Colmenares (L'Alacantí), un hábitat ibérico de llanura en época plena

  1. Moratalla Jávega, Jesús
  2. Segura Herrero, Gabriel
Journal:
Lucentum

ISSN: 0213-2338 1989-9904

Year of publication: 2013

Issue: 32

Pages: 93-114

Type: Article

DOI: 10.14198/LVCENTVM2013.32.04 DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openRUA editor

More publications in: Lucentum

Abstract

In this paper we present the results of the archaeological excavation of Colmenares, a plain rural settlement from the Middle Iberian period, 4th-3rd centuries BC. The study of the archaeological record and ceramic goods show there was an important farming production, though there are still doubts about the specific activity. We also discuss the role of the Iberian rural population and their economical and sociopolitical integration into the territories of the Iberian oppida. This opens new analysis possibilities for the secondary settlement in ancient Iberian Contestania.

Bibliographic References

  • ABAD CASAL, L. y SALA SELLÉS, F., 1993: El poblado ibérico de El Oral (San Fulgencio, Alicante), Trabajos Varios del S.I.P. 90, Valencia.
  • ABAD CASAL, L., SALA SELLÉS, F. (Eds.), GRAU MIRA, I., MORATALLA JÁVEGA, J., PASTOR MIRA, A. y TENDERO PORRAS, M., 2000: Poblamiento ibérico en el Bajo Segura. El Oral (II) y La Escuera, Bibliotheca Archaeologica Hispana 12, Madrid.
  • ALONSO I MARTÍNEZ, N., 1999: De la llavor a la farina. Els processos agrícoles protohistòrics a la Catalunya occidental, Monographies d’Archéologie Méditerranéenne 4, Lattes.
  • ÁLVAREZ GARCÍA, N., 1997: «El Almacén del Templo A: aproximación a espacios constructivos especializados y su significación socio-económica», en M. H. OLCINA DOMÉNECH (Coord.): La Illeta dels Banyets (El Campello, Alicante): estudios de la Edad del Bronce y época Ibérica, 133-170, Alicante.
  • BERNABEU, J., BONET, H. y MATA, C., 1987: «Hipótesis sobre la organización del territorio edetano en época Ibérica Plena: el ejemplo del territorio de Edeta/Llíria», Iberos, I Jornadas sobre el Mundo Ibérico (Jaén, 1985), 137-156, Jaén.
  • BLASCO GARCÍA, C., FERNÁNDEZ CURSACH, J., NAVARRO BELMONTE, C. y SERRANO JAÉN, J., 1999: Documents per a la història d’Elx (De la islamització a les darreries de l’antic règim), Elx.
  • BONET ROSADO, H. y MATA PARREÑO, C., 2008: «Las cerámicas ibéricas. Estado de la cuestión», en D. BERNAL CASASOLA y A. RIBERA LACOMBA (Eds.): Las cerámicas Hispanorromanas. Un estado de la cuestión, 147-169, Cádiz.
  • BONET ROSADO, H. y VIVES-FERRÁNDIZ SÁNCHEZ, J. (Eds.), 2011: La Bastida de les Alcuses. 1928-2010, Valencia.
  • BONET, H., MATA, C. y MORENO, A., 2008: «Iron Age Landscape and Rural Habitat in the Edetan Territory, Iberia (4th–3rd centuries bc)», Journal of Mediterranean Archaeology, 21.2, 165-189.
  • COELLO, F., 1859: Atlas de España por provincias. Alicante, Madrid.
  • DEL ESTAL, J. M., 1990: Corpus documental del reino de Murcia bajo la soberanía de Aragón (1296-1304/05), Alicante.
  • ESPÍ PÉREZ, I., GRAU MIRA, I., LÓPEZ SEGUÍ, E. y TORREGROSA GIMÉNEZ, P., 2009: «La aldea ibérica de l’Alt del Punxó: producción agrícola y asentamiento campesino en el área central de la Contestania, Lucentum, XXVIII, 23-50.
  • FERRER I MALLOL, Mª T., 1988: La frontera amb l’Islam en el segle XIV: cristians i sarraïns al País Valencià, Barcelona.
  • FLETCHER VALLS, D. y SILGO GAUCHE, L., 1992: «El plomo ibérico escrito Serreta I. Comentarios y traducciones», Recerques del Museu d’Alcoi, 1, 9-36.
  • GARCÍA SEMPERE, M., 1990: «Alguns possibles topònims àrabs a la partida de Bacarot (municipi d’Alacant)», Sharq Al-Andalus, 7, Univ. Alicante, 171-174.
