Màgia i fantasia al servei de les nobles nissaguesel cas de Nofra-dona Dolcina en la novel·la històrica de Vicent Josep Escartí
-
1
Universitat d'Alacant
info
ISSN: 2340-4841
Año de publicación: 2019
Título del ejemplar: Literatura i espiritualitat en els textos valencians del segle XV // La novel·la històrica en les lletres valencianes: usos del passat en la construcció cultural contemporània
Número: 14
Páginas: 316-328
Tipo: Artículo
Otras publicaciones en: Scripta: revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna
Resumen
Resum: Dos dels elements més identificables en la novel·la històrica de Vicent Josep Escartí són, per una banda, el component màgic i fantàstic i, per una altra, l’existència de dues nobles nissagues: els Roger i els Arcàngel de Sant Esteve. De fet, la primera ja s’apuntà subtilment en «El fill de Gepa» i es desenvolupà en «Epistolari del Comte de l’Hortxà», primer i segon relat de Barroca mort (1988). Posteriorment, s’estengué a Dies d’ira (1992) ?Days of Wrath (2013)?, Els cabells d’Absalom (1996), Nomdedéu (2002), Naumàquia (2004) i El mas de les ànimes (2019). Amb Espècies perdudes (1997) sorgí el segon llinatge, que continuà en L’abellerol mort (2009), en les quals els Roger també s’endinsen enginyosament. Però, si hi ha un enllaç directe entre ambdues nissagues i que, alhora, encarna el joc fantàstic amb què Escartí impregna la seua obra, són els personatges ?secundaris? de Nofra-dona Dolcina. L’objectiu de l’article serà fer un recorregut per la seua novel·lística gràcies a aquests personatges femenins, els quals serviran per constatar-hi la importància de la màgia i la fantasia. Amb el protagonisme d’una dona en la seua darrera novel·la, El mas de les ànimes, ho torna a posar de manifest. Paraules clau: novel·la històrica valenciana, Escartí, nissagues, personatges femenins, màgia, fantasia.Abstract: Two of the most easily identifiable elements in Vicent Josep Escartí’s historical fiction are, on the one hand, the magical and fantastic component and, on the other hand, the existence of two noble lineages: the Roger family, and the Arcàngel de Sant Esteve family. In fact, the first one subtly appeared already in «El fill de Gepa» and developed in «Epistolari del Comte de l’Hortxà» ?the first and second story within Barroca mort (1988). It subsequently spread to Dies d’ira (1992) ?Days of Wrath (2013)?, Els cabells d’Absalom (1996), Nomdedéu (2002), Naumàquia (2004) and El mas de les ànimes (2019). Espècies perdudes (1997) marked the emergence of the second lineage, which continued in L’abellerol mort (2009), where the Roger family are ingeniously introduced as well. Nevertheless, if a direct link exists between both lineages which simultaneously embodies the fantastic play that pervades Escartí’s work, those are the ?secondary? characters of Nofra-dona Dolcina. This article has as its purpose to make a tour of his novels thanks to these female characters, which will help verify the important role that magic and fantasy play in them. Escartí stresses this once again through the prominence of a woman in his latest novel, El mas de les ànimes. Keywords: Valencian historical fiction, Escartí, lineages, female characters, magic, fantasy.
Referencias bibliográficas
- Cañelles, Isabel (1999) La construcción del personaje literario. Un camino de ida y vuelta, Madrid, Ediciones y Talleres de Escritura Creativa Fuentaja.
- Escartí, Vicent J. (1988) Barroca mort, Alzira, Bromera (Els Nostres Clàssics), 1989 (3a edició, a cura de Vicent Borràs).
- Escartí, Vicent J. (1989) Vent de juliol, Alzira, Fundació Bromera/El Mundo-Levante EMV (Col·lecció «Llegir en valencià»), 2006.
- Escartí, Vicent J. (1992) Dies d’ira, Alzira, Bromera (L’Eclèctica), 1993 (3a edició).
- Escartí, Vicent J. (1996) Els cabells d’Absalom, València, Tres i Quatre.
- Escartí, Vicent J. (1997) Espècies perdudes, València, Tres i Quatre.
- Escartí, Vicent J. (2002) Nomdedéu, Alzira, Bromera (L’Eclèctica).
- Escartí, Vicent J. (2004) Naumàquia, València, Edicions Tàndem.
- Escartí, Vicent J. (2009) L’abellerol mort, Alzira, Bromera (L’Eclèctica).
- Escartí, Vicent J. (2016) «El retrat anònim», El Mundo [relat en línia, I https://bit.ly/35qY0ru; II https://bit. ly/2OCY6X8; III https://bit.ly/35qY0ru].
- Escartí, Vicent J. (2019) El mas de les ànimes, Alzira, Bromera (L’Eclèctica).
- Herrero Herrero, María de los Ángeles (2004) «Un model d’estructura epistolar en la narrativa de Vicent J. Escartí: anàlisi de Barroca mort», en Epístola i Literatura, Denes, Alacant/València, pp. 359-368.
- Herrero Herrero, María de los Ángeles (2007a): «A manera de fer memòria del passat valencià: les novel·les històriques de Vicent Josep Escartí», en Arxius, memòria i literatura. Actes de les Jornades culturals d’Algemesí, 3 i 4 d’abril de 2003, Algemesí, Ajuntament d’Algemesí, pp. 249-263.
- Herrero Herrero, María de los Ángeles (2007b): «Un dietari en l’exili dins l’univers novel·lesc de Vicent Josep Escartí: el cas d’Espècies perdudes (1997)», en Diaris i Dietaris, Denes, Alacant/València, pp. 335-343.
- Herrero Herrero, María de los Ángeles (2015): «Els Roger i els Arcàngels: les nobles nissagues del món escartià o la maquinària de construcció de biografies fictícies per Vicent J. Escartí», en Joaquim Espinós, Antoni Maestre i Isabel Marcillas (ed.) La biografia a examen, Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat, pp. 279-291.
- Lejeune, Philippe (1994) El pacto autobiográfico y otros estudios, Madrid, Megazul-Endymion.
- Mulet i Grimalt, Carles (1991) «El punt de vista femení a l’obra literària de Maria Ibars», L’Aiguadolç, Núm. 16-17, pp. 41-60.
- Sánchez Alonso, Fernando (1998) «Teoría del personaje narrativo (Aplicación a El amor en los tiempos del cólera)», Didáctica. Lengua y Literatura. 10 (ene. 1998), pp. 79-105.
- Simbor, Vicent (1996): «Sobre la novel·la històrica actual», Caplletra, 22, pp. 105-128.