Els límits de l'espai autobiogràfic en la narrativa breu de Mercè Rodoreda

  1. Escandell Maestre, Dari
Revista:
Quaderns de filologia. Estudis literaris

ISSN: 1135-4178

Ano de publicación: 2011

Título do exemplar: Escrituras del yo

Número: 16

Páxinas: 101-123

Tipo: Artigo

DIALNET GOOGLE SCHOLAR lock_openRODERIC editor

Outras publicacións en: Quaderns de filologia. Estudis literaris

Resumo

E s tendeix a creure que sobre la vida i obra de Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Girona, 1983) està ja tot dit. La crítica l�ha estudiada i l�ha analitzada des de totes les perspectives, i en alguns aspectes fins a la redundància. A l llarg de les gairebé tres dècades que han seguit a la mort de l�autora n�han proliferat investigacions de tota mena; des de les tres biografies publicades a començament dels noranta, fins a tesis doctorals, monogràfics o estudis de literatura comparada, entre d�altres. I més recentment, amb motiu de l�efemèride del centenari de la seua naixença, emergí com mai abans tot un reguitzell de nous materials1. Ara bé, l�etiqueta que li atorga la crítica, gairebé unànime en considerar la seua obra narrativa, al costat de la de Josep Pla, com la més important de la literatura catalana de tot el segle xx �i no aniríem pas errats en considerar-la també entre les més importants de la literatura universal�, en justifica i n�exigeix tot aquest ventall.

Referencias bibliográficas

  • Arnau, c. (1979): Introducció a la narrativa de Mercè Rodoreda. El mite de la infantesa. Barcelona: edicions 62.
  • Arnau, C. (1991): “Pròleg”. In: M. rodoreda, Isabel i Maria. València: 3i4.
  • Arnau, c. (1992): Mercè Rodoreda. Barcelona: edicions 62.
  • Arnau, C. (1999): “Introducció”. In: M. rodoreda, Un cafè i altres narracions. Barcelona: iec, 7-17.
  • Arnau, C. (2000): “Recerca i secrets”. In: c arnau (ed.), Memòria i ficció en l’obra de Mercè Rodoreda. Barcelona: Fundació Mercè rodoreda, 9-20.
  • Arnau, C. & Oller, D. (1991): “Una conversa amb Mercè Rodoreda”. Serra d’Or 382, 19-21.
  • Carbonell, N. (1998): “exilio, escritura y el género fantástico en los cuentos de Mercè Rodoreda”. In: M. aznar (ed.), El exilio literario español de 1939. Barcelona: Gexel, 579-585.
  • Casals, M. (1991): Mercè Rodoreda. Contra la vida, la literatura. Barcelona: edicions 62.
  • Catelli, N. (1991): El espacio autobiográfico. Barcelona: lumen.
  • Cortés, C. (1998): “La narrativa breu de Mercè Rodoreda en els anys 30”. In: V. alonso, a. Bernal & c. Gregori (eds.), Actes del I Simposi Internacional de Narrativa Breu. Barcelona: PaM, 301-322.
  • Cortés, c. (2000): “el tractament de la realitat en els contes de l’exili (Xavier Benguerel i Mercè Rodoreda)”. In: M. aznar (ed.), Las literaturas del exilio republicano de 1939. Barcelona: uaB, 223-239.
  • Cortés, c. (2001): Les primeres novel·les de Mercè Rodoreda (1932-1936). alacant: universitat d’alacant.
  • Cortés, C. (2008): “Ressons romàntics en els personatges de Rodoreda”. Caràcters 42, 9-10.
  • De Man, P. (1991 [1979]): “La autobiografía como desfiguración”. Anthropos 29, 113-118.
  • Esteve, A. (2004): “La experiencia autobiográfica del exilio en los cuentos de Mercè Rodoreda: la vida como alimento literario”. In: Coloquio Internacional: La literatura y la cultura del exilio republicano español de 1939. l’Havana (en premsa).
  • Gregori, C. (2008): “Mercè Rodoreda: Contes que faran tremolar Déu”. Caràcters 42, 13.
  • Gusdorf, G. (1991 [1956]): “Condiciones y límites de la autobiografía”: Anthropos 29, 9-18.
  • [G. Gusdorf (1956): “conditions et limites de l’autobiographie”. In: G. reichenkron & e. Haase (eds.), Formen der Selbstdarstellung. Analekten zu einer Geschichte des literarischen Selbstportraits. Festgabe für Fritz Neubert. Berlín: duncker & Humblot, 105–123.]
  • Ibarz, M. (1991): Mercè Rodoreda. Barcelona: Empúries.
  • Ibarz, M. (2008): Rodoreda. Exili i desig. Barcelona: Empúries.
  • Lejeune, P. (1975): Le pacte autobiographique. París: Éditions du seuil.
  • Lejeune, P. (1998): Pour l’autobiographie: Chroniques. París: Éditions du seuil.
  • May, G. (1982): La autobiografía. París: Presses universitaires de France.
  • Massip, F. & Palau, M. (2002): L’obra dramàtica de Mercè Rodoreda. Barcelona: Proa.
  • Miró, M. & Mohino, a. (2008): Autoretrat: Mercè Rodoreda. Barcelona: Angle editorial.
  • Nadal, M. (2000): De foc i de seda. Àlbum biogràfic de Mercè Rodoreda. Barcelona: edicions 66 Fundació Mercè rodoreda iec.
  • Olney, J. (1991 [1980]): “algunas versiones de la memoria / algunas versiones del bios: la ontología de la autobiografía”, Anthropos 29, 33-47.
  • Pla, X. (1995): “Pacte autobiogràfic i pacte novel·lesc en l’obra de Mercè Rodoreda”. In: Cursos d’Estiu de la Universitat de Girona: Lectures de Mercè Rodoreda. Girona (inèdit).
  • Porcel, B. (1966): “Mercè Rodoreda o la força lírica”. Serra d’Or 3, 71-75.
  • Real, N. (2004): Dona i literatura en els anys trenta: la narrativa de les escriptores catalanes fins a la guerra civil. Barcelona: universitat autònoma de Barcelona.
  • Rodoreda, M. (1985): Cartes a l’Anna Murià 1939-1956. Barcelona: la sal.
  • Rodoreda, M. (1999): Un cafè i altres narracions. Barcelona: iec.
  • Rodoreda, M. (2002 [1979]): Tots els contes. Barcelona: edicions 62.
  • Saludes, A. M. (1983): “Mercè Rodoreda o l’amistat”. Serra d’Or 290, 13-15.
  • Sprinker, M. (1991 [1990]): “Ficciones del “yo”: el final de la autobiografía”. Anthropos 29, 118-128.
Fonte de datos: Dialnet