  • GRAU MIRA, I., 2002: La organización del territorio en el área central de la Contestania Ibérica, Alicante.
  • GUMUZZIO, J. y MATARREDONA COLL, E., 1983: Formaciones edáficas del Campo de Alicante, Alicante.
  • JARDON, P., QUIXAL, D., MATA, C., NTINOU, M. y PASCUAL, G., 2009: «La Fonteta Ràquia: une installation apicole du siècle IIIe av. J.-C. dans la péninsule Ibérique», Lunula. Archeologia protohistorica, XVII, 193-200.
  • LLOBREGAT CONESA, E. A., 1991: Ilucant. Un cuarto de siglo de investigación histórico-arqueológica en tierras de Alicante, Alicante.
  • LÓPEZ SEGUÍ, E., 2000: «La alfarería ibérica en Alicante. Los alfares de La Illeta dels Banyets, La Alcudia y El Tossal de Manises», II Reunión sobre Economía antigua de la Península Ibérica «Ibers: agricultors, artesans i ramaders» (Valencia, 1999), Saguntum extra 3, 241-248.
  • MARTÍN, R., 1974: L’urbanisme dans la Grèce antique, Paris.
  • MATA PARREÑO, C. y BONET ROSADO, H., 1992: «La cerámica ibérica: ensayo de tipología», Trabajos Varios del S.I.P. (Homenaje a E. Plà), 89, 117-173, Valencia.
  • MATA C., MORENO, A., PÉREZ, G., QUIXAL, D. y VIVES-FERRÁNDIZ, J., 2009: «Casas y cosas del campo: hábitat agrícola y estructura social en los territorios de Edeta y Kelin (siglos V-III a.n.e.)», en M. C. BELARTE (Ed.), L’espai domèstic i l’organització de la societat a la protohistòria de la Mediterrània occidental (Ier mil·lenni aC), Actes de la IV Reunió Internacional d’Arqueologia de Calafell (març, 2007), ArqueoMediterrània 11, 143-152.
  • MORATALLA JÁVEGA, J., 1999: «La tecnología del hierro como fundamento del crecimiento económico de época ibérica clásica: el ejemplo del sur de Alicante», II Congreso de Arqueología Peninsular (Zamora, 1996), t. III, 375-387, Zamora.
  • MORATALLA JÁVEGA, J., 2003: Organización del territorio y modelos de poblamiento en la Contestania ibérica, Tesis Doctoral inédita, Universidad de Alicante, Consulta digital en http://hdl.handle.net/10045/3751.
  • MORATALLA JÁVEGA, J., 2005: El territorio meridional de la Contestania», Jornadas «La Contestania ibérica, treinta años después» (Alicante, 2002), 91-117, Alicante.
  • MORENO MARTÍN, A., 2011: Cuando el paisaje se convierte en territorio: aproximación al proceso de territorialización ibero en la Plana d’Utiel, Valencia (ss. VI-II ane), BAR International Series 2298, Oxford.
  • MOROTE BARBERÀ, G., 2002: La Vía Augusta y otras calzadas en la Comunidad Valenciana, Diputación Provincial de Valencia, Serie Arqueología 19, 2 vols, Valencia.
  • PLANA, R. y CRAMPE B., 2004: «El poblamiento rural a l’entorn de l’oppidum d’Ullastret: l’hàbitat de tipus polinuclear», Cypsela, 15, 251-264.
  • RAMÓN TORRES, J., 1995: Las ánforas fenicio-púnicas del Mediterráneo central y occidental, Colecció Instrumenta 2, Barcelona.
  • RIBERA LACOMBA, A., 1982: Las ánforas prerromanas valencianas. Fenicias, ibéricas y púnicas, Trabajos Varios del S.I.P. 73, Valencia.
  • RIGO, A., FERRER, C., MORER, J. y GARCÍA, J., 2003: «El Fondo del Roig (Cunit): un nucli camperol ibèric de la Cossetània», en M PREVOSTI, J. GUITART y J. PALET (Dirs.), Territoris antics a la Mediterrània i a la Cossetània oriental, 339-348, Barcelona.
  • SALA SELLÉS, F., 1995: La cultura ibérica de las comarcas meridionales de la Contestania entre los siglos VI y III a. de C. Una propuesta de evolución, Alicante.
  • VIDAL, F. X., MARTÍ, Mª A., MATA, C. y BARRACHINA, A., 2004: «De la prospección a la excavación», Arqueología Espacial, 24-25, 145-164.
  • ZAMORA, D., 2012: «L’espai periurbà de l’oppidum laietà de Burriac. De l’Ibèric Ple a la Romanització», C. BELARTE y R. PLANA (Eds.), El paisatge periurbà a la Mediterrania occidental durant la protohistoria y l’antiguitat, ICAC, 149-164, Tarragona.