L’objectivació de la identitat europea en els tractats i declaracions de les institucions europees

  1. Lluís Català Oltra
Revista:
Debats: Revista de cultura, poder i societat

ISSN: 0212-0585,  2530-3074

Año de publicación: 2021

Título del ejemplar: Monogràfic Les estructures emocionals de la sociabilitat

Volumen: 135

Número: 1

Páginas: 127-143

Tipo: Artículo

DOI: 10.28939/IAM.DEBATS-135-1.6 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso abierto editor

Otras publicaciones en: Debats: Revista de cultura, poder i societat

Objetivos de desarrollo sostenible

Resumen

En les últimes dècades els conceptes de «nació» i «identitat territorial» han patit una transformació en els àmbits polítics i acadèmics, amb un canvi de conceptes ètnic-culturals tradicionalment dominants a uns altres de caràcter políticocívic. Els primers tendeixen a definir la identitat a través d'elements objectius (llengua, història, territori, cultura, tradicions, etc.) mentre que els segons adopten un enfocament més subjectiu (bàsicament, «la voluntat de ser»). En aquest treball aprofundim en aquesta transformació en el cas de la identitat europea. Per a això, proposem un enfocament qualitatiu i evolutiu que utilitza textos promoguts per la UE (declaracions i tractats), en els quals la identitat juga un paper rellevant. Realitzem una anàlisi de contingut que selecciona aquells elements que han arribat a objectivar la identitat europea (i, com a contrast, mirem aquells elements que incideixen en la identitat dels Estats membres). Si bé identifiquem un avanç en la concepció políticocivil com a reflex de la tendència general, encara queden elements objectius d'orientació cultural en els textos del segle XXI. Això reflecteix la necessitat de presentar públicament una identitat en construcció com una cosa naturalitzada i com a part d'una realitat construïda a través dels temps. Per a Europa els conceptes amb major presència són «identitat europea» (més freqüent en informes i declaracions breus), «cultura europea» i «patrimoni comú europeu» (més comú en els tractats). Aquests conceptes, en un cert sentit, reflecteixen una realitat determinada.

