Llengua i ideologia en els partits polítics d'esquerra i centreesquerra del País Valenciàuna aproximació

  1. Català i Oltra, Lluís
Revista:
Treballs de sociolingüística catalana

ISSN: 2013-9136

Ano de publicación: 2014

Título do exemplar: Les ideologies lingüístiques

Número: 24

Páxinas: 113-131

Tipo: Artigo

DOI: 10.2436/20.2504.01.72 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openAcceso aberto editor

Outras publicacións en: Treballs de sociolingüística catalana

Resumo

Since the time of transition to formal democracy in Spain, language has been an element of ideological conflict in Valencia, to the point of becoming one of the issues that has influenced the political process in this territory. Over time, the initial positions on language in the various left-wing and centre-left-wing political parties and the linguistic models have been nuanced, perhaps with the aim to adapt them to Valencia’s linguistic reality. This paper presents the results of an empirical qualitative research study based on grassroots members of political parties (Bloc, EUPV and PSPV-PSOE) to determine their discourse with respect to Valencia’s own specific language and to compare such discourse with the parties’ official guidelines. Generally speaking, it may be concluded that the discourse on Valencia’s specific language which was accepted in the 1970s, based on the thinking of Joan Fuster, has undergone very little change despite the identitary revisions that were initiated in the 1980s and transferred to the parties in the subsequent decades.

