Entre el capital cultural y el capital monetarioLa economía en la música clásica contemporánea

  1. Xavier Mas i Sempere 1
  1. 1 Universitat de València
    info

    Universitat de València

    Valencia, España

    ROR https://ror.org/043nxc105

Zeitschrift:
3c Empresa: investigación y pensamiento crítico

ISSN: 2254-3376

Datum der Publikation: 2017

Ausgabe: 6

Nummer: 2

Seiten: 59-76

Art: Artikel

DOI: 10.17993/3CEMP.2017.060230.60-77 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openDialnet editor

Andere Publikationen in: 3c Empresa: investigación y pensamiento crítico

Ziele für nachhaltige Entwicklung

Zusammenfassung

Despite its abstract and ethereal character, music is one of the most important elements of our society. Constituted as a social fact - and with a remarkable repercussion - it articulates its development in relation to the other elements and actors of society. In our work we show, from interviews and a discussion group, what are the discourses on music and economy by the participants in the field of contemporary classical music: composers, directors, interpreters, cultural and public managers. In this way, we can see, in each case, what value is given and how each group is positioned versus the different types of capital.

Bibliographische Referenzen

  • Adorno, T. W. (2009). Disonancias: Introducción a la sociología de la música. Tres Cantos: Ediciones Akal.
  • Ariño Villarroya, A. (2007). Música, democratización y omnivoridad. Política y Sociedad, 44, 131–150.
  • Attali, J. (1977). Ruidos: ensayo sobre la economía política de la música. València: Ibérica de Ediciones y Publicaciones.
  • Aviñoa, X. (2009). El públic actiu. En La música i el seu reflex en la societat (pp. 39–47). Barcelona: Indigestió Musical SL.
  • Blacking, J. (2007). Música, cultura e experiência. Cadernos de Campo, 16, 201–218.
  • Blacking, J. (2010). ¿Hay música en el hombre?. Madrid: Alianza Editorial.
  • Born, G. y Hesmondhalgh, D. (Eds.). (2000). Western Music and Its Others. London: University of California Press.
  • Bourdieu, P. (1987). Los tres estados del capital cultural. Sociológica, 5, 11–17.
  • Bourdieu, P. (1990). Algunas propiedades de los campos. In P. Bourdieu (Ed.), Sociología y Cultura (pp. 135–141). México: Conaculta.
  • Bourdieu, P. (1991). La distinción: criterio y bases sociales del gusto. Madrid: Taurus.
  • De La Fuente, E. (2007). The ‘New Sociology of Art’: Putting Art Back into Social Science Approaches to the Arts. Cultural Sociology, 1(3), 409–425.
  • Fouce Rodríguez, H. (2010). De la crisis del mercado discográfico a las nuevas prácticas de escucha. Comunicar, 17(34), 65–72.
  • Hennion, A. (2010). Gustos musicales: de una sociología de la mediación a una pragmática del gusto. Comunicar, 17(34), 25–33.
  • Hormigos Ruiz, J. (2008). Música y sociedad: análisis sociológico de la cultura musical de la posmodernidad. Madrid: Ediciones y publicaciones Autor.
  • Idhe, D. (2007). Listening and voice: Phenomenologies of sound. Albany: State University of New York Press.
  • Iglesias Lozano, I. (2001). Situación actual del sector de la música en España. Información Comercial Española, ICE: Revista de Economía, 792, 139–150.
  • Martí i Pérez, J. (2000). Más allá del arte: la música como generadora de realidades sociales. Sant Cugat del Vallès: Deriva Editorial.
  • Mas i Sempere, X. (2013). La presència de la música clàssica contemporània als auditoris de l’Estat espanyol. En L. Arroyo Moliner y M. Simó Solsona (Eds.), VI Congreś Català/Internacional de Sociologia. Societats i cultures, més enllà de les fronteres: Publicacions completes (pp. 618–641). Associació Catalana de Sociologia Institut d’Estudis Catalans.
  • Merriam, A. (2001). Definiciones de «musicología comparada» y «etnomusicología»: una perspectiva histórico-teórica. In F. Cruces & E. All (Eds.), Las culturas musicales: lecturas en etnomusicología (pp. 59–78). Madrid: Editorial Trotta.
  • Nettl, B. (2001). Últimas tendencias en etnomusicología. In F. Cruces & E. All (Eds.), Las culturas musicales: lecturas en etnomusicología (pp. 115–154). Madrid: Editorial Trotta.
  • Nowak, R. (2016). Consuming Music in the Digital Age: Technologies, Roles and Everyday Life. Basingstoke: Palgrave Macmillian.
  • Philo, G., & Miller, D. (2010). Els mercats assassins: estudis culturals, mitjans de comunicació i conformisme. València: Publicacions de la Universitat de València.
  • Roche Cárcel, J. A. y Oliver Narbona, M. (2005). Cultura y globalización: entre el conflicto y el diálogo. Sant Vicent del Raspeig: Publicacions de la Universitat d’Alacant.
  • Silbermann, A. (1967). Estructura social de la música. Madrid: Taurus.
  • Simmel, G. (2003). Estudios psicológicos y etnológicos sobre música. Buenos Aires: Editorial Gorla.
  • Small, C. (1998). Musicking. Middletown: Wesleyan University Press.
  • Tagg, P. (1982). Analysing Popular Music: Theory, Method and Practice. Popular Music, 2, 37–67.
  • Weber, M. (2002). Economía y sociedad: esbozo de sociología comprensiva. Madrid: Fondo de Cultura Económica.