Referencias bibliográficas

  • Referències Adonnino, P. (1985). People’s Europe: report from the ad hoc committee. Bulletin of the European Communities, 7.
  • Balanyà, B., Doherty, A., Hoedeman, O., Ma’anit, A., Wesselius, E. (2002). Europa S.A. Barcelona: Icaria.
  • Bekemans, L. (2012). The idea of Europe: identity building from a historical perspective. L. Bekemans (Ed.), A value-driven European future (pp. 65-81). New York: Peter Lang. https://doi.org/10.3726/978-3-0352-6233-9.
  • Billig, M. (2006). Nacionalisme banal. Catarroja: Afers-Universitat de València.
  • Carr, K. (2015). Regulating the periphery – shaking the core. European Universtiy Institute Working Papers, 40, 28 pp. https://dx.doi.org/10.2139/ssrn.2728671.
  • Clerc, L. (2014). European identity: the past and the present. M. Holmberg and H-P. Ikäheimo (Eds.), Narratives of Europe (pp. 7-13). Tallin: Eurooppalainen Suomi ry.
  • Delanty, G. (2003). Is there a European identity? Global Dialogue, 5(3-4).
  • ETCD-European Task Force on Culture and Development (1997). In from the margins. Strasbourg: Council of Europe.
  • Etxezarreta, M. (2008). La evolución (perversa) de la política social de la Unión Europea. Revista Internacional de Filosofía Política, 31, 123-138.
  • European Commission (2012). The development of european identity/identities: unfinished business. Brussels: European Commission.
  • European Commission (1992). Tratado de la Unión Europea. Brussels: European Commission.
  • European Commission (1973). Declaration on European Identity. Bulletin of the European Communities, 12, 118-122.
  • Gellner, E. (1983). Nations and Nationalism. Ithaca (NY, US): Cornell University Press.
  • Ferreira, G. B. (2009). What identity for Europe? Social Science Tribune, 14(55), 13-28.
  • Fligstein, N. (2009). Euro-clash. Oxford: Oxford University Press. https://dx.doi.org/10.1093/acprof:oso/9780199580859.001.0001.
  • Fligstein, N., Polyakova, A., Sandholtz, W. (2012). European integration, nationalism and European identity. Journal of Common Market Studies, 50(51), 106-122. https://doi.org/10.1111/j.1468-5965.2011.02230.x.
  • Friese, H. (2004). La otredad de Europa. Política y Sociedad, 41(3), 99-112.
  • Gattermann, K., Högenauer, A.-L., Huff, A. (2016). Studying a new phase of europeanisation of national parliaments. European Political Science, 15(1), 89-107. https://doi.org/10.1057/eps.2015.56.
  • Granja, D. M., and Charpenel, E. (2014). El ideal de la paz perpetua en Rousseau y Kant. Signos Filosóficos, 16(31). https://doi.org/10.15446/ideasyvalores.v65n162.59715.
  • Guth, J. L., and Nelsen, B.F. (2014). Religion in the creation of European and national identities. Oxford Symposium on Religious Studies at the University. Church of St. Mary. December.
  • Habermas, J. (1996). The European Nation State. Ratio Juris, 9(2), 125-137.
  • Hernández, J., and Ramiro, P. (2016). Contra la lex mercatoria. Barcelona: Icaria.
  • Hobsbawm, E. J. (1992). Naciones y nacionalismo desde 1780. Barcelona: Crítica.
  • Hobsbawm, E. J., and Ranger, T. (Comps) (1988). L’invent de la tradició. Vic: Eumo.
  • Hopkins, D. J., and King, G. (2010). A method of automated nonparametric content analysis for social science. American Journal of Political Science, 54(1), 229-247. https://doi.org/10.1111/j.1540-5907.2009.00428.x.
  • Hroch, M. (1996). From national movement to the fully-formed nation. G. Balakrishnan (Ed.), Mapping the nation (pp. 78-97). London: Verso.
  • Innerarity, D. (2013). The political innovation of the European Union. Cuadernos Europeos de Deusto, 48, 51-72. https://doi.org/10.1007/978-3-319-72197-2_7.
  • Innerarity, C., and Acha, B. (2010). Los discursos sobre ciudadanía e inmigración en Europa. Política y Sociedad, 47(2), 63-84.
  • Jansen, T. (ed.) (1999). Reflections on European identity. Brussels: European Commission.
  • Kaelberer, M. (2004). The Euro and European Identity. Review of International Studies, 30, 161-178. https://doi.org/10.1017/S0260210504005996.
  • Kantner, C. (2006). Collective identity as shared ethical self-understanding. European Journal of Social Theory, 9(4), 501-523. https://doi.org/10.1177/1368431006073016.
  • Karlsson, I. (1999). How to define the European identity today and in the future? T. Jansen (Ed.), Reflections on European identity (pp. 63-72). Brussels: European Commission.
  • Keating, A. (2009). Educating Europe’s citizens. Citizenship Studies, 13(2), 135-151. https://doi.org/10.1080/13621020902731140.
  • López Facal, R. (2010). Nacionalismos y europeísmos en los libros de texto. La Historia Enseñada, 14, 9-30. https://doi.org/10.14409/cya.v1i14.1673.
  • McDonald, M. (1999). European identity - an anthropoligical approach. T. Jansen (Ed.), Reflections on European identity (pp. 77-80). Brussels: European Commission.
  • Moes, J. (2008). European identity compared. ECPR 4th Pan-European Conference on EU-Politics, 25-27, 23 pp.
  • Paradés, M. (2013). La identidad española y la identidad europea en el apoyo a la Unión Europea. XIº Congreso Español de Sociología, july. FES, Madrid.
  • Popa, M-C. (2016). Algunas reflexiones sobre el análisis del proyecto europeo como espacio discursivo. Espéculo, 56, 9-16.
  • Přibáň, J. (2009). The juridification of European identity. Constellations, 16(1), 44-58. http://dx.doi.org/10.1111/j.1467-8675.2009.00520.x.
  • Recchi, E., and Salamońska, J. (2014). Keeping the European faith. Partecipazione e Conflitto, 7(3), 509-531. https://doi.org/10.1285/i20356609v7i3p509.
  • Smith, A. D. (2004). Nacionalismo. Madrid: Alianza Editorial.
  • Trausch, G. (1999). Consciousness of European identity after 1945. T. Jansen (Ed.), Reflections on European identity (pp. 21-26). Brussels: European Commission.
  • Tsaliki, L. (2007). The construction of European identity and citizenship through cultural policy. European Studies, 24, 157-182. https://doi.org/10.1163/9789401204156_010.
  • Waldschmidt, A. (2009). Disability policy of the European Union: the supranational level. ALTER-European Journal of Disability Research, 3, 8–23. https://doi.org/10.1016/j.alter.2008.12.002.
  • Wisniewski, E. (2013). The influence of the European Parliament on the European External Action Service. European Foreign Affairs Review, 18(1), 81-102.
  • Wodak, R., and Boukala, S. (2015). European identities and the revival of nationalism in the EU. Journal of Language and Politics, 143, 87-109. https://doi.org/10.1075/jlp.14.1.05wod.
Fuente de los datos: Dialnet