Corporeïtat, conflicte i abjecció en Les mans de la deixebla d’Anna Moner
-
1
Universitat d'Alacant
info
ISSN: 2340-4841
Año de publicación: 2019
Título del ejemplar: Literatura i espiritualitat en els textos valencians del segle XV // La novel·la històrica en les lletres valencianes: usos del passat en la construcció cultural contemporània
Número: 14
Páginas: 358-369
Tipo: Artículo
Otras publicaciones en: Scripta: revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna
Resumen
Resum: Aquest article té per objectiu analitzar la novel·la Les mans de la deixebla d’Anna Moner (2011) com una obra a cavall entre la narració gòtica i l’ambientació històrica en el segle xviii, d’una banda, i com a exponent de la representació de la corporeïtat, d’una altra. Estudiem els mecanismes a través dels quals l’autora construeix tres personatges complexos que giren al voltant del conflicte generat per la naturalesa abjecta (Kristeva 2006) del cos de la protagonista. A partir d’aquest punt, ens proposem explorar com les mans deformades esdevenen un símbol que connecten amb la tradició gòtica (Cornich i Sedgwick 2017) i que en aquesta novel·la funcionen com un agent que distorsiona la psicologia de la protagonista. Estudiarem el procés d’abjecció del personatge principal en relació al rebuig del propi cos i alhora a la instrumentalització d’aquest com a agent capaç de fer trontollar la concepció il·lustrada de la ciència com a mitjà de progrés.Paraules clau: corporeïtat, abjecció, psicologisme, novel·la gòtica, dissecció.Abstract: The main aim of this article is to analyse the novel Les mans de la deixebla by Anna Moner (2011) both as a novel through gothic narration and the historical environment of the XVIII century, and as the exponent of the corporeality’s representation. We study the mechanisms through which the author builds three complex characters that turn around the conflict generated by the abject nature of the main character’s body (Kristeva 2006). From this point on, we look to explore how the deformed hands become into a symbol that connects with the gothic tradition (Cornich and Sedgwick 2017). In this novel, the hands also play the role of a disruptive agent of the main character’s psychology. We will study the abjection process of the main character related to the rejection of the own body and, at the same time, to its instrumentalization as an agent capable of undermining the illustrated conception of science as a means of progress.Keywords: corporeality, abjection, psycologism, Gothic novel, dissection.
Referencias bibliográficas
- Abelló, M. (2002) Al cor de les paraules. Obra poètica 1963-2002, Barcelona, Proa.
- Aliaga, X. (2015) «La mòrbida elegància d’Anna Moner» Núvol, el digital de cultura [última consulta 31/10/2019: https://www.nuvol.com/critica/la-morbida-elegancia-danna-moner/]
- Aliaga, X. (2019) «Anna Moner i l’excursió cap a les profunditats de l’ànima», Blog Xavier Aliaga. Sota la creueta [última consulta 31/10/2019: https://xavieraliaga.cat/2019/07/anna-moner-ilexcursio-cap-a-les-profunditats-de-lanima.html]
- Conrich, I. i Sedgwick, L. (2017) «Hands» dins Conrich, I. i Sedgwick, L. Gothic Dissections in Film and Literature. The boy in parts, Londres, Palgrave Macmillan, pp.131-150.
- Kristeva, J. (2006) Poderes de la perversió. Ensayo sobre Louis-Ferdinand Celine, Mèxic, Siglo Veintiuno Editores.
- López, M. (2008) «Teoría de la novela gótica», Estudios humanísticos. Filología, 30, pp. 187-210.
- Marcer, E. (2012) «El cos és l’altre: simultaneïtat i tacte en la poesia de Montserrat Abelló», Catalan Review, 26, pp.183-199.
- Moner, A. (2011) Les mans de la deixebla, Alzira, Bromera.
- Moner, A. (2015) El retorn de l’hongarès, Alzira, Bromera.
- Moner, A. (2019) La mirada de vidre, Alzira, Bromera.
- Villalonga, A. (2015) «Anna Moner. El retorn de l’Hongarès», Núvol, el digital de cultura [última consulta: 31/10/2019: https://www.nuvol.com/critica/anna-moner-el-retorn-de-lhongares-2/]