La metamorfosis de la ciudad literariatradición y ruptura en La ciudad muerta de Abraham Valdelomar

  1. Martínez-Acacio Alonso, María Elena
Revista:
Lejana: Revista crítica de narrativa breve

ISSN: 2061-6678

Any de publicació: 2015

Títol de l'exemplar: Con sección monográfica: Narrativa peruana

Número: 8

Tipus: Article

DOI: 10.24029/LEJANA.2015.8.94 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAccés obert editor

Altres publicacions en: Lejana: Revista crítica de narrativa breve

Objectius de Desenvolupament Sostenible

Resum

In his novella La ciudad muerta (1991), the Peruvian writer, AbrahamValdelomar (1888-1919), breaks with the traditional perception of Lima as a “ColonialArcadia”. The author follows the modernist Latin American tradition and rewrites theEuropean topic of the “dead city”, thus creating an innovative bohemian and decayingimage of the Peruvian capital. Moreover, the urban space turns into an uncanny territorythat enters a world of fantasy. The spatial and temporal barriers are distorted until themodern city and the colonial city merge in a phantasmagorical and mysterious universewhich stands as a symbolic answer to the transformations that Lima suffered upon thearrival of modernity.

Referències bibliogràfiques

  • BASADRE, Jorge (1980): La multitud, la ciudad y el campo en la historia del Perú (con un colofón sobre el país profundo). Lima, Ediciones Treintaitrés y Mosca Azul Editores.
  • BESSIÈRE, Irène (2001). “El relato fantástico: forma mixta de caso y adivinanza”, en Teorías de lo fantástico. Ed. David Roas. Madrid, ARCO/LIBROS, 83-106.
  • HINTERHÄUSER, Hans (1998): “Ciudades muertas”, en Fin de siglo. Figuras y mitos. Trad. Mª Teresa Martínez. Madrid, Taurus, 41-66.
  • LOZANO, Miguel Ángel (1994): “Una visión simbolista del espacio urbano: la ciudad muerta”, en Actas del I Coloquio Internacional “Literatura y espacio urbano”. Eds. José Carlos Rovira y José Carlos Navarro. Alicante, Caja de Ahorros del Mediterráneo. Fundación Cultural, 60-73.
  • MORA, Gabriela (1996): El cuento modernista hispanoamericano. Lima-Berkeley, Latinoamericana editores.
  • NUÑEZ, Estuardo: “Valdelomar, viajero”, en Letras, 64 (1960), 58-70.
  • ROAS, David (2001): “La amenaza de lo fantástico”, en Teorías de lo fantástico. Madrid, ARCO/LIBROS, 7-46.
  • ROMERO, José Luis (2004): Latinoamérica: las ciudades y las ideas. Buenos Aires, Siglo Veintiuno Editores.
  • ROVIRA, José Carlos (2005): Ciudad y literatura en América Latina. Madrid, Editorial Síntesis.
  • S/A: “Hablando con el Sr. Valdelomar”, en Barranco, 6 (1996), 138-139.
  • SÁNCHEZ, Luis Alberto (1987): Valdelomar o la “belle epoque”. Lima, INPROPESA.
  • TODOROV, Tzvetan (2001):“ Lo extraño y lo maravilloso”, en Teorías de lo fantástico. Ed. David Roas. Madrid, ARCO/LIBROS, 65-82.
  • VALDELOMAR, Abraham (2000): Obras completas. 4 vols. Ed., pról., cron., icon. y notas Ricardo Silva-Santisteban. Lima, Ediciones COPÈ.
  • VALERO JUAN, Eva: “Evocaciones de la Arcadia Colonial en la literatura peruana: de Ricardo Palma a Julio Ramón Ribeyro”, en América sin Nombre, 5-6 (2004), 230-237.
  • VALERO JUAN, Eva: “Independencia y romanticismo en el Perú: tentativa, impostura y derrotero”, en Boletín de la Biblioteca de Menéndez Pelayo, LXXXVI (2010), 253-277.
  • VALERO JUAN, Eva (2003): Lima en la tradición literaria del Perú. De la leyenda urbana a la disolución del mito. Lleida, Edicions de la Universitat de Lleida.
  • ZAVALETA, Carlos Eduardo: “La novela poética peruana en el siglo xx”, en Boletín de la Academia Peruana de la Lengua, 31 (1999), 63-94.