L’encaix de la narrativa sense ficció de Víctor Labrado en el paradigma de la novel·la històrica valenciana

  1. Escandell, Dari 1
  1. 1 Universitat de València
    info

    Universitat de València

    Valencia, España

    ROR https://ror.org/043nxc105

Revista:
Scripta: revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna

ISSN: 2340-4841

Any de publicació: 2019

Títol de l'exemplar: Literatura i espiritualitat en els textos valencians del segle XV // La novel·la històrica en les lletres valencianes: usos del passat en la construcció cultural contemporània

Número: 14

Pàgines: 329-342

Tipus: Article

DOI: 10.7203/SCRIPTA.0.16374 DIALNET GOOGLE SCHOLAR

Altres publicacions en: Scripta: revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna

Resum

Resum: L’escriptor valencià Víctor Labrado (Sueca, 1956) s’ha erigit com un dels grans referents contemporanis en el camp de la novel·la de no-ficció en català, subgènere narratiu que conjumina la intenció metanovel·lesca amb fidedignes discursos testimonials. Ara bé, ¿les obres cabdals de Labrado –peculiars, idiosincràtiques i gens usuals– poden ser considerades també, sense subterfugis ni matisos, novel·la històrica? A grans trets: trames guerracivilistes empeltades d’entrevistes, dosis generoses de periodisme documental i absència gairebé absoluta de ficció. La tècnica i l’estil propi no suposen, però, cap impediment perquè molts llibres seus siguen alhora novel·la històrica, si fem cas dels topoi convinguts per la crítica especialitzada. No debades, aquests exemplars esdevenen, al capdavall, testimoni viu d’un temps passat; vivències i peripècies de gent anònima que rescaten de l’oblit, des de la particularitat més universal, la realitat valenciana d’un segle passat vilment estigmatitzat pel conflicte civil de l’any 1936 i la dictadura consegüent. ¿N’hi ha prou amb això, però, perquè aquesta etiqueta o clixé siga atribuïble també a la resta de la seua obra i trajectòria? El present article analitza a nivell tècnic, argumental i conceptual els llibres essencials de Labrado per tal de determinar quina part de la seua novel·lística sense ficció pot o no considerar-se al seu torn novel·la històrica.Paraules clau: Víctor Labrado, novel·la sense ficció, novel·la històrica, literatura catalana, valencià.Abstract: The Valencian writer Víctor Labrado (Sueca, 1956) has emerged as one of the great contemporary references in the field of the non-fiction novel in Catalan, a narrative subgenre that combines the fictional intention with real testimonial speeches. However, can Labrado’s capital books –peculiar, idiosyncratic and unusual– be considered also, without subterfuges or hints, historical novels? Broadly speaking: are his Spanish civil war plots grafted with interviews, generous doses of documentary journalism and almost absolute absence of fiction, historical novels? Its techniques and style are no impediment to say so, if we pay attention to the topoi agreed by the specialized critic. In fact, these novels become, in short, a living testimony of our past time: they rescue from oblivion the experiences and adventures of anonymous people, from the most universal particularity, and the Valencian reality of a past century stigmatized by the civil conflict of 1936 and the consequent dictatorship. Is that enough, however, to attribute this label to the rest of his literary works? This paper analyses the techniques, the plots and the concepts of Labrado’s essential books to determine what part of his nonfiction novels may or may not be considered historical.Keywords: Víctor Labrado, nonfiction novel, historical novel, Catalan literature, Valencian