Referencias bibliográficas

  • Alcaraz Ramos, Manuel; Isabel i Vilar, Ferran; Ochoa Monzó, Josep (ed.) (2005). Vint anys de la Llei d’ús i ensenyament del valencià. Alzira: Bromera.
  • Anderson, Benedict R. (1993). Comunidades imaginadas: Reflexiones sobre el origen y la difusión del nacionalismo. Mèxic: Fondo de Cultura Económica.
  • Bello Serrat, Vicent (1988). La pesta blava. València: Tres i Quatre.
  • Beltran i Català, Adolf (1994). Un país possible (identitat valenciana i modernització). Tavernes Blanques: L’Eixam.
  • Billig, Michael (2006). Nacionalisme banal. Catarroja: Afers; València: Universitat de València.
  • Blackledge, Adrian (2000). «Monolingual ideologies in multilingual states: language, hegemony and social justice in Western liberal democracies». Estudios de Sociolingüística, vol. 1, núm. 2, p. 25-45.
  • Blommaert, Jan; Verschueren, Jef (2012). «El papel de la lengua en las ideologías nacionalistas europeas». A: Schieffelin, Bambi B.; Woolard, Kathryn A.; Kroskrity, Paul V. (ed.). Ideologías lingüísticas: Práctica y teoría. Madrid: Los Libros de la Catarata, p. 245-273.
  • Burguera i Escrivà, Francesc de Paula (1991). És més senzill encara: digueu-li Espanya. València: Tres i Quatre.
  • Calaforra, Guillem (1994). «La “unitat de la llengua catalana” com a fet científic i argumentum ex auctoritate: revisió crítica». Zeitschrift für Katalanistik, vol. 7, p. 37-56.
  • Calaforra, Guillem (1999). Paraules, idees i accions: Reflexions «sociològiques» per a lingüistes. València: Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana; Barcelona: Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
  • Català Oltra, Lluís (2012). Fonaments de la identitat territorial amb especial atenció a la identitat nacional. El cas valencià: discursos polítics sobre la identitat valenciana entre els militants de base del Bloc, EUPV i PSPV-PSOE. Tesi doctoral. Alacant: Universitat d’Alacant. També disponible en línia a: <http://rua.ua.es/dspace/handle/10045/28677>.
  • Colomer, Agustí [et al.] (1988). Document 88: Destinat (sobretot) a nacionalistes. València: Tres i Quatre.
  • Cucó Giner, Alfons (2002). Roig i blau: La transició democràtica valenciana. València: Tàndem.
  • Duranti, Alessandro (2000). Antropología lingüística. Madrid: Cambridge University Press.
  • Flor i Moreno, Vicent (2009). L’anticatalanisme al País Valencià: identitat i reproducció social del discurs del «blaverisme». Tesi doctoral. València: Universitat de València.
  • Fuster i Ortells, Joan (1962). Nosaltres els valencians. Barcelona: Edicions 62.
  • Gal, Susan; Woolard, Kathryn A. (1995). «Constructing languages and publics: authority and representation». Pragmatics, vol. 5, núm. 2, p. 129-138.
  • Hardt, Michael; Negri, Antonio (2000). Empire. Cambridge, Mass.: Harvard University Press.
  • Herder, Johann Gottfried von (1959). Ideas para una filosofía de la historia de la humanidad. Buenos Aires: Losada.
  • Herder, Johann Gottfried von (1982). Obra selecta. Barcelona: RBA.
  • Hervàs i Martínez, Xavier (2008). «D’UPV al Bloc: el llarg camí del nacionalisme valencià». Lluc: Revista de Cultura i d’Idees, núm. 863 (maig-juny), p. 3-6.
  • Hroch, Miroslav (1996). «From national movement to the fully-formed nation: the nation-building process in Europe». A: Balakrishnan, Gopal (ed.). Mapping the nation. Londres: Verso, p. 78-97.
  • Irvine, Judith T. (1989). «When talk isn’t cheap: language and political economy». American Ethnologist, vol. 16, núm. 2, p. 248-267.
  • Kemiläinen, Aira (1993). «Patriotism and nationalism». A: Iivonen, Jyrki (ed.). The future of the Nation State in Europe. Hants, Regne Unit: Edward Elgar, p. 31-50.
  • Letamendia Belzunce, Francisco (1997). Juego de espejos: Conflictos nacionales centro-periferia. Madrid: Trotta.
  • Mas i Castells, Josep Àngel (2008). El morfema ideològic: Una anàlisi crítica dels models de llengua valenciana. Benicarló: Onada.
  • Mira i Casterà, Joan Francesc (1997). Sobre la nació dels valencians. València: Tres i Quatre.
  • Mollà Beneyto, Damià; Mira Gonzàlez, Eduard (1986). ‘De impura natione’: El valencianisme, un joc de poder. València: Tres i Quatre.
  • Mollà i Orts, Toni (1994). La utopia necessària (nacionalisme i societat civil). Alzira: Bromera; Tarragona: El Mèdol.
  • Pérez Moragón, Francesc (2010). Himnes i paraules: Misèries de la transició valenciana. Catarroja: Afers.
  • Piqueras Infante, Andrés (1996). La identidad valenciana: La difícil construcción de una identidad colectiva. Madrid: Escuela Libre; València: Alfons el Magnànim.
  • Pradilla Cardona, Miquel Àngel (2004). El laberint valencià: Apunts per a una sociolingüística del conflicte. Benicarló: Onada.
  • Saxton, Gregory D. (1998). «Nation, nation-building, and nationalism in the Catalan-speaking cyberspace». Comunicació presentada a l’Annual Meeting of the American Political Science Association (Boston, 3-6 setembre).
  • Smith, Anthony D. (2004). Nacionalismo. Madrid: Alianza Editorial.
  • Soler, Llorenç (2005). Del roig al blau [enregistrament de vídeo]: La transició valenciana. València: Universitat de València.
  • Vila i Moreno, F. Xavier; Galindo Solé, Mireia; Rosselló i Peralta, Carles de (2002). «Algunes consideracions sobre l’adequació del terme “llengua materna”». Llengua i Ús, núm. 24, p. 94-101.
  • Vilar, Pierre (1998). Historia, nación y nacionalismo: Entrevista con Joseba Intxausti. Cuestión nacional y movimiento obrero. Pueblos, naciones, estados. Hondarribia: Hiru.
  • Woolard, Kathryn A. (2008). «Les ideologies lingüístiques: una visió general d’un camp des de l’antropologia lingüística». Revista de Llengua i Dret, núm. 49, p. 179-199.
  • Woolard, Kathryn A. (2012). «Las ideologías lingüísticas como campo de investigación». A: Schieffelin, Bambi B.; Woolard, Kathryn A.; Kroskrity, Paul V. (ed.). Ideologías lingüísticas: Práctica y teoría. Madrid: Los Libros de la Catarata, p. 19-69