L'origen medieval de la Festa de Moros i Cristians
- 1 Universitat d'Alacant - Universidad de Alicante, España
ISSN: 2174-5668
Any de publicació: 2014
Número: 5
Pàgines: 91-106
Tipus: Article
Altres publicacions en: Baluard
Resum
La festa de Moros i Cristians a dia d'avui està implantada en moltes poblacions de la província d'Alacant i és part de la identitat cultural actual de aquests municipis, però la seua història és la suma de les festes que estaven permeses des de l'Edat Mitjana fins a l'Edat Moderna. En aquest treball es pretén assenyalar que un dels orígens de la Festa de Moros i Cristians era a les festes reials realitzades i permeses per la monarquia, i un altre, estava en les festes religioses, i especialment, en la festa de Corpus Christi. A això caldria sumar-li aquelles festes o celebracions amb ús d'armes, és a dir, els festejos amb elements militars que van donar lloc al que avui dia coneixem com la Festa de Moros i Cristians.
Referències bibliogràfiques
- Álvarez Caravera, J.L., “Guardamar en el País Valencià: Dues décades d’història en el segle XVIII: 1730-1750”, Baluard, 4, Guardamar, 2014, P. 9-92.
- Barrio Barrio, J.A., “La fundación de la villa cristiana de Guardamar por Alfonso X y la conquista de Jaume II”, Revista de Moros y Cristianos, Guardamar, 1996, P. 56-57.
- Barrio Barrio, J.A.,”La villa medieval de Guardamar, 1271-1329”, Alquibla 5, Orihuela, 2000, P. 375-401.
- Barrio Barrio, J.A. (2010): “Guardamar en la edad media. De villa a aldea. La recuperación de la memoria histórica de un centro urbano portuario aminorado por la historia”, en García Menárguez, A. (coord.) Guardamar del Segura. arqueología y museo, Marq, Alicante, P. 186- 197.
- Bellot, P. (2001): Anales de Orihuela, Publicaciones del Casino Orcelitano. Orihuela.
- Bernabé Gil, D. (2010): “Guardamar en la edad moderna”, en García Menárguez, A. (coord.) Guardamar del Segura. Arqueología y Museo, Marq, Alicante, P. 198-211.
- Brisset Martín, D. (1988): Representaciones Rituales hispánicas de conquista. Tesis doctoral, Universidad Complutense de Madrid.
- Carreres Zacarés, S. (1925): Ensayo de una bibliografía de libros de fiestas de Valencia y su reino. Acció Bibliográfica Valenciana, Valencia.
- Gea Calatayud, M. De y García Menárguez, A. (1990): “Castillo de Guardamar (Guardamar del Segura)”, Excavacions arqueològiques de salvament a la Comunitat Valenciana (1984-1988). Intervencions rurals, Valéncia, P. 69-73.
- González Hernández, M.A. (1989): La Fiesta de Moros y Cristianos de Alicante, 1599-1789, mecanoescrit inèdit.
- González Hernández, M.A. 1994. “Fiestas de Moros y Cristianos de Alicante en 1599”, 1490: En el umbral de la modernidad: el Mediterráneo europeo y las ciudades en el tránsito de los siglos XV-XVI, Generalitat Valenciana, Valencia, vol. II, P. 303-310.
- González Hernández, M.A., 1996. La fiesta de Moros y Cristianos: orígenes (siglos XIII-XVIII). Diputación Alicante-Patronato de Turismo, Alicante.
- González Hernández, M.A., 1997. La fiesta de Moros y Cristianos: evolución (siglos XIX-XX). Diputación Alicante-Patronato de Turismo, Alicante.
- González Hernández, M.A., 1998. “Autores de embajadas y textos del siglo XIX en la provincia de Alicante”, De Embajadas y Embajadores, UNDEF, Diputación de Alicante, Alicante, P. 103-107.
- González Hernández, M.A., 1999. Moros y Cristianos. Del alarde medieval a las fiestas reiales barrocas siglos XV-XVIII, Diputación de Alicante-patronato provincial de Turismo.
- Gonzalez Hernández, M.A., 2002. Musulmans, jueus i cristians a les terres del Vinalopó (1404- 1594). Centre d’Estudis Locals del Vinalopó-Mancomunitat de Municipis del Vinalopó, Alacant.
- González Hernández, M.A., 2004. Castalla en el origen de la fiesta de Moros y Cristianos (1473- 1804). Asociación de comparsas de castalla-Diputación de Alicante.
- González Hernández, M.A., 2012. Lo quatorzen capitol. Municipio y monarquía: Orihuela frente a Juan II de Aragón, 1458-1479, mecanoescrit inèdit.
- González Hernández, M.A., 2014. “La guerra de independencia, el cambio político y su influencia en las fiestas de Moros y Cristianos”, Sax en la Guerra de la Independencia, 6, Ayuntamiento de Sax, Universidad de Alicante, Sax, P. 32-35.
- González Hernández, M.A., Domene, J.f. y Vázquez Hernández, v., 2006. Las fiestas de Moros y Cristianos en el Vinalopó. Centre d’Estudis Locals del Vinalopó-Mancomunitat de municipis del Vinalopó, Alicante.
- González Hernández, M.A. y Picatoste Navarro, P., 2007: Rojales en su historia: De alquería medieval a villa reial (1243-1773). Fundación de estudios medievales Jaime II y Ayuntamiento de Rojales.
- Hinojosa Montalvo, J., 1990. Textos para la historia de Alicante. Historia medieval. Instituto de Cultura Juan Gil-Albert-Diputación de Alicante, Alicante.
- Ladero Quesada, M.A., 2004. Las fiestas en la Cultura medieval. Barcelona.
- Maltes, J.B., 1907. Illice ilustrada. Alicante.
- Márquez Galvañ. V., 1999. Los archivos de la fiesta: la historia de las fiestas de Moros y Cristianos a través de dos siglos de documentos. Asociación de Santa Marta, la Vila Joiosa.
- Martínez Teva, C. y García Amorós, J., 1992. Concesión del título de villa reial a Guardamar. Ayuntamiento de Guardamar. Guardamar.
- Muñoz Barberán, M., 1980. “Fiestas y diversiones”, historia región Murciana, VI, ediciones Mediterráneo, Murcia, P. 194-215.
- Narbona, R., 2003. Memorias de la ciudad: Ceremonias, creencias y costumbres en la historia de Valencia. Ayuntamiento de Valencia. Valencia.
- Puigcerver Viudes, A.J., 2014. “La religiosidad en el Guardamar del siglo XVIII”, Baluard, 4, Guardamar, P. 93-156.
- Sala, J., 1698. Sermón panegyrico que en las solemnes fiestas de San Juan Bautista que se celebran en Alicante, Imprenta Carratalá, Alicante.
- Sánchez Doncel, G., 1985.”La más antigua fiesta de Moros y Cristianos”, Revista de Fiestas de Moros y Cristianos de petrer (Alicante), sense paginaR.
- Vidal Tur, G., 1961. Un obispado español, el de Orihuela-Alicante, Alicante.
- Viudes Amorós, J., 2013. “Crónica del puente de piedra de Guardamar, 1772-1929”, Baluard, 3, Guardamar, 2013, P. 133-166.