Referències bibliogràfiques

  • Alonso, M. (2019) «Veus, la mar», Diari Gran del Sobiranisme, 15/10/2019. Recuperat de: https:// diarigran.cat/2019/10/15/veus-la-mar/
  • Beltran, A. (2009) «La guerra de quatre», Blog del CAL, 27/12/2009. Recuperat de: http://blogdelcal. blogspot.com/2009/12/la-guerra-de-quatre.html
  • Broch, À. (1991a) La literatura catalana dels anys vuitanta, Barcelona, Ed. 62.
  • Broch, À. (1991b) «La novel·la històrica del postfranquisme», L’Avenç, 56, pp. 64-69.
  • Eco, U. (1992) «Postil·la», dins Eco, U. El nom de la rosa, Barcelona, Destino.
  • Escolano, J. M. (2013) «Ressenya de Les trobades. 25 anys d’Escola Valenciana, de Víctor Labrado», Ítaca. Revista de Filologia, 4, pp. 251-256.
  • Fernández-Prieto, C. (1998) Historia y novela. Poética de la novela histórica, Pamplona, Ediciones Universidad de Navarra.
  • Gennette, G. (1982) Palimpsestes, París, Seuil.
  • Guillaumes, T. (2004) «L’Edat Moderna a la novel·la històrica en llengua catalana: anàlisi del fons històric i del marc de producció», Manuscrits, 22, pp. 169-171.
  • Mendiola-Mejía, C. / Gallo-Fernández, C. (2000) «De veras o de novela: Un ensayo en la distinción novela histórica e historiografía», Historia y grafía, 15, pp. 97-117.
  • Milian, À. (2019) «El miracle de les paraules i els peixos», El Temps, 1818, 15/04/2019. Recuperat de: https://www.eltemps.cat/article/6883/el-miracle-de-les-paraules-i-els-peixos
  • Muñoz, G. (2014) «El triomf de la novel·la històrica», País Valencià, Segle XXI, 23/11/2014. Recuperat de: https://paisvalenciaseglexxi.com/2014/11/23/el-triomf-de-la-novel·la-historica/
  • Mur, G. (2019) «Víctor Labrado. La mar està morta», Núvol. El digital de cultura, 10/01/2019. Recuperat de: https://www.nuvol.com/noticies/victor-labrado-la-mar-esta-morta/
  • Murgades, J. (1995) «La mestra», Els Marges: revista de llengua i literatura, 53, p. 117.
  • Labrado, V. (2002) La guerra de quatre, Alzira, Bromera.
  • Labrado, V. (2010 [1a ed. 1995]) La mestra, Alzira, Bromera.
  • Labrado, V. (2015) No mataràs, Alzira, Bromera.
  • Labrado, V. (2017 [1a ed. 2004]) Quan anàvem a l’estraperlo, Algemesí, Andana.
  • Labrado, V. (2018) Veus, la mar, Barcelona, Ed. 62.
  • López-Pampló, G. (2015) «Sinopsi», dins Labrado, V. No mataràs, Alzira, Bromera.
  • Lukács, G. (1976) La novela histórica, Barcelona, Grijalbo.
  • Oleza, J. (1996) «Una nueva alianza entre historia y novela. Historia y ficción en el pensamiento literario del fin de siglo», dins Romera Castillo, J. (ed.) La novela histórica a finales del siglo XX, Madrid, Visor, pp. 81-96.
  • Peris, R. (2017) «Sinopsi», dins Labrado, V. Quan anàvem a l’estraperlo, Algemesí, Andana.
  • Preston, P. (2010) L’holocaust espanyol. Odi i extermini durant la Guerra Civil i després, Barcelona, Base.
  • Salvador, V. (1986) «Estudi introductori», dins Lozano, J. Crim de Germania, València, 3i4, pp. 9-69.
  • Serrahima, M. / Boada, M. T. (1996) La novel·la històrica en la literatura catalana, Barcelona, Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • Simbor, V. (1997) «Sobre la novel·la històrica actual», Caplletra, 22, pp. 105-128.
  • Tiñena, J. (2016) «La novel·la històrica a Catalunya», Catalan Historical Review, 9, pp. 181-196.
  • Torroella, J. (2011) «La novel·la històrica en la narrativa catalana més recent», Serra d’Or, 616, pp. 102-105.
Fuente de los datos: Dialnet