Archivo Español de Arqueología, 92, pp. 71-88.
  • Rouillard, P. (1991). Les grecs et la Péninsule Ibérique du VIII au IV siècle avant Jésus-Christ. Paris: Publications du Centre Pierre Paris 21.
  • Sánchez, C. (1992). El comercio de productos griegos en Andalucía Oriental. Siglos V-IV a.C. Estudio tipológico e iconográfico de la cerámica. Col. tesis doctorales, 1495/92. Madrid: Universidad Complutense.
  • Sanmartí, J. (2000). “Les relacions comercials en el món ibèric”. En: C. Mata y G. Pérez Jordà (eds.), Ibers. Agricultors, artesans i comerciants. III Reunió sobre economia en el món ibèric, Saguntum-PLAV, Extra-3. Valencia: Universidad de Valencia, pp. 307-328.
  • Sanmartí, J. (2004). “From local groups to early states: the development of complexity in protohistoric Catalonia”. Pyrenae, 35, pp. 7-41.
  • Sanmartí, J. y Asensio, D. (2017). “Pottery imports and social organization. Theoretical-methodological principles, and a case study of the 4th century BC in the Iberian coast”. En: Aquilué, X., Cabrera, P. y Orfila, M. (eds.), Homenaje a Glòria Trias Rubiés. Cerámicas griegas de la Península Ibérica: cincuenta años después (1967-2017). Barcelona: Centro Iberia Graeca, pp. 338-347.
  • Sardà Seuma, S., Garcia i Rubert, D. y Moreno Martínez, I. (2016). “Feasting, Phoenician Trade and Dynamics of Social Change in Northeastern Iberia: Rituals of Commensality in the Early Iron Age Settlement of Sant Jaume (Alcanar, Catalonia)”. Journal of Mediterranean Archaeology, 29 (1), pp. 37-60.
  • Sparkes, B. A. y Talcott, L. (1970). Black and Plain Pottery of the 6th, 5th and 4th Centuries B.C. (The Athenian Agora, XII). Princeton: American School of Classical Studies at Athens.
  • Tortajada Comeche, G. (2012). “Las herramientas de carpintería en la Bastida de les Alcusses (Moixent, Valencia)”. Archivo de Prehistoria Levantina, XXIX, pp. 289-308.
  • Trías de Arribas, G. (1967-1968). Cerámicas griegas de la Península Ibérica. Valencia: The William L. Bryant Foundation.
  • Ure, A. D. (1927). Sixth and Fifth Century Pottery from Rhitsona, Oxford: Oxford University Press.
  • Verdú Parra, E. (2015). La necrópolis de l’Albufereta (Alacant). Ritos y usos funerarios en un contexto de interacción cultural. Serie Mayor, II. Alicante: MARQ-Diputación de Alicante.
  • Vives-Ferrándiz, J. (2008). “Negotiating colonial encounters: hybrid practices and consumption in eastern Iberia (8th-6th centuries BC)”. Journal of Mediterranean Archaeology, 21 (2), pp. 241-272.
  • Vives-Ferrándiz Sánchez, J. (2013). “Del espacio doméstico a la estructura social en un oppidum ibérico. Reflexiones a partir de la Bastida de les Alcusses”. En: Gutiérrez, S. y Grau, I., eds., De la estructura doméstica al espacio social. Lecturas arqueológicas del uso social del espacio. Alicante: Universidad de Alicante, pp. 95-110.
  • Vives-Ferrándiz, J., Bonet, H., Carrión, Y., Ferrer, C., Iborra, P., Pérez, G., Quesada, F. y Tortajada, G. (2015). “Ofrendas para una entrada: un depósito ritual en la Puerta Oeste de la Bastida de les Alcusses (Moixent, Valencia)”. Trabajos de Prehistoria, 72 (2), pp. 282-303.